Catalunya Ràdio i Mitjans Digitals de la CCMA

Catalunya Ràdio. He estat director de Catalunya Ràdio del 13 de gener de 2016 fins al 27 d’abril de 2022, essent el tercer director més longeu en el càrrec dels 40 anys d’història de la ràdio pública catalana —Lluís Oliva i Joan Maria Clavaguera no van arribar als 7 anys en el càrrec— i aconseguint les millors audiències digitals i a l’Estudi General de Mitjans, així com el premi Ondas per a Crims com a millor programa de ràdio després d’11 anys que feia que la ràdio nacional de Catalunya no rebia aquest guardó. Des de l’arribada a la direcció del grup d’emissores de la Generalitat, un dels objectius era aconseguir el retorn de l’emissora iCat a l’FM després d’anys de reivindicació del sector musical i cultural. L’emissora iCat va tornar a sonar per les ones hertzianes el 2017 i això va suposar un punt d’inflexió en la direcció de la ràdio pública i la moral dels seus treballadors. La recuperació de l’amor propi i de l’orgull dels professionals ha permès afavorir una renovació de l’oferta de continguts i de la graella de Catalunya Ràdio, fent-la més competitiva i moderna.

L’aposta per la ràdio visual i una oferta genuïna digital amb podcasts de referència, com les sèries de no-ficció Tor, tretze cases i tres morts i El segrest, de Carles Porta, i la de ficció La torre de vidre, de Santi Faro, aquestes dues últimes les primeres sèries amb so binaural o immersiu de la ràdio catalana, són fites inqüestionables i d’una notable repercussió. Millora de la cobertura dels repetidors d’FM al territori (l’Estartit, Sort, Soriguera i Rialp, el Perelló, i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant), reforma dels estudis 1 i 2 a Diagonal, 614, de Barcelona, amb càmeres robotitzades i millora tecnològica per emetre per Internet, noves aplicacions mòbils i renovació de la web, skills pròpies de les quatre emissores a l’assistent de veu Alexa d’Amazon, i la creació del canal de Telegram són algunes de les millores tècniques i innovadores aconseguides des del 2016.

Catalunya Ràdio amplia l’abast dels seus informatius amb convenis amb emissores locals i d’altres d’àmbit nacional, com Ràdio Tele-taxi o Ràdio Arrels a la Catalunya Nord, que amplifiquen l’emissió dels butlletins, de tal manera que la ràdio pública reforça l’impacte informatiu entre la ciutadania a més del lideratge d’audiència a l’EGM aconseguit pels programes diaris Catalunya migdia —l’informatiu més escoltat a Catalunya amb la reformulació en espai de dues hores— i Catalunya nit. Programes nous, com Crims, El búnquer i Adolescents XL són un autèntic fenomen radiofònic en l’entorn digital, i els dos primers han esdevinguts líders a l’EGM amb registres històrics i una molt bona acollida entre l’audiència, així com el Premi Ondas i el Premi Nacional de Comunicació de Ràdio per Crims el 2021.

Programes nous, com Popap i Revolució 4.0 han estat pioners pel seu contingut i format, han creat comunitat pròpia i, en el cas del segon, ha fet el salt a TV3. Nous programes com Ciutat Maragda, Les dones i els dies, Kids XS o el podcast Ja m’entens, entre d’altres, han contribuït a incrementar la missió de servei públic ampliant el ventall i oferint temàtiques fins aleshores desateses. La renovació d’El matí de Catalunya Ràdio, El suplement i LaTdT han estat un èxit, tal com demostren els resultats d’audiència digital i analògica.

L’aposta per les xarxes socials i la participació del conjunt de programes de Catalunya Ràdio, iCat i Catalunya Música han capgirat la manera de fer ràdio i han incrementat el vincle amb l’audiència, amb més de 45 milions de reproduccions d’àudio digital anuals. El nou format del Dia Mundial de la Ràdio, impulsat per Catalunya Ràdio, ha estat innovador i ha fet realitat l’etiqueta #CatRàdioEsMou amb tots els programes de la graella emetent en directe des dels domicilis dels oients —abans de la pandèmia— o en espais inèdits proposats per ells, arreu del territori i amb una gran complexitat tècnica.

Durant aquesta etapa s’han incrementat les sortides de programes i l’emissió de continguts des de l’exterior, començant per la presentació de la temporada 2016-2017 feta en un vaixell navegant pel litoral de Barcelona. Durant aquests anys Catalunya Ràdio —en l’etapa de la direcció amb el meu adjunt Jordi Borda i el director de Continguts, Santi Faro— ha assolit els millors resultats d’audiència a l’EGM de la seva història, arribant el 2019 a la xifra mai aconseguida per la ràdio pública de 716.000 oients diaris, i multiplicant per 10 els usuaris únics mensuals els últims anys respecte el 2015. La tensió informativa durant la tardor del 2017, així com la defensa dels mitjans públics davant l’amenaça d’intervenció amb l’article 155 de la Constitució i les manifestacions i atacs a l’emissora, van marcar una etapa que, posteriorment, seguiria amb la primera cobertura digital first del judici al Tribunal Suprem i les reaccions a la sentència, que van aconseguir resultats sense precedents d’audiència digital.

L’excepcionalitat de la pandèmia del coronavirus va obligar a fer ràdio d’una manera inèdita, i la reacció dels professionals va permetre fer fins a mig centenar de programes de les quatre emissores en el format confinat, és a dir, des de fora dels estudis i en la majoria dels casos als domicilis dels treballadors, realitzadors externs i col·laboradors. Catalunya Ràdio va alterar la graella i va crear programes nous, com Popap escolar, adreçat als estudiants que no podien anar a classe pel confinament escolar, i va posar el servei públic al capdavant en un context de màxim interès de l’audiència per la declaració de l’estat d’alarma, les mesures sanitàries decretades per l’Administració i l’impacte sobre la vida i l’economia dels ciutadans durant gairebé tot l’any 2020.

El gener de 2022 Catalunya Ràdio ha impulsat, en col·laboració amb La Mira, els Premis Sonor, el primer certamen dels podcasts en català. L’abril de 2022 Catalunya Ràdio es consolida com l’emissora que més creix per segona onada de l’EGM consecutiva, assolint 644.000 oients diaris. El mateix dia ComsCore atorga a Catalunya Ràdio un milió d’usuaris únics mensuals.

Mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. He estat director de Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) del maig del 2016 a l’abril del 2022. Espectacular creixement d’audiència digital de TV3 i Catalunya Ràdio coincidint amb l’actualitat del procés polític, però sostinguda i incrementada posteriorment amb contingut nadiu digital, major presència a xarxes socials dels canals i els programes dels mitjans públics i millores en l’arquitectura de l’oferta, la distribució i el SEO, així com la renovació de les aplicacions mòbils i els webs. Irrupció de TV3 i Catalunya Ràdio en xarxes socials de públic juvenil, com Tik-Tok i Twitch, entrada del 324.cat a Instagram amb un gran impacte i èxit dels seus vídeos de temàtica social, millora de l’impacte de TV3 i Catalunya Ràdio a Twitter i Facebook, i primeres cobertures digital first a les redaccions d’informatius amb el judici als líders del procés al Tribunal Suprem, i continguts exclusius pensats per a l’entorn digital durant la pandèmia de la covid-19, una etapa que també va fer disparar els usuaris únics per l’increment generalitzat del consum digital. Catalunya Ràdio i TV3 lideren l’entrada del català als assistents de veu intel·ligents amb skills pròpies a Alexa d’Amazon.

La direcció de Mitjans Digitals de la CCMA —amb la meva adjunta, Geni de Vilar— també ha impulsat el projecte de reordenació i reposicionament de marques en l’entorn digital per prioritzar TV3, Catalunya Ràdio i Super3 en la distribució dels continguts entre l’audiència en web, aplicacions mòbils, smart TV, smart speakers i xarxes socials. L’estratègia digital de TV3 i Catalunya Ràdio i el manteniment i millora de la seva presència a les plataformes pròpies i externes, fixada per la direcció de Mitjans Digitals, ha estat cabdal per entendre el creixement d’audiència malgrat les restriccions pressupostàries de la CCMA en aquest àmbit.

Malgrat les dificultats pressupostàries, la direcció de Mitjans Digitals també ha impulsat durant el 2021 el projecte per reformular tv3alacarta i convertir-ho en una plataforma digital pròpia que ofereixi tot el contingut audiovisual en català a demanda en un entorn que també contingui els canals linials.