Construir

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

Construir
Juan Ignacio Soto

Ara que els mitjans de comunicació estan plens de notícies sobre la Llei Mordassa i tantes guerres, em ve a la memòria un moment gravat en el record per sempre. Sortia de la biblioteca de la meva universitat. Ja era tard, i un professor de Dret Polític, anomenat Xabier i de cognom Arzalluz, em diu —entre comentaris sobre l'últim gol de Fidel Uriarte a San Mamés— que "el dret està per construir".

En realitat, he fet d'aquella frase de Xabier Arzalluz, aleshores dirigent de l'Euzkadi Buru Batzar del PNB, una guia que he intentat seguir durant gairebé quatre dècades com a servidor públic.

Paradoxalment, ja acabats els estudis universitaris —en aquella època l'Estat examinava al final de la carrera els ensenyaments de Deusto—, els socialistes bascos van triar com a lema per a la campanya del referèndum de la Constitució de 1978, una cosa que em va fer recordar de nou aquella frase d'Arzalluz: "Bai, Eraiki" —"Construir, sí". Construir, tendir ponts, aixecar, avançar.

El lema no va tenir èxit. I el referèndum constitucional de 1979 al País Basc el va guanyar el "no" amb tanta rotunditat com el "sí" a Catalunya en la mateixa consulta.

Sempre he pensat que alguna cosa va fallar en el que els constitucionalistes anomenem "sentiment constitucional". Una carència que ens persegueix, com el mal exemple dels Borbons. En fi.

Però, malgrat tot, continuo creient en aquella ensenyança lúcida rebuda a les portes de la biblioteca de la que va ser i continuarà sent la meva universitat. Estendre ponts, edificar, obre esperances a la gent, necessitada de futur, de bons governs i d'una bona i honrada administració pública. D'això es tracta. D'insistir en això. El nostre futur depèn d'això.

Insistir en la confrontació, en els discursos que separen, en els bons i els dolents, en els nostres i els altres, ens retorna a l'edat mitjana o gairebé. I aquí no hi ha refugi... ni esperança.

 

Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya.

Articles relacionats

Administracions defensives

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

Europa és llibertat

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

De l’audàcia a la imprudència

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

La darrera oportunitat?

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

Dret a governar

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

La gran coalició

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

L’elecció dels alcaldes i alcaldesses

Article d’opinió de Juan Ignacio Soto Valle, secretari d’administació local i membre del consell rector de l’Escola d’Administració Pública

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí