Dret a governar

La ‘Gran Coalició’ dretana del PP i VOX ha guanyat les eleccions generals a Espanya. La coalició de govern presidida per Pedro Sánchez les ha perduda. 

Però els que han guanyat no podran governar. D’això en sap molt Alberto Núñez-Feijóo. Més de cinquanta grans ciutats espanyoles i la major part de Comunitats Autònomes que presideix el PP ho són per no seguir la regla de que “qui guanya governa”. Fins ara la tesi doctoral de Núñez-Feijóo es basa en que “qui guanya no governa”. Ves per on. 

Un Partit Popular altaner en excés després del 17 de juny s’ha desfondat davant la millor decisió tàctica en la política espanyola dels darrers anys. Ha perdut l’argumentari moral i polític per exigir que es deixi governar al guanyador. Ell no ho ha fet. La supèrbia té aquestes coses i segons quines companyies també. 

Mals temps per als grans consensos i per a la ‘realpolitik’ quan hi ha algú a la plaça amb set diputats que es posa a donar crits. Entengui’m. Aquí ja no va de laboristes i conservadors, de liberals i socialdemòcrates. El tauler de la política espanyola és un altre, per bé o per mal. Li agradi o no a Felipe González. 

Amb el que ha fet el PP de Núñez-Feijóo, la lliçó del 23 de juliol li dona al PSOE dret a formar govern per difícil que ho sembli i per costa amunt que ho posi el Senat. I els que ara criden amb sis o set diputats, que baixin el to; que baixin el to.

_{Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya}