De l’audàcia a la imprudència

Diuen que els audaços acaben en la imprudència i això els porta a la derrota. Napoleó —ara de moda— va ser un estrateg audaç, ràpid, que enfrontava la batalla sense esperar, amb urgència. Aquestes virtuts li van donar grans triomfs, però la seva exageració va acabar amb ell molt abans d'anar-se'n a la illa de Santa Elena.

Potser va ser a Rússia o potser a Waterloo —vaja, havia de ser Waterloo— on l'emperador va canviar la rapidesa per l’excés de confiança i l'audàcia per la imprudència; així va quedar la poderosa guàrdia imperial incapaç d’aturar als aliats quan ja feien mal a les tropes franceses.

Victor Hugo descriu el final de la batalla de Waterloo amb un realisme cruel que permet reviure la brutal derrota de les tropes franceses en el Mont-Saint-Jean; “merde!” diuen que va exclamar Napoleó. Distant, un intel·ligent duc de Wellington deia: “Van venir amb el seu estil de sempre, i els hem rebut amb el nostre estil de sempre”.

La política actual ens dona mostres gairebé de tot. A la dreta i a l'esquerra. Ningú no negarà que Javier Milei no ha acabat victoriós a l'Argentina per la seva audàcia i pels seus dots estridents que han provocat els electors al seu favor. Veurem quant dura. Ningú no negarà l'audàcia de Carles Puigdemont, a qui la història ha volgut refugiat a prop d’on van caure les tropes franceses davant “la gran coalició”. De moment allà continua. Tampoc es pot negar l’audàcia a Pedro Sánchez que darrerament se’n miralla en Sísif amb el cansament que dona això de no acabar mai; tota l’estona amb tot el pes a l’esquena cap amunt i cap avall.

El temps ens dirà quan arriba el fred rus o el fang de Waterloo. Potser no arribin mai i una audàcia intel·ligent s’instal·li per sempre més en la nostra política per convèncer els seus protagonistes en allò que deia Wellington contemplant l’escenari de la seva victòria: “Llevat d’una batalla perduda, res més trist que una batalla guanyada”.

^{_{Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya}}