Jacques Delors, present a les eleccions europees 2024

Tanquem l’any 2023 amb notícies que alerten sobre el que està passant. La guerra covardament consentida a Gaza, entre dues nacions que es mereixen un estat. La ja llarga batalla que es lliura per terra, mar i aire a Ucraïna entre dos pobles que s’odien des de Stalin i que sempre van veure Europa com el cel i l’infern. En fi, les victòries de la dreta a Amèrica Llatina, on la democràcia és tan feble que necessita Javier Milei per confortar la gent, farta que l’enganyin.

L’any que s’ha acabat ens va deixar també Jacques Delors l’obra política del qual representa l’antídot contra tot el que ara ens persegueix en aquest recent estrenat 2024. Profundament ocupat per donar a l’educació un paper vertebral a la nostra societat, l’arquitecte de la UE contemporània” va tenir una visió lúcida d’estat demòcràtic i de dret per a Europa. Aquesta “idea d’Europa” de l’economista francès impregna cada frase del Tractat de Maastricht. Una Europa de nacions i ciutadans lliures i iguals que altres com Jean Monnet van somiar quan el welfarestate donava esperances als homes i dones que van sobreviure a la segona guerra mundial. Jacques Delors representa el lideratge que el moviment europeu necessita i que avui, malauradament, no tenim. Amb ell, els líders dels grans països de la democràcia occidental van marcar un rumb que ha donat als ciutadans europeus seguretat i drets. Qui digui que l’euro ha dividit no diu la veritat.

En aquest 2024, Europa tornarà a triar els seus representants al Parlament dels 27 —ens falta el Regne Unit i el trobem a faltar—, davant la mirada dels que volen entrar per compartir drets, obligacions i sobretot un futur de llibertat comuna. Així ho anhela, entre d’altres, aquest gran país caucàsic, que és Geòrgia. Les eleccions europees d’aquest any no són unes eleccions més. La nostra qualitat democràtica —aquesta per la qual van treballar Jacques Delors, Helmut Khol o François Miterrand— està en joc.

Una victòria de les dretes que no creuen en l’ideari europeu i que colpegen diàriament els ressorts del moviment que va impulsar el llavors President de la Comissió Europea posaria en risc —es digui el que es digui— l’esperança de consolidar el projecte polític més respectuós amb la llibertat i la igualtat dels éssers humans dels darrers dos-cents anys.

No ho dubtin, Jacques Delors estarà ben present en les eleccions europees 2024.

_{Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya}