Europa és llibertat

Va acabant el mes de maig quan tot just comença la campanya per a les Eleccions Europees del 9 de juny de 2024. La gent ja no recorda el dia 9 de maig; per a la majoria és un dia qualsevol, però no ho és.

Sí, el 9 de maig de 1950, cinc anys després que els nazis fossin derrotats, el ministre francès d'Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar davant uns pocs països europeus, famèlics per la postguerra, una declaració coneguda com la "bomba Schuman" que oferia les bases per a un nou futur polític i econòmic a Europa. Una Europa que comptava des de l'inici —malgrat els antecedents bèl·lics entre ells— amb dos estats feroçment enfrontats durant la II Guerra Mundial: França i Alemanya.

Schuman va afirmar en aquella famosa declaració que "la pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l'amenaçen". També va preveure que Europa no es construiria mai de cop, ni molt menys: "Es farà gràcies a realitzacions concretes", va dir.

El 9 de maig, Dia d'Europa en honor a Schuman, passa avui desapercebut i la manca d'esforç institucional —any rere any— per evitar-lo ens resulta enutjosa, difícil d'entendre. Ara, però, que ens apropem a l'elecció dels 720 escons del Parlament Europeu, els partits polítics criden a la participació. Però tots veuen Europa igual? No. És clar que no!

L'entusiasme europeista de la "Declaració Schuman" va fer possible que altres líders com Jean Monnet, Olof Palme, Harold Wilson, Edward Heath, Helmut Schmidt, Helmut Kohl, François Mitterrand, Jacques Delors, Mario Soares, Romano Prodi, Felipe González i fins i tot —si m'ho permeten— Angela Merkel, hagin consolidat i enfortit des de posicions polítiques diferents —com trobem a faltar aquesta entesa!— una Europa social, política i econòmica fonamentada en el respecte als drets humans i al lliure exercici de les llibertats individuals i col·lectives dels seus ciutadans.

La Unió Europea és avui un espai de llibertat i d'igualtat irrenunciable per a 448 milions de persones. Convé doncs esbrinar quines opcions polítiques aposten sense fisures pels ideals democràtics europeistes i aquelles que no volen de cap manera preservar el marc plural i democràtic que representa Europa sinó afeblir-la o, simplement, destruir-la.

Europa va néixer per desterrar per sempre més els projectes polítics totalitaris. Schuman va fer la seva declaració convençut que barraria el pas a un nou Hitler. No ho oblidem.

Les emergents extrems dretes a Itàlia —permeti'm que no faci matisos com d'altres—, a Portugal, als Països Baixos, a França i —amb l'ajut inestimable d'un tal i potser accidental Javier Milei— a Espanya, no volen l'Europa de Schuman. Una Europa per a la pau, per a la igualtat i la llibertat.

_{Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya.}