Si és la meva, que governi la llista més votada!

El dia que Pedro Sánchez anunciava la convocatòria electoral pel molt problament calurós 23-J escrivia en aquest mateix blog que la constitució dels ajuntaments electes el 28-M ens diria molt sobre la proclama “Que governi la llista més votada!” defensada per Alberto Núñez Feijoó i d’altres líders del PP. Vés per on les aliances del PP i VOX el 17-J no han fet cas a Feijóo. O sí, vagi vostè a saber.

El cert és que entre el “que us bombin!” de Xavier Trias —un senyor de Barcelona— i el “bombus” fet a l’educada Sílvia Paneque a Girona —aquest, per uns altres senyors de Girona— l’escenari municipal ens ha ofert molt d’entreteniment i algun que altre espectacle.

En el cas autonòmic la funció encara continua. València, Mallorca i Saragossa ensenyen a Catalunya per on van les sumes. Cáceres està en el despist. Que sí, que no, que ja veurem. És clar que veurem! Ho estem veient. La suma PP i VOX és ja una coalició de fet a l’espera de la cerimònia final.

Hem començat l’estiu amb els parasols de “verano azul” amb Borja —Sémper— en una platja falsa, d’aparador, mentre la realitat política ensenya els colors blau i verd de la coalició de dretes. Més clar, l’aigua.

No s’enganyin que a mesura que avanci la campanya pel 23-J i les enquestes no donin prou algú acabarà destarotant la proclama: “Si és la meva, sí, que governi la llista més votada!”. Així molt millor, no?

_{Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya}