Cristian Canton, nou director associat del Barcelona Supercomputing Center: “El MareNostrum 6 per al 2029 ha de tenir tecnologia europea”

“Catalunya serà un dels principals jugadors d’Europa. Tindríem el BSC, la IA Factory i la gigafactoria de Móra la Nova”

Cristian Canton, el flamant nou director associat de la infraestructura de l’Estat més important per a la intel·ligència artificial i una de les peces fonamentals de la sobirania europea, el Barcelona Supercomputing Center, relleva Josep Maria Martorell després d’una dècada d’èxit de creixement amb el MareNostrum 4 i 5. Cristian Canton (Terrassa, 1980) aterra al BSC després de 8 anys com a cap d’IA responsable a Meta als Estats Units, 5 anys com a investigador a Microsoft entre els Estats Units i el Canadà, i una experiència més breu a Vicon, en la indústria del cinema amb IA. Aquest doctor en visió per computador per la UPC, expert en aprenentatge automàtic i seguretat de sistemes d’IA, ha treballat a Facebook i Instagram en la lluita contra la desinformació, la manipulació durant processos electorals i en com garantir la protecció infantil i contra el terrorisme.

Torna a Catalunya per viure més tranquil i ser a casa, o el repte del BSC és la continuïtat lògica en la seva carrera?
Les dues coses. Tornar després de tants anys al Canadà, als Estats Units i al Regne Unit era una cosa que havia pactat amb la meva dona: “Algun dia hem de tornar.” I es va donar l’oportunitat de fer alguna cosa interessant. El BSC es va posar en contacte amb mi i vaig dir: “Meravellós.” Encaixava perfectament. Volia treballar pel país i contribuir perquè Catalunya, Espanya i Europa es convertissin en referents en intel·ligència artificial, supercomputació i ciència amb IA. És una evolució lògica en la meva carrera. Sempre he treballat en intel·ligència artificial per fer el bé i ajudar a fer créixer determinats àmbits de la societat.

Treballar pel país i que el BSC sigui una infraestructura de sobirania, ho situa com a sobirania catalana, espanyola o europea?
El BSC té representació de més de 50 països. Aquí es tracta de fer ciència a Catalunya, Espanya i Europa. I en el context geopolític actual, tenir sobirania és crític. Si no, depens d’altres grans jugadors. Ara mateix tenim una gran dependència de productors de xips americans i asiàtics. Seria fantàstic tenir xips fets a Espanya o Catalunya. També depenem d’IA feta fora d’Europa. Crear IA amb valors europeus és un repte clau. El BSC té un paper fonamental en aquesta cursa per la sobirania. Som un jugador entre molts altres a Europa que estem empenyent. Crec que ho estem fent molt bé. Per això tinc esperança que Europa adquireixi una posició tecnològica forta, que avui, per desgràcia, no té.

La seva arribada al BSC coincideix amb la candidatura per a la gigafactoria d’IA a Móra la Nova. Li ha tocat la loteria?
En realitat són tres projectes. El BSC és una gran infraestructura de supercomputació per a ciència i IA a Europa. Una de les més grans. Després hi ha l’AI Factory, ja aprovada, que generarà eines perquè empreses i administracions puguin accedir gratuïtament —per concurs públic— a aquests recursos i així millorar el seu coneixement i capacitats en IA. És un projecte d’R+D pensat perquè empreses que no tenen IA la puguin adoptar ràpidament. I després hi ha la gigafactoria, la proposta a Móra la Nova. Si s’adjudica, contribuirà a tenir sobirania tecnològica i a prestar serveis d’IA a grans empreses i administracions. Avui depenem de proveïdors com Amazon o Google. Seria molt interessant perquè situaria Catalunya i Espanya entre els grans jugadors, comptant amb el BSC, l’AI Factory i la gigafactoria. No serà exclusivament nostra, perquè hi ha projectes similars en altres regions europees, amb els quals col·laborarem. Crec que anem pel bon camí per aixecar Europa en aquesta cursa per la sobirania tecnològica.

Hi ha poques empreses per a les possibilitats del BSC o en sobren i cal seleccionar?
L’AI Factory encara s’està construint. Estem fent els primers passos per entendre què hem de crear quan una empresa vingui i digui “M’agradaria entrenar un model que classifiqui fulles d’arbres.” Hi haurà qui ja tingui un model entrenat i qui no en tingui ni idea. El que estem veient és que la IA és a tot arreu. Hi ha molt d’interès per accedir a hores de màquina i serveis. Això és perfecte. Ens interessa que funcioni dia i nit. Confiem que serà una infraestructura molt utilitzada, cosa que generarà ocupació, potenciarà pimes, noves idees i startups. Pot ser tan rellevant com per dir que aquesta infraestructura va elevar el PIB d’Espanya gràcies a una inversió feta en el moment just.

Quan funcionarà l’AI Factory?
L’any vinent.

Fins que hi hagi la gigafactoria de Móra la Nova, com sobreviurà amb la necessitat de xips i els aranzels de Donald Trump?
Bona pregunta. La proposta de l’Estat espanyol en consorci amb Telefónica, altres empreses (algunes catalanes) i la Generalitat de Catalunya inclou tecnologia que encara no és sobirana. No tenim la capacitat de fabricar els acceleradors gràfics necessaris per entrenar grans models.

Per això Nvidia és al projecte?
Exacte. Per això tenim un proveïdor de GPU. La idea és que el MareNostrum 6, previst per al 2029, ja incorpori tecnologia dissenyada i produïda a Europa. Aquesta és la gran aspiració. Mentrestant, la gigafactoria tindrà GPU de Nvidia, que són el cor de l’entrenament de models. Qui sap si la propera gigafactoria ja tindrà tecnologia europea. Seria fantàstic.

El retorn de Trump amb les seves polítiques agressives d’aranzels i la competència amb la Xina està provocant una reacció positiva a Europa?
El retorn de Trump ha estat una catarsi. Europa ha comprès que dependre dels capricis o de les idees d’un president estranger la posa en una posició molt incòmoda. Evidentment, això alimenta el desig d’independència tecnològica, que pot ser molt beneficiosa. És un avís clar: les regles del joc poden canviar molt ràpid. Cal tenir un pla B i pensar a llarg termini. És una competència sana.

Quin paper té el BSC en aquest repte europeu?
És fonamental. Un dels grans projectes europeus de disseny de xips, el DARE, el lidera el BSC juntament amb un consorci d’empreses i institucions, amb un pressupost inicial de 240 milions d’euros. Aquí tenim un equip de 500 investigadors que treballen dia i nit per dissenyar aquests xips. Fa 20 anys que hi treballem.

I en intel·ligència artificial?
Estem començant a entrenar models com l’Alia i l’Aina, que representen les llengües espanyoles i europees —per descomptat, el català. Això ens situa en una posició molt interessant dins del trencaclosques europeu de la IA. El BSC és imprescindible en aquesta cursa per situar Europa en el marc geopolític actual.

El ChatGPT espanyol té data de sortida?
Bona pregunta. Tinc una reunió just després d’aquesta entrevista per parlar-ne. Ja tenim versions inicials, està madur. L’estem millorant. Ja s’està provant en alguns hospitals i entitats públiques. És una bona inversió perquè un model de llenguatge encapsula la cultura reflectida en les dades d’entrenament. Si tens un model com LLaMa (Meta), Gemini (Google) o ChatGPT (OpenAI), han estat entrenats principalment amb dades anglosaxones i encapsulen una cultura que no és l’europea. Per tant, entrenar models amb dades seleccionades que representin els valors europeus és important. No és només llenguatge: representa cultura i valors que altres models no reflecteixen fidelment. Serà un contrapès als models anglosaxons.

Serà un LLM gratuït per a l’usuari, que s’anirà entrenant i millorant?
Correcte. Un model de codi obert, gratuït, accessible i que tothom pugui fer servir per crear startups o el que vulgui. El bo de fer-lo públic és que tothom se’n pot beneficiar. Aquests models necessiten ser reentrenats i millorats, perquè el món canvia, hi ha més corpus i dades disponibles. Voldrem millorar el raonament, representar millor les llengües minoritàries. L’Aina (català) i l’Alia (espanyol i altres llengües europees), així com altres models, seguiran aquesta tendència de millora contínua.

L’Aina i l’Alia seran competitius quan surtin altres models més avançats?
Depèn de l’estratègia. Un LLM és una caixa d’entrades i sortides. Pots millorar-lo amb moltes coses: agents, recuperació de documents, etc. Hi haurà models de grans empreses més potents, però potser en català no rendiran igual. Ho he viscut a Meta: el model brillava en anglès però no rendia bé en català. L’Aina i l’Alia cobriran un espai que els grans models no cobreixen per estratègia. Després pots enriquir aquests models amb aliances. No cal tenir el model més gran del món per fer alguna cosa valuosa. Com deia Bill Gates: “És millor pujar-se a la penúltima moda.” Sabem que funciona. Els models de l’any passat encara són molt útils. Depèn del que vulguis fer. La idea que només serveix el model més nou és una fal·làcia. Cal educació.

Aquesta és la lògica europea, no competir amb els més grans, sinó fer models més sostenibles i eficients?
Totalment. Tens models petits de LLaMa o Gemini, no només Mistral. Entrenes un de gran amb més dades i paràmetres, i quan és massa costós, busques com reduir-lo mantenint la seva capacitat. És un cicle. A cada iteració millorem la tecnologia. No cal que un sol model ho faci tot.

En quins àmbits serà més necessària l’AI Factory els pròxims mesos o anys?
IA per a les administracions públiques, per oferir serveis al ciutadà. IA en salut, per la saturació global. IA en serveis amb interacció personal. Salut mental. També m’agradaria veure avenços en computació quàntica amb IA. Crec que en els pròxims 20 anys serà clau.

Què és la computació quàntica, si us plau?
És una tecnologia emergent que permet resoldre problemes molt concrets que els ordinadors clàssics no poden. Alguns algorismes d’IA són molt costosos d’entrenar. La pregunta és: amb un ordinador quàntic, què podríem millorar? Aquí hi ha molt marge per investigar. La UE ja hi està apostant fort. Abans tot era especulació. Avui és més tangible. Fa cinc anys dèiem “L’hivern ha arribat”, i de sobte va aparèixer la IA generativa: “No, això és una eterna primavera”. La computació quàntica té idees brillants i els pròxims 10 o 20 anys seran fascinants. El BSC tindrà un paper decisiu. Aquesta és la meva esperança.

No creu que l’optimisme dels qui lideren el sector contrasta amb la por de la ciutadania, amplificada pels mitjans?
Sí, i passa sempre amb cada nova tecnologia. Hi ha impacte bo i dolent. Al principi, amb la IA generativa, la gran alarma van ser les fake news. Si veus el que genera un model actual, fins i tot a mi —que en sóc expert— em costa distingir-ho. Però també ha tingut un impacte positiu: la gent ara és més crítica. Sospita. S’activa l’esperit crític. I a més ha permès molta creativitat, com en el cinema. Quan va arribar la revolució industrial, els més preocupats eren els conductors de carruatges, i després van trobar noves tasques. El mateix amb la IA: arribaran noves professions. No cal tenir por, sinó estar informats i detectar oportunitats. Perquè n’hi haurà, i moltes. Abracem-les i vegem fins on podem arribar plegats. Això no s’aturarà.