Entrevista a José María Lassalle: “És possible una IA que reprodueixi com pensa l’ésser humà”

José María Lassalle Ruiz (Santander, 1966) és assagista, professor universitari de Filosofia del Dret, exdiputat del Partit Popular al Congrés i exsecretari d’Estat de Societat de la Informació i Agenda Digital i també de Cultura en els governs de Mariano Rajoy. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i els seus últims assajos tracten sobre intel·ligència artificial (IA). És consultor d’Acento, despatx d’assumptes públics dels exministres Alfonso Alonso (PP) i José Blanco (PSOE).

La intel·ligència artificial ens la trobem fins a la sopa.

És el tema del nostre temps. Ha esdevingut en els últims cinc anys un concepte bàsic per entendre el món contemporani tal com està configurat.

Quant temps fa que ho estudies?
Reflexiono, penso i escric sobre ella des del 2017, quan vaig publicar l’assaig Contra el populismo, en què abordava una reflexió sobre les claus tecnològiques que operaven en la configuració del que començava a definir com una rebel·lió de masses digitals entorn del populisme. La tecnologia, i particularment eines disruptives tan potents com la IA, exercia una pressió sobre les estructures intel·lectuals, cognitives, polítiques i socials. I essent secretari d’Estat, un dels projectes que vaig voler posar en marxa va ser convertir Barcelona en un Davos digital que reflexionés sobre l’impacte social de les tecnologies disruptives, entre les quals, evidentment, ja hi era la IA.

Va ser l’embrió de la Declaració de Barcelona?
Va ser l’embrió del que després va ser la Carta de Drets Digitals. I dins de Catalunya, va impulsar-se la creació del Digital Forum Society, un dels verticals de la Fundació Mobile World Congress.

Com definiries el que ha passat aquests últims anys amb la IA?
S’ha passat d’una mirada tecno-optimista i, fins a cert punt, ingènua sobre la neutralitat de la tècnica, a situar-la en els angles correctes de reflexió. Hi ha un excés de tecno-pessimisme i cert catastrofisme, però cal trobar l’equilibri que ens permeti responsabilitzar-nos col·lectivament de l’oportunitat extraordinària que és la IA. Si no se regula o no se n’identifiquen els propòsits, pot convertir-se en una eina molt perillosa.

“Europa pot crear una IA competitiva. Bromes les justes. Estats Units és una república imperial”

El retorn de Trump a la Casa Blanca, els aranzels i la guerra descarnada amb la Xina poden ser bons per a la cursa de la IA?
En un assaig de l’any passat, Civilización artificial, dedico un capítol a la geopolítica de les màquines per reflexionar sobre com un dels factors que acceleren les capacitats de la IA és la competència sistèmica entre Estats Units i Xina per aconseguir abans el que probablement serà una IA forta, preludi de l’AGI. No sé quan es produirà, però ambdues superpotències competeixen per liderar la IA amb un propòsit clarament utilitari: el poder. Crec que això també pot ser una oportunitat per replantejar-nos els paràmetres del desenvolupament, i Europa pot jugar un paper important si vol una IA amb objectius diferents als que imposen xinesos i nord-americans.

Potser Trump obliga Europa a sortir de la seva zona de confort ètica i a competir, encara que sigui amb models com el francès Mistral.
La reacció era inevitable. Ursula von der Leyen va anunciar a París, fa uns mesos, la mobilització de 200.000 milions d’euros per impulsar una IA europea, un projecte comparable a l’Airbus per a l’aeronàutica. Mistral és un disseny francès que podria actuar com a spin-off, però cal ajustar i integrar diversos vectors nacionals en un sistema complex on cada país aporta el seu valor. Trump és l’epíleg del que ja feia l’administració Biden: l’octubre de 2023 es va aprovar l’ordre executiva sobre IA que fa del president dels EUA un “Commander in Chief” de la matèria, subordinant la recerca privada a la seguretat nacional i al complex tecnològic de les grans corporacions, que busquen el monopoli.

“L’impacte de la IA sobre la psique humana és enorme. Cal una educació molt diferent: educar el ser humà per a la IA”

Europa ha de copiar el model americà i xinès o crear el seu propi?
Europa ha de fer la seva IA. Si entenem la IA com la replicació del cervell humà, potser seria bo intentar reproduir la manera de pensar més eficient del cervell europeu.

Potser és una oportunitat perquè Europa marqui el futur, tenint en compte les tensions polítiques recents.
Exacte. Amb el projecte d’Ursula von der Leyen, Europa es defineix com “el continent IA”. L’IA esdevé un factor diferencial i, primer, cal definir quin propòsit li donem: per què la volem? Per millorar el benestar tal com l’entenem els europeus —cultura, tolerància, altreteritat, respecte a la persona— amb una mirada humanocèntrica que faci de l’IA un assistent del nostre benestar.

En la visió de Trump que un únic actor s’ho endugui tot, creus que serà OpenAI o una de les grans tecnològiques? O pot emergir una start-up sense ànim de lucre com OpenAI?
OpenAI lidera, tot i que desconeixem molts indicadors foscos de la seva “caixa negra” algorítmica. No descartaria, com va ocórrer a finals del XIX, una col·lusió ocultada entre corporacions per repartir-se els papers. L’IA farà les empreses més competitives, millorarà el control social i generarà armes amb major capacitat letal. Així que les bromes, les justes: els EUA són, amb Trump al capdavant, una república imperial.

“Espanya pot tenir un paper rellevant per la seva aposta pels algoritmes verds i per la reducció de la petjada de CO₂”

Quan va aparèixer la xinesa DeepSeek, què vas pensar?
Va ser un moment disruptiu: confirma que el model nord-americà no és l’únic possible. No cal un entrenament massiu de dades; es pot fer un entrenament selectiu sobre la base de les dades que especifiquem. Fins i tot la reutilització de xips i l’open source són variables en el disseny. Europa compta amb les millors dades, infraestructura de primera (BCS, Max Planck), talent Nobel i centres acadèmics d’elit. És motiu de confiança per desenvolupar una IA competitiva.

Com veus l’Estat espanyol? És creïble l’ambició en IA que Pedro Sánchez proclama?
Espanya pot tenir un paper rellevant amb els “algoritmes verds”: IAs que contribueixin a reduir la petjada de CO₂ i facin la recerca més sostenible. Hem invertit i desplegat centres de dades neutres de primer nivell. Som, després de Finlàndia, el país amb major penetració tecnològica a Europa (99 % del territori). Tenim talent; potser no tant pressupost com altres països, però la clau és cooperar. Cal definir el rol que volem jugar, com vam fer amb Airbus.

I en tenim consciència?
Encara no. Hauríem de treballar un plantejament estratègic com a país. Un dels nostres actius infrautilitzats són els camps semàntics de la IA generativa: l’espanyol, el català i les llengües romàniques aporten matisos conceptuals que l’anglès no pot reflectir (per exemple, “ser” vs. “estar”). Les llengües són font de dades i tenen un pes geopolític.

“Les IAs gestionen millor la informació. Potser arriben a conèixer millor. Però no sé si arribaran a ser més sàvies que nosaltres”

Humanitat, creativitat i IA

Sam Altman situa l’AGI el 2025. Et fa por o respecte?
Crec que és possible arribar a una IA que reprodueixi gairebé la manera de pensar humana, multifactorial i multitarea, però la veritable alteritat cognitiva requerirà molts més anys. Ja fem servir models de raonament, però aquests operen sobre arxius d’informació. L’ésser humà imagina amb intuïcions lligades a la seva fragilitat, als seus límits. Aquesta imaginació transcendental és difícilment replicable i és la nostra finestra d’oportunitat: relacionar-nos positivament amb la IA, fins i tot si arribi a AGI, i mantenir-la subordinada a la capacitat humana.

Les IA poden resultar més creatives que nosaltres?
Gestionen millor la informació i poden oferir creacions estimulants, però sempre a partir del nostre llegat. La creativitat profunda —l’angoixa, l’amor, la mort— és fruit de l’experiència humana i difícilment disputable per la IA.

Psique i educació

Com afectarà l’ús d’assistents IA en el dia a dia?
Enfrontem una transició crítica cap a una col·laboració permanent humà–IA. L’impacte sobre la psique serà enorme: pot assecar fonts de creativitat lligades al cos i alterar la gestió del temps. Cal una educació radicalment diferent, educar l’ésser humà per a la IA, perquè, sense això, la desigualtat serà insuportable en una societat democràtica.