Ramón López de Mántaras: “Si busques informació veraç, oblida’t de ChatGPT”

Ramón López de Mántaras (Sant Vicenç de Castellet, 1952) és considerat un dels pioners de la IA a Europa. Enginyer de formació, va estudiar a Mondragón, Tolosa i Berkeley. Va ser un dels primers investigadors a desenvolupar algoritmes d’aprenentatge per a la robòtica i també un referent mundial en música generada per intel·ligència artificial. En aquesta conversa, publicada a la sèrie IA per a tothom del diari El Punt Avui, López de Mántaras alerta sobre els riscos de l’antropomorfització i la pèrdua de pensament crític davant les noves eines digitals.

Vas ser un dels primers a investigar en IA a Europa?
Sí. La meva tesi doctoral la vaig començar a Tolosa el 1974 i la vaig llegir el 1977. Introduïa nous algoritmes d’aprenentatge probabilístic per a una mà robòtica. En aquell moment, a Europa gairebé no hi havia recerca en aquest camp. La meva primera publicació va ser el 1976, en un congrés a Suècia.

Quan vas sentir a parlar per primera vegada d’intel·ligència artificial?
El 1975, a Tolosa, en una conferència del professor Lotfi Zadeh. Vaig entendre que el que jo ja feia amb la meva tesi era IA. Ell em va animar a estudiar a Berkeley, on vaig fer un màster sota la seva supervisió.

I quan tornes a Catalunya?
El 1980 començo a fer classes a la UPC, coincidint amb l’inici dels estudis d’informàtica. Vaig llegir la primera tesi en informàtica escrita en català, l’any 1981.

Vas viure algun “hivern” de l’IA?
Sí, especialment a mitjans dels anys 80, quan els sistemes experts van topar amb els seus límits. Però aquí no ho vam patir tant perquè el CSIC, amb Enric Trillas al capdavant, va impulsar la creació d’un departament d’IA a Blanes. Vam aprofitar la finestra d’oportunitat amb l’arribada dels governs socialistes, que van començar a finançar la recerca.

També vas ser pioner en música generada amb IA.
L’any 1998 vam rebre el premi més important del món en informàtica musical. El nostre sistema generava música expressiva, amb matisos dinàmics i variacions interpretatives. No era només so mecànic.

Com valores l’ús actual de models com ChatGPT?
S’han de fer servir amb criteri. Però no són fiables per a informació veraç. ChatGPT ha arribat a inventar-se articles, dades meves i fins i tot dir que jo havia mort. Si vols informació fiable, millor Google.

Quin és el perill més gran?
L’antropomorfització. Parlar d’“al·lucinacions” de la IA és enganyós. Són errors, no pas deliris. I el màrqueting ens vol fer creure que la IA general a nivell humà és imminent. No ho és.

I pel que fa a l’escriptura amb IA?
Quan he provat de fer traduccions amb ChatGPT he sentit que el text ja no era meu. Escriure és pensar. Si deixem d’escriure, empobrim la nostra cognició. Cal no perdre la veu pròpia.

[Aquest article d’Algoritme Transparent #86 també hi és traduït al castellà, anglès, francès i italià.]