Estiu intens a l’era de la IA

Política, tecnologia i caos global: quan la intel·ligència artificial ho canvia tot

El moment és apassionant. Mai en la història recent havíem assistit a un moviment tecnològicament tan decisiu per a la humanitat, ni tan determinant en la política, la tensió social, el descontentament global i la pugna pel poder. Les seccions de Política i Tecnologia als diaris ja no tenen sentit per si soles. Tampoc les de Internacional i Local, que mai havien estat tan interrelacionades. I la secció de Societat ja no es pot entendre sense tecnologia. Aquest estiu de 2025 és essencial per als lectors que encara no s’han immers en la IA, així com per aquells que vulguin entendre el món actual des de camps abans considerats marginals o excessivament especialitzats. La ruptura entre Donald Trump i Elon Musk, les protestes a Los Angeles, les novetats de Google, l’article de Sam Altman, la jugada de Meta amb la IA i la tercera decepció anual consecutiva d’Apple són fets molt rellevants que han coincidit en els últims set o quinze dies.

Aquest número 90 d’Algoritme Transparent ens situa en la fase final—i sorprenentment calorosa—d’una primavera global que no es pot entendre sense la IA i les lluites de poder que normalmente analitzem aquí. Per entendre el present, cal estar al dia de notícies que no es poden abordar des del sensacionalisme mediàtic ni des de la demagògia o la simplificació ideològica. Algoritme Transparent presenta un “frigorífic d’estiu” amb entrevistes a diferents veus, que aporten mirades genuïnes i complementàries. Combinarem aquestes entrevistes amb anàlisis d’actualitat i enllaços a les notícies més rellevants de la setmana.

Apple va decebre novament aquest dilluns en el seu esdeveniment WWDC a Cupertino, i els analistes ja la titllen de despenjada en la cursa de la IA. Però què passa si Apple no entra de ple en la IA per convicció pròpia? Les revolucions, i aquesta ho és, generen grans beneficis especialment per als qui saben quan és el moment adequat per sumar-s’hi. L’esdeveniment del dilluns va arribar poc després de la publicació d’un estudi d’Apple que criticava els models de raonament de la IA per inconsistents. Si Apple encara no confia del tot en la IA, per què exigir-li que s’hi aboqui si no està convençuda? És Tim Cook un CEO conservador, prudent i intuïtiu, o simplement sense una direcció clara? El fet que en l’anunci es parlés més de ChatGPT que de la Siri superintel·ligent que els usuaris d’iPhone esperen des de fa temps demostra que la companyia de la poma tracta la IA amb molta calma.

Pocs dies abans, Jony Ive —el dissenyador de l’iPhone amb Steve Jobs— va anunciar, acompanyat de Sam Altman, que OpenAI està preparant un aparell destinat a substituir el telèfon intel·ligent, o a adaptar la IA a un tipus de dispositiu radicalment diferent. Davant la projecció d’Ive–Altman, Cook va presentar el WWDC amb un redisseny estètic, però amb poca ambició tecnològica. L’endemà, Altman va publicar un article ambiciós, que parla de la singularitat i el futur proper dels agents i fragments d’intel·ligència artificial general. És una guia que supera el màrqueting, els trolls de Twitter i els cops mediàtics. Té substància i convé conservar-lo. Estem en la segona primavera post–ChatGPT, si la cronologia és correcta, i Altman no afluixa.

Les protestes a Los Angeles —amb manifestants cremant vehicles Waymo autònoms, pujant als capots amb banderes mexicanes, assaltant Apple Stores i robant iPhones i altres dispositius— reflecteixen una tensió política i social instigada per Donald Trump després d’haver trencat amb Elon Musk. És un símptoma del malestar global arribant a la primera potència mundial. L’home més poderós del planeta actua com a combustible de la tensió social. Les primeres ciutats que esclaten són a Califòrnia, prop de la Silicon Valley, dividida entre partidaris i detractors de Trump, i entre aliats i opositors de Musk.

Mancaven elements per interpretar com aquesta onada de protesta, crispació, rebuig i desafiament a l’autoritarisme de Trump podria afectar el balanç de forces entre les Big Tech i la Casa Blanca. El distanciament de Musk, el seu posterior penediment per missatges massa durs a Twitter, la influència de Peter Thiel sobre J.D. Vance, les retallades a organismes i projectes tecnològics vitals, i les posicions equidistants de multimilionaris com Jeff Bezos i el seu The Washington Post… tot això té un pes real.

Als Estats Units, amb la ressaca de l’impacte de DeepSeek i en plena partida aranzelària amb la Xina, els reis del chip com Nvidia juguen una partida geopolítica cabdal. És el nucli central. I Elon i Meta participen en una altra gran partida amb data centers faraònics o centrals nuclears revifades per alimentar la IA. OpenAI ha llançat el seu model més potent i car. Mistral s’alinea like el model europeu a seguir. Els discursos de desregulació d’Ursula von der Leyen, amb tocs draguinians, ja semblen passat.

Mentrestant, a Espanya avança un conservadorisme tecnòfob preocupant, que criminalitza adolescents i pantalles. Com es pot censurar l’ús de Wikipedia o ChatGPT a les escoles al nom d’un control democràtic, si la desinformació triomfa entre les capes més grans i menys instruïdes de la societat? Aquest populisme anti-pantalles i anti- xarxes —presentat com a protecció dels més joves— marcarà un capítol important en la història d’aquesta revolució tecnològica. És una cortina de fum mentre la democràcia algorítmica tremola —no tant pels rumors ni l’abús de la IA, sinó per la corrupció, la crispació i la política tradicional. La realitat supera la ficció, tant als EUA com a Espanya.

En resum:
Aquest estiu ens espera setmanes fonamentals en què es decidiran el poder, els algoritmes i els senyals tecnopolítics del futur.
El número 90 d’Algoritme Transparent us ajudarà a entendre-ho amb anàlisis, rigor i lucidesa.

Subscriviu-vos i activeu la campaneta del nostre canal de YouTube:
https://www.youtube.com/@algoritmotransparente