Justícia Artificial: Un cop d’ull realista a la IA en la futura justícia europea

La pel·lícula de Simón Casal que aborda els grans debats de la IA amb un enfocament europeu. Catalunya crea una Direcció General de IA, Eficiència i Dades

Justícia Artificial: Un cop d’ull realista a la IA en la futura justícia europea

Justícia Artificial, pel·lícula de Simón Casal de 2024, disponible a Prime Video, és una obra que mereix ser vista pels amants i estudiosos de la IA. No vaig tenir l'ocasió de veure-la fins aquest cap de setmana i, malgrat els mesos que han passat des del seu estrena i la velocitat vertiginosa amb què avança la IA, Justícia Artificial és una pel·lícula de gran vigència. Aborda els grans temes del moment, però ho fa des d'un futurisme realista i en uns entorns tan propers i creïbles que incrementa l'impacte i dispara la reflexió, a diferència d'altres pel·lícules amb una ficció excessiva. Dit d'una altra manera, el que veus en Justícia Artificial podria ser un documental en poc temps més que una pel·lícula, perquè tant l'aplicació de la IA a l'administració i a la justícia, la justícia algorítmica, la necessària transformació del sector públic, el reconeixement facial, la conducció autònoma i els interessos econòmics i polítics vinculats a la delegació dels humans en la IA són els grans temes d'avui.

Em va encantar la pel·lícula de Simón Casal, especialment el seu realisme gens americà, molt europeu, fins i tot per la textura local de la mateixa, i perquè planteja debats molt profunds a partir d'una trama certament atractiva, que enganxa. La tercera pel·lícula del director gallec és ambiciosa i al mateix temps necessària perquè supera els llocs comuns, evita els excessos i toca os en ple debat planetari sobre la intel·ligència artificial i el seu impacte en la humanitat. Veure Justícia Artificial és una bona pista per a aquells que no s'imaginen, o volen evitar-ho, el que veurem i viurem als pròxims mesos i anys a Europa.

Un referèndum perquè els ciutadans espanyols decideixin si volen delegar en una IA anomenada Thente l'administració de la justícia, relegant els jutges a una segona revisió per agilitzar la justícia, evitar el col·lapse i racionalitzar certa presa de decisions. Un referèndum governamental perquè, suposadament, es despolititzi la justícia a Espanya, mentre es cedeix tot el control a empreses i algorismes opacs.

Justícia Artificial es recolza en una trama, personatges com el de la jutgessa Carmen Costa (Verónica Echegui) i paisatges que converteixen el debat de fons, el de la IA en la justícia, només per citar un àmbit del sector públic i dels poders, en quelcom que viurem més aviat que tard. Veieu i gaudiu de l'obra de Simón Casal. Ja era hora que, per entretenir-se amb una pel·lícula sobre la IA, no haguem de recórrer a productes americans allunyats de la nostra cultura i imaginari. L'ambició de Justícia Artificial i el resultat cinematogràfic, amb els recursos a l'abast, converteixen la pel·lícula en una gran obra, que, estrenada fa 10 mesos, té molt més mèrit a la vista del que ha passat les últimes setmanes i mesos. Tecnologia, poder, democràcia, justícia, humanisme i molt més.

La Generalitat aposta per la IA, però serà capaç de transformar l'administració pública?

Aquest cap de setmana, Catalunya ha anunciat la creació d'una Direcció General de la Generalitat d'Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades, dependent del Departament de Presidència, concretament de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital. Es desconeix si el govern de Salvador Illa serà innovador posant al capdavant de tal direcció general una IA, és a dir, si estem davant de la primera direcció general governada per una màquina, com suggereix la pel·lícula de Simón Casal per a la justícia, o si, al contrari, es tractarà de nomenar un humà a una direcció que, per molt transversal que sigui i sense pressupost, tindrà dificultats per reinventar i agilitzar l'administració catalana, tan semblant a l'espanyola malgrat haver estat reinstaurada amb la democràcia.

En els primers titulars facilitats des del Departament de Presidència, s'ha llançat el propòsit d'aconseguir que un 60% dels treballadors públics de la Generalitat de Catalunya utilitzin la IA aquest mateix any. Ja ho veurem. No sembla raonable pensar que el rang que mereixi al maig de 2025 la IA sigui una simple direcció general, ni que es pretengui carregar sobre les seves espatlles allò que els humans han estat deliberadament incapaços d'aconseguir legislatura rere legislatura: agilitzar, racionalitzar, desburocratitzar i professionalitzar capes de l'administració catalana i decisions polítiques que, en ocasions, no tenen intel·ligència humana. Benvinguda sigui la intenció, però és més que probable que tal direcció general neixi ja superada per la realitat de les empreses, les eines i els humans que ja estan incorporant la IA sense complexos.

[Aquest article d'Algoritme Transparent #85 també hi és en castellà, anglès, francès i italià.]

Articles relacionats

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí