L’estat actual de la IA | Matías S. Zavia: “La IA em va prendre la feina, però em va tornar la passió”

Matías S. Zavia (Concordia, Argentina, 1989) és enginyer de telecomunicacions; des de Màlaga col·labora a Xataka i co-condueix el podcast d’IA Monos estocásticos amb Antonio Ortiz, guardonats als GEN-AI Awards Parèntesi MÈdia 2024. Ha treballat a Weblogs i Gizmodo Espanya… fins que una IA li va prendre la feina. És una de les veus més planeres però alhora expertes i entenedores de l’univers de la IA a l’Estat espanyol. Trobareu l’entrevista sencera, escrita i en vídeo, a elpuntavui.cat.

— Estàs a Barcelona, sense l’Antonio, per rebre el premi.
— Se’m fa estrany no tenir-lo aquí, sí. Ell va ser el meu cap, ara som amics i hi ha una tensió sexual no resolta entre tots dos. Fem CrossFit plegats i hi ha exercicis molt íntims com el press de banca.

— La suor i l’olor de masculinitat uneixen?
— Ell s’endú la pitjor part perquè jo suo més que ell i molt sovint m’oblido la tovallola a casa.

— No tens una IA que t’ho recordi?
— No t’imagines fins a quin punt, per a gent caòtica i desordenada com jo, la IA és una benedicció. Pots tenir tots els arxius desordenats, però la IA cada cop troba millor allò que cerques. M’ajuda, sí.

— La IA no et genera estrès amb tantes noves eines?
— Arriba un punt que és aclaparador, Saül, perquè surten tantes coses setmanalment que no només no ens caben al guió del podcast, sinó que a vegades estic al llit pensant: “Haig de provar això de nit i no mirar pel·lícules amb la meva dona”. El FOMO (fear of missing out) amb la maduresa es va superant, poc a poc.

— Al mateix temps, no creus que si ara no ens bolquem del tot, en el futur ens en penediríem?
— La transició energètica ja està demostrant que serà més heavy que la revolució industrial. Sempre hem vist aquella com el gran canvi mundial, però vivim una revolució encara més potent. Jo he evolucionat perquè la IA ha tingut diversos hiverns: fa cinc anys era escèptic. Quan parlava d’IA, l’antropomorfitzava i deia “ull, que tindrem una màquina més intel·ligent que l’ésser humà”. Ara veig que arribar al nivell humà en intel·ligència no era tan lluny: si les IA poden fer poemes que emocionen, potser la creativitat no era tan intrínseca de l’ésser humà com pensàvem. Un model de llenguatge pot generar un poema que et commogui de veritat. Sóc al tren ara mateix.

— I amb la generació de música?
— És un problema. Estic tan enganxat a les cançons generades per IA que la meva dona m’ha prohibit usar-la. Està esgotada. L’altre dia Spotify m’ha bloquejat perquè generava massa temes IA. El distribuïdor amb qui treballava em va dir que no volien continuar. Quan algú sense talent però creatiu com jo veu Suno o Udio arribar, no dorm. Paso les nits generant cançons i després vull compartir-les a Apple Music i Spotify. Sembla que alguna discogràfica m’hagi vetat.

— La IA et crea problemes matrimonials? Has patit una escletxa de velocitats amb la IA?
— Sempre he dit que, si em moro, si us plau que ningú trobi ni el meu historial de Google ni el de ChatGPT, perquè hi tinc converses íntimes sobre temes mèdics o pors que fa vergonya comentar. A la meva dona li vaig donar la contrasenya de ChatGPT —és com entregar-li el meu món— perquè, tot i ser escèptica, l’ha incorporada a la seva feina de mestra. Hi ha un munt d’eines que pot usar amb els alumnes en activitats. Usem ChatGPT a diari, cadascú en el seu projecte. Et diria que la IA ens ha unit més.

— El consum conversacional no és més íntim que el de Google? No et fa por que tingui la teva contrasenya de ChatGPT?
— Sí, però abans, sense mode de veu, era molt utilitarista amb els chatbots: els usava per resumir documents o corregir articles. Des que tinc un accés directe a l’iPhone per parlar amb ChatGPT, premo el botó, surt la veu de ChatGPT i les consultes són completament diferents. Aquest fenomen d’usar l’IA com a terapeuta o per receptes em portat a un terreny que sempre m’ha semblat delicat.

— Ho fas per convicció, no només pel podcast, oi?
— Ho faig perquè en trec molt de suc. Soc dispers i on jo no arribo, la IA m’ajuda a arribar-hi.

— Toni Esteve, de Parèntesi MÈdia, que us entrega el premi, defensa el concepte d’intel·ligència humana augmentada.
— Molts experts rebutgen el terme “intel·ligència artificial”. Ens queda molt per entendre del cervell i de la consciència, i genera rebuig atribuir-ho a pedres, silici o xips dins d’una caixa negra de probabilitats. Sóc escèptic que l’IA pugui ser conscient o humà, però l’uso com a intel·ligència augmentada, com diu Toni, i si temo alguna cosa de seguretat no és Matrix, sinó que les màquines siguin tan bones que les empreses amb les millors IA esdevinguin excessivament poderoses, en lloc de tenir IA oberta i disponible per a tothom. Aquesta és la meva gran por.

— Alguna empresa et preocupa de cara al futur?
— OpenAI funcionava com una secta: contractaven només creients en l’AGI (intel·ligència artificial general). Però estan complint full de ruta: agents IA per a 2025 ja són aquí, IAs que actuen per tu, no només responen. Ara diuen que tenen una IA innovadora en ciència. Arribarem a l’IA de nivell humà, però amb transformers i LLM hi ha un mur: les al·lucinacions. S’equivoquen molt i perpetuen l’error. No veig OpenAI concentrar el poder: Google, DeepSeek i Anthropic els pressionen a llançar models a corre-cuita, canviant planificació. No són la corporació malvada de pel·lícula. Em satisfà que Meta o DeepSeek aposten per IA oberta i personalitzable.

— Com valores Ilya Sutskever i Mira Murati, que van sortir d’OpenAI?
— Quan van fer el “cop d’estat” contra Sam Altman, semblava que tenien por del que havien creat i dubtaven que Altman pogués controlar-ho amb seguretat. Però el model més potent, o3, no és perillós: falla encara i no pot substituir un programador senior. No entenc aquell cop, ni com la societat d’Ilya està tan finançada sense producte clar. Murati té un enfocament més d’usuari i comercial, que comprenc millor. Ilya és el geni científic, però Murati m’inspira més confiança per al negoci.

— Només Sam Altman amb Greg Brockman poden tirar del carro?
— Per retenir el talent, fins i tot Google paga un any de sou a qui es pren un sabàtic perquè no marxi a la competència o munti la seva empresa. Més que l’energia, el repte és el talent: a San Francisco, tothom de l’IA és multimilionari. No sembla un problema de lideratge.

— Sam Altman és un geni del màrqueting…
— No sé si m’agrada aquest “màrqueting de guerrilla”, però és molt efectiu. A vegades es nota, però funciona.

— Elon Musk li busca les pessigolles?
— Tenen enemistat oberta. Al final compta qui té el millor model i millor valor per preu. El màrqueting et salva mesos, però guanyarà qui tingui el model més potent. Quan vaig veure que Gemini 2.5 Pro parlava millor espanyol que ChatGPT, vaig canviar sense problema. Ningú està lligat a ChatGPT.

— I la IA de Musk, Grok a X?
— Em sorprèn com Grok ha pujat de nivell en un any o dos, mostrant que OpenAI no té avantatge insalvable. Amb l’home més ric al darrere muntant servidors gegants i captant talent, avances volant. Uso molt Grok perquè soc addicte a Twitter [X] i la integració és excel·lent. Treure info en temps real de Twitter és el seu gran avantatge. Potser per això diuen que OpenAI vol la seva xarxa social.

— El cercador d’OpenAI és un pas endavant, però li manca la immediatesa d’una xarxa social.
— El mode “cercar” de ChatGPT a vegades s’activa i em molesta perquè sé que la resposta no serà tan bona com la del seu propi entrenament. Una IA té data de tall d’entrenament i necessita dades en temps real. La cerca és imprescindible per a tots els chatbots, i com s’integra canvia la qualitat dels resultats. ChatGPT usa Bing [cercador de Microsoft], i segons la font el resultat pot ser millor o pitjor. Em preocupa que la info en temps real prové de periodistes com nosaltres, i no veurem ni un euro perquè l’IA entén i explica sense que l’usuari cliqui el nostre mitjà ni vegi la nostra publicitat. Cal un sistema de llicències per als continguts periodístics, o no serà sostenible.

— Quina és la teva experiència amb Claude, l’IA d’Anthropic? Aporta alguna novetat?
— Claude s’ha actualitzat amb capacitats de raonament, superant paradigmes anteriors. Fins i tot els seus models base eren els favorits de molts desenvolupadors, sobretot programadors que adoren l’“one-shot” sense errors. Jo l’he provat i per al text escrit em sembla massa adulador. Demostra que la diferència no està només en el pre-entrenament, sinó en el fine-tuning. Anthropic brilla en ajustar l’IA per a la programació. La cursa de l’IA segueix oberta: Claude dominava fa mesos; ara és OpenAI qui encapçala.

— Meta va proclamar Llama 4 líder, després va decebre. Com afecten aquests anuncis enganyosos?
— El cas Zuckerberg/Meta és paradigmàtic: per què fer tant de soroll per Llama 4 si després no complia? Llama 3 ja era molt bo. La cursa amb tant de diners fa que tots es diguin primers, provocant llançaments precipitades: o3 d’OpenAI també. Google regala Veo 2, el millor generador de vídeo, només perquè uses les seves eines. La desesperació impulsa la gratuïtat.

— Com valores l’impacte del possible retorn de Donald Trump a la Casa Blanca en el món de la IA? Europa ha reaccionat amb aranzels?
— Exacte. Sabíem que la Xina podria igualar-nos amb recursos estatals immensos; DeepSeek va ser un terratrèmol: el meu pare em va dir “Descarrega-t’ho, és gratis i com els millors!”. No sé si va ser DeepSeek o la guerra comercial el gran xoc, però celebro que Europa hagi respost amb col·laboracions públic-privades per crear IA obertes, sobiranes i adaptades als nostres idiomes. A Catalunya, una IA entrenada amb tota la literatura catalana podria ser la millor en català. Només amb public-privat. La resposta europea és molt beneficiosa en aquesta guerra comercial.

— El model a seguir no seria Mistral AI, impulsada per l’Estat francès però start-up?
— A diferència dels models propietaris, els oberts et permeten avançar ràpidament via distil·lació i fine-tuning. Hi ha Llama [de Meta], amb milers de milions de paràmetres, més que el teu ordinador pugui descarregar. Si ajustem aquests models oberts a Europa amb aquestes tècniques, qualsevol empresa o persona pot tenir un model potent amb inversió moderada. Mistral, com a start-up privada, podria crear els millors models europeus, que després es beneficiïn dels desenvolupaments privats si les llicències ho permeten. Crec que calen ambdues vies: una gran empresa privada com Mistral i supercomputadors públics a Espanya per a ús gratuït.

— Com veus Espanya en l’escenari geoestratègic de la IA?
— Espanya i Europa no arriben al nivell d’Estats Units o la Xina; no ens enganyem. Però no cal equiparar-se: Europa no tindrà gegants com Silicon Valley, però pot tenir projectes i models a mida. Tot i més petits, seran nostres i guanyarem sobirania.

— Gràcies als aranzels de Trump, s’ha deixat de banda el debat ètic per ser més competitius?
— Hi ha hagut un gir, fins i tot moral. Moltes coses que semblaven evidents ara no ho són. Europa fa un moviment de pèndol, però manté un punt intermedi. Amb Trump es temia un “Milei 2.0” pro-EEUU; l’Europa, en canvi, queda un punt mig. Cert que els americans se’n burlen del plàstic, però són ells qui redueixen l’obesitat gràcies a Ozempic, un fàrmac europeu. Europa té talent i indústria potents. Crec que la regulació IA no serà tan estricte com s’havia proposat, però seguirem líders en renovables, lluita contra el canvi climàtic, neteja d’escombraries espacials, carregador únic i bateria extraïble. S’acosta un ajust i certa desregulació.

— El podcast Monos estocásticos fa dos anys, oi?
— Sí, vam començar just després de ChatGPT, a novembre de 2022. El més difícil va ser el nom: el vam provar amb familiars i ningú l’entenia, només la meva germana. Finalment ha agradat, tot i que alguns encara ens diuen Monos escolásticos.

— Dos anys després, com està l’interès del públic per la IA?
— L’escepticisme a Espanya pot ser exagerat perquè les notícies negatives funcionen millor que les positives. Ho atribueixo a l’estat del periodisme i a l’importància del titular per vendre, més que a l’opinió real dels periodistes, que cada cop més usen l’IA i la troben útil.

— No respon al fet que alguns professionals de la informació se sentin amenaçats?
— Són raonablement amenaçats: el periodisme de baixa qualitat —lamentablement el més llegit a Google— no requereix formació ni passió. Segurament hi hagi més fans de Manuel Jabois que de ChatGPT, però aquest últim en guanya a poc a poc. Crec que Jabois mantindrà la feina.

— Com t’imagines una Diada de Sant Jordi d’aquí a 10 anys dominada per l’AGI?
— Sant Jordi em va impactar a tota Espanya. Aquell dia no vaig usar l’IA ni un sol cop… excepte per assegurar-me de no pagar massa per la rosa: la vaig comprar a 6 € i al costat les venien a 3,50 €.

[Article d’Algoritme Transparent #82 també en castellà, anglès, francès i italià.]