Geoffrey Hinton obté el Nobel de Física i Demis Hassabis el de Química. Premi a la IA més útil per a la humanitat i a les veus responsables. OpenAI, la gran perdedora, rep el cop de Meta
L'edició 2024 dels Premis Nobel marcarà un punt d'inflexió. Líders de la Intel·ligència Artificial acaben de guanyar els Nobel de Física i de Química. Què passarà a l'edició de 2025? Alguns bromejen amb un Nobel de Literatura per a ChatGPT, però realment estem davant d’un moment important, perquè els Nobel acaben de reconèixer no un físic i no un químic a l'ús, sinó investigadors que des del món de la Intel·ligència Artificial més han contribuït en els últims anys a la física i a la química. El canvi de paradigma és excepcional i llança, finalment en un àmbit seriós i irrefutable, el missatge que la IA és útil i necessària per a la humanitat. Que Geoffrey Hinton, juntament amb John Hopfield, hagi guanyat el Nobel de Física per la seva contribució perquè les màquines puguin aprendre, i que Demis Hassabis, juntament amb David Baker i John M. Jumper, hagi obtingut el Nobel de Química pel disseny computacional de proteïnes, és l’argument definitiu del valor, la necessitat i la serietat de la IA davant tant menyspreu, temor i catastrofisme. Els pioners de les xarxes neuronals, els pares de la IA, els que van fer possible que una màquina guanyés per primera vegada una partida d'escacs al campió mundial Garri Kasparov, és a dir, les eminències de la IA més útil, rotunda i necessària per a la humanitat, han desbancat els químics i físics tradicionals en aquesta edició dels Premis Nobel.
El missatge és molt potent i obre un horitzó de cara a properes edicions en què o bé serà menys notícia per la normalització de la IA en la nostra societat, o bé serà gran notícia perquè la IA o els humans que la sàpiguen utilitzar puguin obtenir premis en disciplines fins ara impensades. Però més enllà d'aquest impacte, i contents pels èxits d'Hinton, Hassabis i els seus companys, crec que hi ha alguna lectura més que es desprèn dels Nobel 2024. La primera és que la IA més útil guanya davant de la que, de moment, aparenta menys robustesa o utilitat real. La segona és que reben reconeixement dos perfils assenyats i investigadors incansables que representen les veus més moderades i responsables de la IA. Tot i que és cert que Hinton ha adoptat recentment posicions alarmistes, el considerat ‘padrí de la IA’ és un dels referents del sector més partidari de la seguretat i la responsabilitat en el desenvolupament d’aquesta tecnologia. La tercera lectura és que companyies com Google poden sentir-se molt orgulloses, perquè tant Hinton com Hassabis han format part de les seves files en àmbits d'investigació que ara el gran públic descobreix com a vitals i punters. Google, si féssim un rànquing de premis Nobel, supera altres organitzacions més de moda i exitoses dels últims temps com OpenAI.
En clau interna i gairebé d’egos i personalismes, l'última lectura és que s’està creant un escenari global de la IA en què el suport de Hinton, premiat, al seu deixeble Ilya Sutskever enfront de Sam Altman —ja recordareu que el primer va acomiadar el segon com a CEO d'OpenAI, el segon va recuperar el poder i més recentment el primer ha acabat abandonant l'organització per muntar la seva pròpia empresa— posa de manifest el profund debat en què ens trobem. És incompatible la responsabilitat amb l’afany de lucre? És la seguretat un fre al desenvolupament de la IA i l'arribada de la Intel·ligència Artificial General? Es pot progressar en investigació sense assistir al mareig de xifres estratosfèriques d'inversió, valoració, pèrdues i beneficis? Es podria fer un altre salt potser no tan ràpid ni immediat, però sí més sòlid en el futur sense un nou ‘hivern de la IA’ pel camí? Sam Altman té un pla i sembla decidit a executar-lo. Poden els seus crítics com Hinton, Sutskever i tants investigadors i enginyers que han abandonat recentment OpenAI, o els cofundadors que ho van fer fa temps, passar de l’oposició intel·lectual a posar sobre la taula un pla real més seductor?
Al marge dels premis Nobel, aquesta setmana ha estat marcada per l'impacte del nou model que Meta (Facebook i Instagram) ha llançat de IA per generar vídeos, incloent l'efecte de so, i amb més qualitat i prestacions que el model Sora que OpenAI va anunciar al febrer i que no només no ha arribat al comú dels mortals, sinó que abans del seu accés per a tots els usuaris d'OpenAI ja ha estat superat per Movie Gen, que la companyia de Mark Zuckerberg va anunciar divendres a la tarda. Tots els analistes situen Movie Gen per davant de Sora, superada fins i tot fa setmanes pels xinesos de Kling. La gran carta d’OpenAI amb el vídeo es desvaneix de cop i la generació de vídeo amb simples (o no tan simples, això ja ho veurem) instruccions de text es democratitza de manera accelerada.
Creadors i professionals tindran dificultats per no fer servir Movie Gen, Sora o Kling en els propers mesos en el seu dia a dia laboral. El llançament de Movie Gen m'ha recordat la gran acollida i entusiasme que en el seu moment va tenir Sora a les xarxes socials. Amb la diferència que Movie Gen es compara amb Sora a millor, en tots els podcasts i vídeos d'aquesta setmana, mentre que Sora en el seu moment es comparava amb PikaLabs o Runway abans de treure Gen 3. Vull dir que cada vegada que ens entusiasmam amb alguna cosa, el salt qualitatiu és major i l'alegria és directament proporcional a l'espectacularitat dels resultats (almenys de les demos dels betatesters). Setmana, doncs, difícil per a OpenAI no només pels Nobel en el pla moral, sinó per la superioritat de Meta en producte.
La vint-i-setena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
Drets d’autor i la lluita per controlar les dades: Les grans tecnològiques s'enfronten a la creixent escassetat de dades per entrenar la IA, mentre que els reptes legals augmenten. La demanda de dades podria superar l'oferta abans del 2028, posant en risc el desenvolupament de la IA.
Adrià Recasens, el català de l’àudio de Gemini: Aquest investigador en IA multimodal ha liderat projectes en visió per computador i aprenentatge automàtic, contribuint a les tecnologies més innovadores.
Diccionari de la IA: Les paraules són Intel·ligència artificial neurosimbòlica, Sobrecàrrega, Programació probabilística i Regularització.
Consulta tota la sèrie IA per a tothom a la web aquí. I els PDF del diari imprès.
La vint-i-vuitena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
Silicon Valley ens vol salvar amb diners: L’epicentre tecnològic planteja la renda bàsica universal com una solució davant els impactes de la IA. Sam Altman, CEO d’OpenAI, està estudiant 3.000 persones i ha invertit 60 milions d’euros per provar aquest sistema.
Satya Nadella revifa Microsoft amb la IA: Ha superat Apple en la cursa tecnològica i en valor borsari, influeix sobre Altman i ha fitxat Mustafa Suleyman per reforçar la seva estratègia en IA.
Diccionari de la IA: Les paraules d’avui són Computació amb embassament, Robustesa, Aprenentatge autosupervisat i Segmentació semàntica.
Consulta tota la sèrie IA per a tothom a la web aquí. I els PDF del diari imprès.
La vint-i-novena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
De la correcció ‘woke’ a manipular la realitat: Les IA poden distorsionar la història i el present amb biaixos de raça, gènere i ideologia. Alguns casos recents mostren com aquestes tecnologies poden perpetuar estereotips o ser censurades en règims autoritaris.
Daphne Koller, pionera de l’aprenentatge automàtic: Aquesta visionària ha revolucionat l’educació i la biotecnologia amb la creació de Coursera i Insitro, utilitzant l’aprenentatge automàtic per innovar en aquests camps.
Diccionari de la IA: Les paraules d’avui són Anàlisi de sentiment, Cognició artificial, Visió artificial i Regularització L1 i L2.
Consulta tota la sèrie IA per a tothom a la web aquí. I els PDF del diari imprès.
La trentena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
Les màquines prenen el control de la política: Candidats artificials, avatars electorals i ‘deepfakes’ de veu i imatge amenacen la democràcia. La IA està transformant les campanyes electorals, obrint la porta a noves amenaces globals.
De la teoria a l’acció: la llegenda de Marvin Minsky: Cofundador del laboratori del MIT, Minsky és considerat un dels ‘pares’ de la IA per les seves teories i invencions en intel·ligència artificial i ciències cognitives.
Diccionari de la IA: Les paraules d’avui són Dades sintètiques, Transferència estilística, Aprenentatge per transferència i Algorismes genètics.
Consulta tota la sèrie IA per a tothom a la web aquí. I els PDF del diari imprès.
[Article publicat originàriament a Algoritmo Transparente.]
Algoritme Transparent #53
El CEO de la startup de ChatGPT, Sam Altman, més sol però més fort que mai després d’un any turbulent, recapta 6.600 milions de dòlars de gegants com Microsoft, Nvidia, SoftBank i Thrive Capital
Jony Ive, el gurú del disseny d’Apple, treballa amb OpenAI en un dispositiu d’IA. L’energia nuclear alimentarà el nou món dominat per la IA. Telegram cedeix a la pressió dels estats
Teresa Ribera, vicepresidenta de Competència. El Govern d’Espanya, enfangat contra rumors i pseudomitjans. Kamala Harris rep suports de Silicon Valley. Política i Intel·ligència Artificial
Mario Draghi augura l’agonia d’Europa en IA si no canvia les seves lleis i inverteix més. Apple rep una multa europea de 13.000 milions d’euros i Google una altra de 2.400 per abusar de la seva posició dominant