Mario Draghi augura l’agonia d’Europa en IA si no canvia les seves lleis i inverteix més. Apple rep una multa europea de 13.000 milions d’euros i Google una altra de 2.400 per abusar de la seva posició dominant
La recentment aprovada AI Act, la normativa europea d'Intel·ligència Artificial, acaba de rebre un dur revés per part de Mario Draghi, autor de l'informe que acaba de presentar a la Comissió Europea com a full de ruta per a la competitivitat europea. Draghi aposta per menys restriccions a la IA, menys legislació i burocràcia, i per més inversió pública i privada per evitar que Europa perdi definitivament el tren de la competitivitat en IA i altres tecnologies. En aquest butlletí trobareu un bon resum de les propostes de Draghi en matèria de IA i computació, camp en el qual encara no hem perdut definitivament la partida. Mario Draghi propone una hoja de ruta para la competitividad europea en IA, informa Paréntesis MEDia.
Ja era hora que algú trenqués les barreres del políticament correcte des de les mateixes institucions europees per indicar el camí per competir davant dels Estats Units i la Xina. Draghi ve a dir el que molts frikis de la IA predicaven —o predicàvem— en canals no convencionals: amb una regulació excessiva no hi haurà empreses europees competitives en IA, i a més ell afegeix que calen fusions i una cooperació entre estats de la UE per articular empreses que puguin jugar, algun dia, a la Lliga de les grans tecnològiques. Antonio Ortiz ho explica molt bé en el seu últim butlletí: Terminator es más sexy que la productividad. Realment, l'informe de l'exprimer ministre italià és un gir de guió, un revulsiu anímic i un estímul davant de tanta burocràcia, legislació, regulació, demanda i complex. El informe de Mario Draghi es un soplo de aire fresco para Europea: por fin hay un plan serio para mejorar la competitividad.
Precisament, la startup francesa de IA Mistral acaba de donar-nos una novetat: Mistral lanza Pixtral 12B: La multimodalidad llega al LLM francés. Tot això —l'informe Draghi i això de Mistral— la mateixa setmana en què la eurocomissària danesa Margrethe Vestager es despedirà del càrrec amb un parell de triomfs: Apple rep una multa de 13.000 milions d’euros un dia després de la seva Keynote. Una manera de titular també seria: Apple i Irlanda perden el judici dels 13.000 milions d'euros. Un suport històric de la Justícia a la Comissió Europea. I un altre cop dur per a Google: la justícia europea confirma una multa de 2.400 milions d'euros a Google per abusar de la seva posició dominant. Gran dia per a Vestager: la Justícia desestima l'última opció de Google per evitar la multa de 2.400 milions d’euros. Però això no és tot perquè el regulador de privadesa de la UE ha obert una investigació contra Google, que no hauria protegit els seus usuaris al formar la IA.
Mentre Europa pressiona les grans tecnològiques nord-americanes i es congratula de l’ètica de la IA, a Austràlia les lleis de privadesa són més laxes que a la UE. Meta ho està aprofitant per formar la seva IA a gran escala. Si mirem cap al gegant asiàtic, fa por: la Xina amenaça la humanitat negant-se a prohibir el control d'armes nuclears per IA. Últimament proliferen informes i notícies que apunten a una bombolla de IA o que en destaquen els seus efectes adversos. La IA consolida el domini de les grans tecnològiques. És una mala notícia per a les startups. Els inversors temen que la IA estigui eclipsant la resta de tecnologies.
La setmana ha estat marcada per l'esdeveniment d'Apple, que està introduint la IA als seus dispositius encara amb comptagotes. Apple presenta els seus nous iPhone 16, Watch S10 i AirPods 4. Llàstima del pols Apple-Unió Europea per les multes anteriorment citades, perquè això ens afectarà als usuaris d’iPhone: tindrem una versió dels iPhone 16 per a la UE i una altra per a la resta del món. I a la UE hi sortim perdent. Penalitzacions territorials a banda, la presentació d'Apple ha estat força "xapa, pintura i cinc botons": per què l'iPhone 16 sap a poc per ara i a Apple li és igual. La IA arribarà finalment als iPhone i Mac el mes que ve. Apple Intelligence es centra en la privadesa (i en no cometre errors). El SoC A18 Pro dels iPhone 16 Pro i Pro Max, explicat: aquesta petita bèstia és el veritable cor de la IA d'Apple.
Notícia bomba de fa poques hores! OpenAI lanza o1: Una IA que es capaz de razonar, informa Paréntesis MEDia. Es tracta del seu primer model amb capacitats de 'raonament'. Aquestes són les primeres impressions al canal DotCSV. OpenAI ha llançat aquest dijous a la tarda o1, el primer d'una sèrie planificada de models de "raonament" que han estat entrenats per respondre preguntes més complexes, més ràpid que un humà. Es llança juntament amb o1-mini, una versió més petita i econòmica. La companyia de Sam Altman s'ha avançat als rumors publicats per The Information, que apuntaven a dues setmanes per al llançament: OpenAI ultima su próximo gran lanzamiento. Strawberry, una IA que “piensa”, llegará en dos semanas, según The Information.
El més important és que per a OpenAI, o1 representa un pas cap al seu objectiu més ampli d'intel·ligència artificial similar a la humana (AGI). Estaríem en l'escala 2. Els usuaris de ChatGPT Plus i Team obtenen accés a o1-preview i o1-mini a partir d'aquest dijous, mentre que els usuaris d'Enterprise i Edu tindran accés a principis de la setmana vinent. OpenAI planeja donar accés a o1-mini a tots els usuaris gratuïts de ChatGPT, però encara no ha fixat data.
Amb l'aparició d'una part de la famosa fresa d'OpenAI, la companyia dona un cop determinant en plena fase de captació de fons per arribar a una valoració de 150.000 milions de dòlars. Després d'un estiu relativament tranquil per a l'organització de Sam Altman —fuites i moviments interns al marge—, s'acceleren les coses, i aquí van alguns dels titulars de l'última setmana:
Elon Musk segueix amb ganes de superar OpenAI. Musk inverteix més de 2.000 milions d'euros per crear "el sistema de IA més potent del món": així vol superar ChatGPT. Setmana discreta per a Musk, de qui llegeixo això interessant: Elon Musk dóna mala imatge a la llibertat d'expressió, però té raó sobre el Brasil. La ressaca de la prohibició de X al Brasil i de la detenció del CEO de Telegram persisteix: Dúrov diu que Telegram no és "un paradís anàrquic" i anuncia més mesures de seguretat. Telegram comença a patir els primers canvis després de l'arrest de Pável Dúrov: ja ha perdut una de les seves funcions.
Abans de l'informe de Mario Draghi, aquests titulars que m'han interessat, incloent la sortida de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, de la xarxa social d'Elon Musk, com va fer en el seu dia la seva predecessora Ada Colau:
L'informe The Future of European Competitiveness destaca com la Unió Europea (UE) està perdent terreny en l'àmbit de la investigació, desenvolupament i creació d'empreses tecnològiques innovadores amb abast global. Mario Draghi, exprimer ministre italià i expresident del Banc Central Europeu, ha liderat un informe que posa sobre la taula una sèrie de propostes clau per enfortir la posició d'Europa en l'àmbit de la IA i la tecnologia. La manca d'especialització en programari i serveis de computació, juntament amb un enfocament en tecnologies més tradicionals, ha portat a que les empreses europees representin només un petit percentatge de la despesa en R+D en àrees clau com el programari, el maquinari i l'equipament electrònic. Mentre que les empreses nord-americanes i xineses dominen, la UE lluita per mantenir la seva rellevància en un món cada vegada més dependent de la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA).
Retrocediment en la creació d'empreses tecnològiques líders
Durant l'última dècada, la UE ha generat menys innovadors líders en tecnologia que els Estats Units, i la seva quota d'empreses en el top 2.500 global en R+D ha disminuït. Per exemple, en el sector del programari i internet, les empreses europees representen només el 7% de la despesa global en R+D, en comparació amb el 71% dels Estats Units i el 15% de la Xina. En el cas del maquinari i l'equipament electrònic, la UE només representa el 12%, molt per darrere dels EUA i la Xina.
Escassetat de plataformes digitals pròpies
La UE ha desenvolupat poques plataformes digitals d'abast paneuropeu, i cap d'elles es troba entre les més visitades a Europa. Actualment, el mercat europeu està dominat per plataformes dels EUA i la Xina, com Alphabet, Amazon, Meta, Tencent i Alibaba. Només una empresa europea ha estat designada com a gatekeeper sota la Llei de Mercats Digitals, cosa que ressalta la desavantatge d'Europa en aquest sector.
El domini nord-americà en serveis al núvol
El mercat europeu de serveis al núvol està dominat per gegants nord-americans com Amazon Web Services, Microsoft Azure i Google Cloud, que controlen el 65% del mercat. Els proveïdors de la UE han vist la seva participació disminuir a menys del 16%. Malgrat els esforços per crear solucions de núvol sobirà a la UE, la infraestructura tecnològica europea segueix sent dependent dels proveïdors estrangers.
L'èxit europeu en la computació d'alt rendiment
Tot i que la UE s'enfronta a desafiaments en el núvol i les plataformes digitals, ha aconseguit destacar en la computació d'alt rendiment (HPC). Europa compta amb superordinadors líders a nivell mundial com Lumi, Leonardo i Mare Nostrum 5, i s'espera que la introducció de dues computadores exaescala en un futur proper reforci la seva competitivitat en aquesta àrea, especialment en la investigació científica i el desenvolupament de la IA.
L'amenaça de quedar-se enrere en IA
Un dels majors riscos per a la competitivitat europea és no integrar ràpidament la IA en sectors clau. Només l'11% de les empreses europees ha adoptat la IA, lluny de l'objectiu del 75% per a 2030. A més, el 73% dels models de IA desenvolupats des del 2017 provenen dels EUA i el 15% de la Xina, mentre que la UE té una representació mínima. Això posa en risc la sobirania tecnològica europea i la dependència de models de IA desenvolupats a l'estranger.
Manca d'inversió privada en IA
L'escassetat d'inversió privada és un altre problema crític. El 2023, el capital risc en IA a la UE va ser de 8.000 milions de dòlars, molt per sota dels 68.000 milions invertits als EUA i els 15.000 milions a la Xina. Les empreses europees que desenvolupen IA, com Aleph Alpha i Mistral, depenen de grans inversions per competir, i la manca de capital a la UE obliga moltes a buscar finançament a l'estranger.
Desafiaments en l'adquisició de talent
El desenvolupament de la IA a la UE també està limitat per una menor disponibilitat de professionals qualificats. En comparació amb els EUA i la Xina, la UE té una menor quantitat de graduats en disciplines STEM, i molts dels seus talents més qualificats són atrets per millors oportunitats a l'estranger.
La regulació com a fre al desenvolupament de la IA
El Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) i la Llei d'IA de la UE, tot i ser elogiosos per les seves intencions, presenten desafiaments en termes de complexitat i possible solapament. Això podria obstaculitzar el desenvolupament de la IA a Europa en crear incertesa reguladora i augmentar les càrregues administratives per als investigadors i empreses que desenvolupen IA.
El paper clau de la computació quàntica
La computació quàntica representa una oportunitat perquè la UE recuperi la competitivitat tecnològica. Amb una inversió pública considerable i un ecosistema de recerca sòlid, Europa està ben posicionada per convertir-se en un líder en aquesta tecnologia emergent. La computació quàntica podria contribuir fins a 850.000 milions d'euros a l'economia de la UE en els pròxims 15-30 anys, especialment en àrees com la seguretat digital.
Propostes per millorar la competitivitat en IA i computació
Per millorar la seva posició competitiva, la UE necessita:
La UE s'enfronta a desafiaments significatius en l'àmbit de la IA i la computació, però també té fortaleses, com la seva capacitat en computació d'alt rendiment i la seva aposta per la computació quàntica. No obstant això, per mantenir la seva competitivitat global, Europa ha d'actuar ràpidament per tancar la bretxa en inversió, talent i desenvolupament de IA i plataformes digitals davant dels EUA i la Xina.
L’onzena entrega de la sèrie IA per a tothom de El Punt Avui:
Nova aliada en la lluita contra el canvi climàtic: La IA generativa necessita deu cops més energia que els algoritmes tradicionals. Google Microsoft admeten un consum energètic superior al de més de 100 països.
La protagonista és Timnit Gebru, pionera en diversitat i IA ètica. Aquesta científica etíop desafia els gegants tecnològics amb la seva investigació sobre el biaix algorítmic i la diversitat en la IA.
Les eines d’IA destacades són:
El Diccionari de la IA incorpora: Reconeixement de veu, Regressió, Sistemes experts i Sèrie temporal.
Consulta tota la sèrie a la web d’El Punt Avui. I els PDF del diari imprès.
La dotzena entrega de la sèrie #IAperatothom d’El Punt Avui:
Retrats robot, drons i gestió policial amb IA. El projecte Lectio a Catalunya utilitza una xarxa intel·ligent de control de matrícules d’interès policial. La IA en reconeixement facial genera dubtes sobre biaixos racials en detencions.
El protagonista és Ian Goodfellow, el geni darrere les GAN. Aquest investigador estatunidenc va revolucionar la IA el 2014 amb la invenció de les xarxes generatives antagòniques (GAN).
Les eines destacades d’IA són:
Al Diccionari de la IA incorporem: TensorFlow, Aprenentatge per transferència, Aprenentatge no supervisat i Subajustament.
Consulta tota la sèrie a la web d’El Punt Avui. I els PDF del diari imprès.
La tretzena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
La IA impulsa la nova era del comerç digital: Grans empreses com Amazon i Walmart, així com negocis catalans en línea, aposten per la IA per reducir un 20% els costos i augmentar un 10% les vendes.
Sam Altman, cofundador i CEO d’OpenAI, és el protagonista, liderant l’avenç cap a la temuda intel·ligència artificial general (AGI).
Eines d’IA destacades d’aquesta doble plana:
Les paraules que incorporem al Diccionari de la IA són: Visió per computador, Validació creuada, Web semàntica i Pes.
Consulta tota la sèrie a la web d’El Punt Avui. I els PDF del diari imprès.
La catorzena entrega de la sèrie #IAperatothom d’El Punt Avui:
Aliada per al futur del català en l’era digital: Projectes pioners com Aina impulsen la presència del català en les noves tecnologies. La IA es converteix en una eina clau per a la preservació i promoció de llengües minoritzades.
Elon Musk: poder i polèmica en la IA. L’audàcia de Musk en la IA ha generat controvèrsia i enfrontaments amb experts com Yann LeCun.
Les eines d’IA destacades són:
Diccionari de la IA: Xarxes generatives, Intel·ligència artificial explicable (XAI), You Only Look Once (YOLO) i Rendiment.
Consulta tota la sèrie a la web d’El Punt Avui. I els PDF del diari imprès.
[Article originàriament publicat a Algoritmo Transparente. #49]
Elon Musk manté un pols amb el Brasil per la prohibició de X. OpenAI sedueix Nvidia i Apple perquè hi inverteixin. Ilya Sutkskever capta 1.000 milions per la seva ‘superintel·ligència segura’
Els divulgadors de la IA a YouTube no es donen treva i mantenen una activitat intensa a l’estiu. La detenció del CEO de Telegram reobre el debat sobre la seguretat
El diari El Punt Avui publica des d’aquest 21 d’agost una sèrie de doble pàgina quatre dies a la setmana per donar a conèixer el món de la Intel·ligència Artificial
La caiguda d’usuaris a ChatGPT, la creixent competència i pèrdues de fins a 5.000 milions de dòlars aquest any posen en risc una empresa que s’està dessagnant per la cúpula