Una espanyola plantarà cara a les grans tecnològiques a Europa mentre Pedro Sánchez es fica en un vesper

Teresa Ribera, vicepresidenta de Competència. El Govern d’Espanya, enfangat contra rumors i pseudomitjans. Kamala Harris rep suports de Silicon Valley. Política i Intel·ligència Artificial

Una espanyola plantarà cara a les grans tecnològiques a Europa mentre Pedro Sánchez es fica en un vesper
Ursula von der Leyen, en una imatge generada amb Midjourney per Saül Gordillo.

¡Gràcies per llegir aquest Algoritme Transparent número 50! ¡Mig centenar d’articles i ja som 5.800 subscriptors! Setmana molt interessant en el món de la Intel·ligència Artificial. Probablement la nova Comissió Europea tindrà un paper determinant i històric en el desenvolupament i implementació de la IA a la Unió Europea, en un context crucial. No sé si tots en som conscients de la rellevància que tindrà la política i la tecnologia per al futur dels ciutadans europeus en el cicle 2024-2029. L’alemanya Úrsula von der Leyen presidirà una Comissió Europea amb presència de l’extrema dreta, més conservadora i amb el contrapunt socialdemòcrata de l’exvicepresidenta espanyola Teresa Ribera, que assumirà una vicepresidència comunitària de pes (Competència i Transició Neta, Justa i Competitiva) i serà comissària de Competència i Transició Verda. La dona de confiança de Pedro Sánchez serà la responsable de plantar cara a les grans companyies tecnològiques, que ja han anunciat que deixaran la Unió Europea al marge dels seus desenvolupaments en IA precisament per l’excés regulador, burocràtic i la persecució permanent a què se senten sotmeses.

La primera gran qüestió és fins a quin punt l’informe esperançador presentat la setmana passada per Mario Draghi serà assumit per la futura Comissió Europea que acabi aprovant el Parlament Europeu o si aquests informes es guardaran en un calaix. Si l’informe Draghi vincula —formalment no ho és— al futur executiu de la presidenta Von der Leyen, serà apassionant seguir els passos de Teresa Ribera i d’altres protagonistes en la nova Comissió Europea en matèria d’IA i tecnologia: la vicepresidenta conservadora finlandesa Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, i comissària de Tecnologies Digitals i Frontereres; i la conservadora búlgara Ekaterina Zaharieva, comissària de Startups, Recerca i Innovació. La idea de Von der Leyen és que temes com la IA siguin transversals, és a dir, que estaran en mans de Ribera i Virkkunen principalment, però no exclusivament. Quan es nomenin els nous comissaris desapareixeran de les nostres vides el francès Thierry Breton i la danesa Margrethe Vestager. La sortida del primer ha estat accidentada amb retrets a Von der Leyen i al president francès Emmanuel Macron, mentre que la segona ho ha fet de manera elegant.

A l’espera de veure les primeres passes de la Comissió Europea a partir de desembre o gener davant les grans tecnològiques i l’inquietant aplicació de l’AI Act, la normativa europea d’Intel·ligència Artificial, tenim dos focus molt rellevants de diversa magnitud. D’una banda, en clau local, el vesper en què s’està ficant el govern d’esquerres de Pedro Sánchez amb una bateria de mesures contra els pseudomitjans, contra els rumors i per la regeneració democràtica. Aquí es barregen mesures de caràcter polític en el sentit tradicional del terme —com es reparteixen les multimilionàries subvencions i anuncis institucionals en tota l’escala institucional de l’Estat entre els mitjans de comunicació, ja sigui el govern espanyol, les comunitats autònomes, els ajuntaments o les mil i una derivades empresarials de caràcter més públic que privat en el sentit estricte del terme— amb mesures que xoquen amb els avenços tecnològics o l’abús dels mateixos. La defensa de la democràcia en aquest punt és tremendament complexa perquè la sobirania és global, així com globals són els reptes que plantegen algunes de les presumptes mesures per posar límits a la desinformació i la ciberinseguretat.

Si alcem la mirada i ens fixem en un horitzó més global, el segon focus d’interès és als Estats Units, precisament en les eleccions presidencials que enfronten l’expresident republicà Donald Trump amb l’actual vicepresidenta demòcrata Kamala Harris. El resultat d’aquestes eleccions tindrà conseqüències planetàries, també en matèria tecnològica i d’Intel·ligència Artificial, i esquitxarà una Unió Europea que, fins ara, ha preferit quedar-se al marge del partit que juguen els Estats Units i la Xina. De moment, Trump compta amb Elon Musk com a principal aliat, i com a agitador i activista a la seva xarxa social X. I Kamala Harris disposa del suport de 800 inversors de capital risc i de notables líders d’un Silicon Valley que encara és més demòcrata que republicà però que amb el moviment d’Elon Musk obre cert joc.

En lloc d’anar introduint en el text els enllaços als articles que us proporcionaran més informació del que he escrit fins ara, en aquest Algoritme Transparent he preferit deixar-los separats i a continuació perquè hi cliqueu on us interessi. Abans d’anar als enllaços, deixeu que us parli d’algunes coses més que em semblen rellevants com a resum de la setmana tecnològica i d’IA que pretén ser Algoritme Transparent. En clau de llançaments, clarament la setmana ha estat marcada per o1 d’OpenAI i les seves avaluacions. El salt és innegable i té la virtut d’haver arribat a tots els usuaris per igual. Mentre gaudíem del nou model d’OpenAI, Microsoft millora Copilot amb més IA, Google revoluciona el món del podcasting amb NotebookLM, la programació adquiereix una nova dimensió amb Replit Agent, i Snapchat llança les seves ulleres de realitat augmentada per a desenvolupadors. I en clau mediàtica i ambiental, a l’Estat espanyol el catastrofisme que ja vaig apuntar aquí comença arran de la promoció del llibre de Yuval Noah Harari, per fi té un artcle que li para els peus, en aquest cas de l’editor de Paréntesis MEDia Antoni Esteve: Tranqui, Harari.

 

Imatge generada amb Midjourney per Saül Gordillo.

OpenAI

Elon Musk

Apple

Microsoft

Eines

La sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui

La quinzena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:

Serveis i indústria, els que més integren IA: Catalunya és un referent europeu en investigació i innovació en IA, amb 14.525 treballadors, 488 empreses i una facturació de 2.155 milions d’euros.

Sundar Pichai i com la IA revolucionarà Google: El directiu de Google està impulsant la IA per transformar els seus productes tecnològics amb una visió clara i ètica.

Les eines d’IA destacades són:

  • PromptHero: índex de prompts d’alta qualitat
  • Claude 3.5 Sonnet: IA per a aplicacions avançades

Les noves paraules del Diccionari de la IA són: Aprenentatge sense cap exemple previ, Ajustament fi, Xips i Tokens.

Consulta tota la sèrie #IAperatothom aquí. I els PDF del diari imprès.

La setzena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:

El cinema amb IA ja té festival a Barcelona: La segona edició del +RAIN Film Festival mostra el creixent impacte de la IA en la indústria del cinema. Eines d’OpenAI, Runway i la xinesa Kuaishou estan revolucionant el sector. Inclús Toys"R"Us ha creat un anunci amb Sora, la IA d’OpenAI.

Margaret Mitchell, la defensora de l’ètica: La cofundadora del departament d’ètica de Google alerta sobre els perills de la IA i la falta de transparència en aquesta tecnologia.

Les eines d’IA destacades són:

  • Is it AI?: Verifica imatges falses o generades amb IA
  • Truecaller: Defensa’t de les trucades spam al teu telèfon

Les noves paraules del Diccionari de la IA són: Intel·ligencia artificial general, Intel·ligencia artificial generativa, Intel·ligencia artificial estreta i Intel·ligencia artificial forta.

Consulta tota la sèrie #IAperatothom aquí. I els PDF del diari imprès.

La dissetena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:

Governs locals orfes d’inversiói formació: Els experts coincideixen en què és urgent disposar amb més recursos i una regulació clara. La reducció de la burocràcia i l’atenció personalitzada amb assistents virtuals ja són una realitat.

Mark Zuckerberg aposta fort per la IA a Meta: El fundador de Meta preveu un futur on milers de milions d’agents d’IA interactuen amb els humans.

Els divulgadors d’IA destacats són:

  • Gustavo Entrala: Visió estratègica de la IA
  • Laura: La veu més accesible per a un públic jove
  • Bruno Capuano: Comunicació autèntica
  • El Test de Turing: Actualitat amena a tres veus

Les noves paraules del Diccionari de la IA són: Reconeixement de veu, Robòtica, Sistemes experts i Agents intel·ligents.

Consulta tota la sèrie #IAperatothom aquí. I els PDF del diari imprès.

La dinovena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:

La UE marca el rumb cap a una IA de dues velocitats: La primera llei global classifica els sistemes d’IA segons el risc, prohibint pràctiques abusives. Però l’excés de regulació podria aturar la innovació i deixar Europa fora de la cursa de la IA.

Jensen Huang: el gran negoci està en els xips. El CEO de Nvidia, líder en supercomputació, anticipa una IA general que superarà els humans d’aquí a cinc anys.

Les eines d’IA destacades són:

  • Anyword: Escriptura amb IA per a màrqueting
  • MakeMyTale: Històries amb IA que cobren vida
  • Speak AI: Anàlisi i transcripció d’àudio precisa
  • Jasper: Assistent d’escriptura d’IA per a publicitat

Les noves paraules del Diccionari de la IA són: Aprenentatge per reforç, Aprenentatge semisupervisat, Aprenentatge no supervisat i AutoML.

Consulta tota la sèrie #IAperatothom aquí. I els PDF del diari imprès.

 

[Article publicat originàriament a Algoritmo Transparente.]

Algoritme Transparent #50

Articles relacionats

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí