Una espanyola plantarà cara a les grans tecnològiques a Europa mentre Pedro Sánchez es fica en un vesper
Teresa Ribera, vicepresidenta de Competència. El Govern d’Espanya, enfangat contra rumors i pseudomitjans. Kamala Harris rep suports de Silicon Valley. Política i Intel·ligència Artificial
Ursula von der Leyen, en una imatge generada amb Midjourney per Saül Gordillo.
¡Gràcies per llegir aquest Algoritme Transparent número 50! ¡Mig centenar d’articles i ja som 5.800 subscriptors! Setmana molt interessant en el món de la Intel·ligència Artificial. Probablement la nova Comissió Europea tindrà un paper determinant i històric en el desenvolupament i implementació de la IA a la Unió Europea, en un context crucial. No sé si tots en som conscients de la rellevància que tindrà la política i la tecnologia per al futur dels ciutadans europeus en el cicle 2024-2029. L’alemanya Úrsula von der Leyen presidirà una Comissió Europea amb presència de l’extrema dreta, més conservadora i amb el contrapunt socialdemòcrata de l’exvicepresidenta espanyola Teresa Ribera, que assumirà una vicepresidència comunitària de pes (Competència i Transició Neta, Justa i Competitiva) i serà comissària de Competència i Transició Verda. La dona de confiança de Pedro Sánchez serà la responsable de plantar cara a les grans companyies tecnològiques, que ja han anunciat que deixaran la Unió Europea al marge dels seus desenvolupaments en IA precisament per l’excés regulador, burocràtic i la persecució permanent a què se senten sotmeses.
La primera gran qüestió és fins a quin punt l’informe esperançador presentat la setmana passada per Mario Draghi serà assumit per la futura Comissió Europea que acabi aprovant el Parlament Europeu o si aquests informes es guardaran en un calaix. Si l’informe Draghi vincula —formalment no ho és— al futur executiu de la presidenta Von der Leyen, serà apassionant seguir els passos de Teresa Ribera i d’altres protagonistes en la nova Comissió Europea en matèria d’IA i tecnologia: la vicepresidenta conservadora finlandesa Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia, i comissària de Tecnologies Digitals i Frontereres; i la conservadora búlgara Ekaterina Zaharieva, comissària de Startups, Recerca i Innovació. La idea de Von der Leyen és que temes com la IA siguin transversals, és a dir, que estaran en mans de Ribera i Virkkunen principalment, però no exclusivament. Quan es nomenin els nous comissaris desapareixeran de les nostres vides el francès Thierry Breton i la danesa Margrethe Vestager. La sortida del primer ha estat accidentada amb retrets a Von der Leyen i al president francès Emmanuel Macron, mentre que la segona ho ha fet de manera elegant.
A l’espera de veure les primeres passes de la Comissió Europea a partir de desembre o gener davant les grans tecnològiques i l’inquietant aplicació de l’AI Act, la normativa europea d’Intel·ligència Artificial, tenim dos focus molt rellevants de diversa magnitud. D’una banda, en clau local, el vesper en què s’està ficant el govern d’esquerres de Pedro Sánchez amb una bateria de mesures contra els pseudomitjans, contra els rumors i per la regeneració democràtica. Aquí es barregen mesures de caràcter polític en el sentit tradicional del terme —com es reparteixen les multimilionàries subvencions i anuncis institucionals en tota l’escala institucional de l’Estat entre els mitjans de comunicació, ja sigui el govern espanyol, les comunitats autònomes, els ajuntaments o les mil i una derivades empresarials de caràcter més públic que privat en el sentit estricte del terme— amb mesures que xoquen amb els avenços tecnològics o l’abús dels mateixos. La defensa de la democràcia en aquest punt és tremendament complexa perquè la sobirania és global, així com globals són els reptes que plantegen algunes de les presumptes mesures per posar límits a la desinformació i la ciberinseguretat.
Si alcem la mirada i ens fixem en un horitzó més global, el segon focus d’interès és als Estats Units, precisament en les eleccions presidencials que enfronten l’expresident republicà Donald Trump amb l’actual vicepresidenta demòcrata Kamala Harris. El resultat d’aquestes eleccions tindrà conseqüències planetàries, també en matèria tecnològica i d’Intel·ligència Artificial, i esquitxarà una Unió Europea que, fins ara, ha preferit quedar-se al marge del partit que juguen els Estats Units i la Xina. De moment, Trump compta amb Elon Musk com a principal aliat, i com a agitador i activista a la seva xarxa social X. I Kamala Harris disposa del suport de 800 inversors de capital risc i de notables líders d’un Silicon Valley que encara és més demòcrata que republicà però que amb el moviment d’Elon Musk obre cert joc.
La quinzena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
Serveis i indústria, els que més integren IA: Catalunya és un referent europeu en investigació i innovació en IA, amb 14.525 treballadors, 488 empreses i una facturació de 2.155 milions d’euros.
La setzena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
El cinema amb IA ja té festival a Barcelona: La segona edició del +RAIN Film Festival mostra el creixent impacte de la IA en la indústria del cinema. Eines d’OpenAI, Runway i la xinesa Kuaishou estan revolucionant el sector. Inclús Toys"R"Us ha creat un anunci amb Sora, la IA d’OpenAI.
Margaret Mitchell, la defensora de l’ètica: La cofundadora del departament d’ètica de Google alerta sobre els perills de la IA i la falta de transparència en aquesta tecnologia.
Is it AI?: Verifica imatges falses o generades amb IA
Truecaller: Defensa’t de les trucades spam al teu telèfon
Les noves paraules del Diccionari de la IA són: Intel·ligencia artificial general, Intel·ligencia artificial generativa, Intel·ligencia artificial estreta i Intel·ligencia artificial forta.
La dissetena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
Governs locals orfes d’inversiói formació: Els experts coincideixen en què és urgent disposar amb més recursos i una regulació clara. La reducció de la burocràcia i l’atenció personalitzada amb assistents virtuals ja són una realitat.
La dinovena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:
La UE marca el rumb cap a una IA de dues velocitats: La primera llei global classifica els sistemes d’IA segons el risc, prohibint pràctiques abusives. Però l’excés de regulació podria aturar la innovació i deixar Europa fora de la cursa de la IA.
Mario Draghi augura l’agonia d’Europa en IA si no canvia les seves lleis i inverteix més. Apple rep una multa europea de 13.000 milions d’euros i Google una altra de 2.400 per abusar de la seva posició dominant
Elon Musk manté un pols amb el Brasil per la prohibició de X. OpenAI sedueix Nvidia i Apple perquè hi inverteixin. Ilya Sutkskever capta 1.000 milions per la seva ‘superintel·ligència segura’
Els divulgadors de la IA a YouTube no es donen treva i mantenen una activitat intensa a l’estiu. La detenció del CEO de Telegram reobre el debat sobre la seguretat
El diari El Punt Avui publica des d’aquest 21 d’agost una sèrie de doble pàgina quatre dies a la setmana per donar a conèixer el món de la Intel·ligència Artificial