OpenAI vol comprar Chrome i diu que ser educat amb el chatbot surt car

Aquesta setmana, OpenAI ha deixat clar que no només vol competir amb Google, sinó que aspira a ocupar el seu lloc en la infraestructura digital global. Davant d’un tribunal federal dels Estats Units, Nick Turley, cap de producte de ChatGPT, va assegurar que l’empresa estaria disposada a comprar Chrome si la justícia obliga Google a vendre el seu navegador com a mesura per restaurar la competència. Una afirmació sorprenent, però coherent amb els moviments de Sam Altman i el seu equip.

Milers de startups utilitzen Notion com un espai de treball connectat per crear i compartir documents, prendre apunts, gestionar projectes i organitzar coneixement, tot en un sol lloc. Notion t’ofereix 6 mesos del nou pla Plus, amb Notion AI il·limitat inclòs, perquè ho puguis provar tot gratis!

El judici per pràctiques monopolístiques contra Google ha entrat en la fase on es decideixen les accions correctives. Una de les més polèmiques és l’obligació de vendre Chrome, un navegador que ostenta més del 66% de la quota de mercat global i que s’ha convertit en la porta d’entrada a internet per a milions d’usuaris. Per a OpenAI, fer-se amb aquesta eina seria un salt estratègic cap a una nova etapa: la navegació assistida per intel·ligència artificial.

Turley va explicar que OpenAI ja havia intentat col·laborar amb Google per integrar-hi la seva API de cerca, però que la proposta va ser rebutjada. “Ara mateix no tenim cap acord amb Google”, va afirmar. Davant d’aquest bloqueig, OpenAI ha optat per la via directa: desenvolupar el seu propi navegador amb ChatGPT integrat i contractar exenginyers de Google com Ben Goodger i Darin Fisher per construir un ecosistema alternatiu. Tot i això, si Chrome finalment es posa a la venda, adquirir-lo seria una oportunitat massa valuosa per deixar-la escapar.

El control del navegador obriria la porta a una distribució massiva de ChatGPT, un objectiu que OpenAI persegueix des que va llançar SearchGPT, el seu cercador basat en IA. El navegador podria esdevenir el nou espai natural d’interacció amb els seus models, permetent que agents conversacionals executin tasques per l’usuari i que el sistema aprengui dels seus hàbits de navegació. “Podríem oferir una experiència realment increïble”, va destacar Turley.

Detecten “al·lucinacions” en els nous models O3 i O4-mini

Mentre OpenAI avança cap al domini de l’accés a la xarxa, als seus laboratoris es produeix una paradoxa: els models més recents, tot i ser més potents, al·lucinen més del compte. Segons un informe tècnic publicat per OpenAI i recollit per TechCrunch, els models O3 i O4-mini superen els seus predecessors en capacitats de raonament, però també en errors. Concretament, O3 va fallar en el 33% de les respostes en proves amb PersonQA, mentre que O4-mini va arribar al 48%, duplicant el marge d’error de models anteriors.

Aquestes “al·lucinacions” no són una novetat: la IA genera respostes plausibles però inventades quan no troba prou dades. Però que aquest problema s’agreugi amb models més avançats és preocupant. Aquests errors poden passar desapercebuts en contextos informals, però són perillosos quan la IA s’utilitza per resumir documents legals, elaborar informes o donar suport a decisions crítiques. Per això, malgrat els avenços tècnics, el judici humà continua sent insubstituïble.

Ser educat amb ChatGPT costa milions en energia i aigua

Una altra dada que ha generat titulars aquesta setmana és el cost de la cortesia digital. Un usuari va preguntar a Sam Altman, CEO d’OpenAI, si era cert que expressions com “gràcies” o “si us plau” encareixen l’ús de ChatGPT. La resposta va ser tan afirmativa com reveladora: “Desenes de milions de dòlars ben gastats”, va respondre a X, defensant el valor d’una interacció educada, fins i tot amb màquines.

Aquest cost no és metafòric. Cada missatge generat per un model com ChatGPT implica un procés d’inferència en servidors equipats amb GPUs d’alt rendiment, com les H100 de NVIDIA. Aquestes infraestructures consumeixen grans quantitats d’electricitat i aigua per a la refrigeració. Quantes més paraules, més energia. I si milions d’usuaris afegeixen frases de cortesia als seus missatges, l’impacte acumulat es tradueix en una factura energètica milionària.

Això no vol dir que haguem de deixar de ser amables. De fet, un estudi recent sobre la relació entre cortesia i rendiment en models de llenguatge assenyala que els missatges grollers solen generar pitjors resultats. Tot i que l’excés de cortesia tampoc garanteix millors respostes, és evident que el to de l’usuari modela la resposta del sistema i, amb això, la nostra percepció de la IA.

Del monopoli de Google al d’OpenAI?

La batalla judicial contra Google podria obrir una escletxa per al canvi, però la competència entre grans tecnològiques està redefinint l’ecosistema digital a una velocitat vertiginosa. El cas d’OpenAI és revelador: va néixer com una organització sense ànim de lucre i avui actua com un gegant empresarial amb aspiracions hegemòniques. Les seves recents contractacions, la seva ambició per desenvolupar infraestructura pròpia i l’objectiu de controlar els canals d’accés a la informació indiquen que ja no vol ser només un actor rellevant, sinó el nou centre de gravetat de la xarxa.

Aquest desig de control total planteja preguntes urgents. Què passa si el navegador, el cercador i l’assistent que fem servir pertanyen a la mateixa empresa? Com es garanteix la pluralitat en l’accés al coneixement? I què en queda del principi de neutralitat tecnològica? Són dubtes que comencen a planar sobre un sector on la concentració de poder ja ha motivat sancions i litigis. Però la veritable batalla no es lliura només als tribunals: es juga en el nostre dia a dia, quan decidim què busquem, amb qui ho consultem i com ho fem. Som a l’inici d’una nova era: el final d’internet tal com el coneixíem i l’inici de l’era conversacional.

[Article d’Algoritme Transparent #81 també traduït alcastellà, anglès, francès i italià.]