Homenatge de Televisió de Mataró a Manuel Cuyàs per Sant Jordi

Aquest Sant Jordi Televisió de Mataró fa un programa especial des de la plaça Santa Anna i, de 12 a 2 del migdia, ha convidat quatre grups de periodistes i amics de Manuel Cuyàs i Gibert a llegir articles seus i parlar del volum El Mataró de Cuyàs, de Grup Gavarres. Ens han demanat que escollim un dels més de 200 articles que el periodista va signar a ‘El Maresme’, ‘MataróEscrit’ i ‘El Punt’ que recull aquest llibre, un volum de 407 pàgines que espero que es vengui bé aquest Sant Jordi a la capital del Maresme.

Jo he triat aquest, ‘El de Mataró’, perquè a part de ser veritat el que explica demostra que en Manuel era un mestre de l’articulisme a partir d’anècdotes i vivències que cap altra escriptor o periodista sabia explotar com ell. La tria d’aquesta columna de Cuyàs pretén ser un reconeixement al seu estil planer, proper, directe, enginyós i divertit que tant trobem a faltar des de la seva pèrdua i que tant bé feia al diari o publicació en què hi escrivia.

Aprofito aquest apunt i la reproducció de la columna de Manuel Cuyàs a ‘El Maresme’ el 1980 per publicar un parell de fotografies meves de Manuel Cuyàs quan era director del diari ‘El Punt’ al Maresme, a la redacció de Mataró, l’1 d'octubre de 2001. Les he pogut recuperar gràcies a la digitalització que està duent a terme per l’Arxiu Municipal de Mataró i a la bona feina de la seva directora, Montserrat Clavell i Pons. Tant de bo més recursos per a l’Arxiu Municipal permetessin digitalitzar tot el material gràfic dels fotoperiodistes del diari ‘El Punt’ del Maresme, història recent de la ciutat en uns anys de creixement urbanístic i modernització. 

Aquest és l’article de Manuel Cuyàs i Gibert publicat a ‘El Maresme’ el 29 d’agost de 1980 i recuperat a les pàgines 53 i 54 del llibre ‘El Mataró de Cuyàs’:

El de Mataró

O sigui que te’n vas de vacances a l’estranger, lluny, per reposar uns dies, per fer cultura i per oblidar els problemes d’aquí i deixar de veure les cares que veus durant tot l’any, i resulta que sí, que reposes i et cultives, però que enmig de la plaça de Sant Pere, dalt de tot de l’Acròpolis, en l’interior d’una piràmide o navegant en góndola, t’hi has de trobar sempre el de Mataró, que és aquest senyor o aquesta senyora del qual et comença sonant la cara i acabes recordant que alguna vegada l’has vist per la Rambla o darrera el taulell d’una botiga. I que et diu: «Vostè és de Mataró, oi?» I tu: «Sí, senyor, quina casualitat». Cada estiu la casualitat fa que els de Mataró ens anem saludant pels centres turístics del món –és bonic, eh?–, per entre les vitrines dels museus –és interessant, oi?–, dins la calor de les botigues de souvenirs –és car, no?–.

M’ho deia aquest estiu, a molts quilòmetres d’aquí, el de Mataró amb el qual vaig coincidir fent cua per entrar a veure unes ruïnes: «Ja veu, allà a Mataró no ens havíem dit mai res i ara estem aquí parlant com si fóssim amics de tota la vida». Deu ser que la distància uneix i estreny els lligams conciutadans. I com que la cua és llarga, doncs, acabes parlant d’aquí, o sigui de Mataró, que és del que parlen els mataronins que es troben, perquè sempre es poden comparar les aigües de l’Egeu amb les platges de Mataró, el teatre de l’Scala amb el Clavé, les botigues de Rússia amb Can Serras i la netedat dels països de l’Est i de l’Oest amb la brutícia de la Riera. A l’estiu, escampades pel mapa, hi ha tertúlies on els de Mataró que s’han trobat per casualitat parlen de la ciutat i no saben com oblidar els seus problemes.

A la piràmide grossa no hi ha ara el cos ni l’esperit del faraó. Ara en el més fons de la cambra funerària t’espera el de Mataró que et pregunta si tens un Ducados o et demana una tirita perquè a la seva dona les sabates li fan mal i perquè no sap com demanar-ho a les farmàcies del país. «És una sort haver-nos trobat», diu.

Jo, a partir de l’any que ve, proposaria que sortíssim de Mataró tots junts i anéssim tots al mateix lloc. Potser ens farien descompte.

_{Manuel Cuyàs i Gibert, escriptor, periodista i director del diari El Punt al Maresme. Mataró. 1 d'octubre de 2001. Fotos: Saül Gordillo}