Manuel Cuyàs guanya ChatGPT i escriu millor que la ‘seva’ intel·ligència artificial

Una de les grans novetats de la primera conferència de desenvolupadors organitzada el 6 de novembre a San Francisco per OpenAI, amb Sam Altman de CEO abans de l’acomiadament per sopresa i la seva posterior reincorporació, va ser el llançament dels models GPT personalitzables, és a dir, l’opció que cadascú de nosaltres com a usuaris ens creem un ChatGPT per a tasques concretes que desitgem.

El dia que es va presentar a Mataró el llibre d’articles de Manuel Cuyàs ‘El Mataró de Cuyàs’ em va cridar l’atenció una frase que va pronunciar l’editor de Gavarres, Àngel Madrià, que va dir que sense Cuyàs i sense Miquel Pairolí trobava les pàgines de la premsa catalana òrfenes del tot, absents del seu talent inigualable. Madrià va venir a dir que ningú no escriu avui a la premsa en català com ho feien Cuyàs i Pairolí als seus diaris, ‘El Punt’ i ‘El Punt Avui’. En aquell moment, mentre assistia a una exitosa presentació a la ciutat d’en Cuyàs, vaig pensar que seria un bon exercici aconseguir que una intel·ligència artificial pogués escriure com ell, amb el seu estil peculiar i genuí.

Doncs bé, gràcies a les últimes opcions que ofereix OpenAI amb GPT-4, m’he creat un model de GPT personalitzat que s’anomena ‘Cuyàs Columnist’ i que he entrenat a estones fent-li llegir articles de Manuel Cuyàs (1952-2020) sobre Mataró i alguns sobre política i actualitat catalana. El meu propòsit era homenatjar Cuyàs, tot seguint-lo recordant i tenint-lo present, i contribuir modestament a divulgar un ús positiu i favorable a la IA. Us imagineu que gràcies a un aprenentatge del model GPT la IA acabés escrivint com ho faria avui en Cuyàs? Creieu que a ell li faria il·lusió que hi hagués una intel·ligència artificial entrenada per fer columnes d’opinió o cròniques d’ambient com les seves? És un debat interessant, i espero que la família entengui que la meva finalitat és homenatjar Manuel Cuyàs i reivindicar-lo com un extraordinari articulista en la nostra llengua.

Doncs, bé, he fet l’exercici de crear un GPT ‘Cuyàs Columnist’, li he posat textos d’articles d’en Manuel, li he fet llegir tots els articles del llibre de 400 pàgines ‘El Mataró de Cuyàs’ gràcies al material que m’han enviat l’Àngel Madrià i el seu equip de l’editorial Gavarres, i després d’alguns dies d’anar alimentant la IA el resultat és que en Manuel Cuyàs supera la ‘seva’ pròpia intel·ligència artificial. L’original humà és molt millor que la IA entrenada amb els seus articles. La intel·ligència de l’home Cuyàs guanya de carrer la IA configurada per mi amb GPT-4.

Potser amb el temps, amb molts textos abocats i un aprenentatge de la pròpia IA, en el futur, es podrà aconseguir arribar a un estil semblant al d’en Cuyàs o al de qualsevol altre gran autor. Però em costa d’imaginar que a curt termini hi hagi una màquina que pugui superar el cervell de l’escriptor i periodista mataroní, que era capaç de sorprendre’ns, entretenir-nos i fer-nos llegir les seves columnes fins al final perquè gairebé sempre les tancava de manera rodona i genial. Insuperable.

A continuació podreu llegir tres articles que la IA ha escrit intentant reproduir l’estil de Manuel Cuyàs, a partir d’instruccions que li he donat i facilitant-li informació que ha publicat Capgròs sobre les parades de Nadal, l’Oca de Cap d’Any i els caramels de la cavalcada de Reis. Comprovareu ràpidament que en Cuyàs ho hagués fet molt millor, i que la humanitat no estarà a curt termini perduda del tot... si som capaços de valorar i reconèixer el talent d’escriptors i periodistes com ell.

Llums de fusta i records

“Arriba el novembre i, com per art de màgia, Mataró es transforma. La Plaça de Santa Anna s’omple de llums, de vida, de fusta. Sí, de fusta. Enguany, la Fira de Nadal s’ha vestit amb un toc més europeu, amb aquestes casetes de fusta fosca que semblen bressolar records de temps antics. Una nova imatge que ens acosta, potser, a aquells mercats nadalencs d'altres ciutats europees. Però, en el fons, l’essència roman intacta: la fira de sempre, la de Mataró, la nostra.

Recordo de petit, quan les paradetes de Nadal eren més senzilles, més humils. Tot era una barreja d'il·lusió i fred, d'olor a torró i a espelmes. Les tardes que passàvem, amb els ulls oberts de meravella, mirant aquells objectes nadalencs que semblaven trets d'un conte. Aquella fira, més modesta, però tan nostra, era el preludi de les festes. Ara, en aquest 2024, veig com la fira ha crescut, s'ha fet gran, però conserva aquell encant que ens remunta a la infantesa.

La Fira de Nadal de Mataró, "la segona més important de Catalunya" com ens agrada dir, es desplega amb orgull. I és veritat, potser no tenim la grandesa de la Fira de Santa Llúcia a Barcelona, però la nostra té un cor que batega fort, amb una calidesa que només les coses fetes amb amor poden tenir. Aquest any, fins a 30 expositors ompliran la plaça, cada un amb la seva història, cada un amb la seva màgia.

Aquesta fira no és només un lloc de compra, és un punt de trobada, un lloc on les generacions es barregen. On els avis expliquen als néts com era la fira quan ells eren petits, on els joves descobreixen tradicions que no han de perdre's. I, com cada any, l'encesa de llums a la Plaça de Santa Anna serà el punt culminant, el moment màgic on tot s'il·lumina, on les cares dels nens i nenes s'omplen d'il·lusió.

Així que, entre les noves casetes de fusta i els records d'infantesa, la Fira de Nadal de Mataró segueix essent un lloc especial. Un espai on el passat i el present es donen la mà, on les tradicions segueixen vives i on la ciutat s'omple de l'esperit nadalenc. En aquests dies, passeu per la Plaça de Santa Anna, respireu l'aire fred, gaudiu de l'ambient. Deixeu que els records i les noves experiències es barregin, creant una història que segueix escrivint-se, any rere any, en el cor de Mataró.”

Reis sense caramels

“La nit de Reis a Mataró sempre ha tingut un encant particular. Aquella expectació dels nens i nenes, els ulls brillants davant l'arribada de Ses Majestats, els crits d'il·lusió... Però aquest any, la Cavalcada tindrà un aire diferent. Els caramels, aquells dolços voladors que omplien de colors i alegria els carrers, ja no seran part de la festa. En canvi, la Cavalcada s'allarga, amb un homenatge als 175 anys del tren, connectant encara més la nostra ciutat.

Recordo com de petit, la nit de Reis era màgica. Els caramels que cauen del cel eren com estrelles que es podien agafar amb les mans. Cada caramel era un tresor, una peça d'aquella màgia que només es viu una vegada a l'any. Ara, l'ajuntament ha decidit retirar aquests dolços, una decisió que desperta nostàlgia però també comprensió. Ens han dit que és per seguretat, per valorar més el treball dels voluntaris i l'essència mateixa de la Cavalcada.

La regidora Heidi Pérez ens parla de l'esperit de la Cavalcada, d'aquella màgia que va més enllà dels caramels. I és cert. La nit de Reis és màgica per la il·lusió, pels somnis dels més petits, pels somriures que es dibuixen en els rostres dels grans recordant la seva pròpia infantesa. Aquesta decisió, encara que pugui semblar controvertida, ens convida a reflexionar sobre el veritable significat de la festa: la il·lusió, la màgia, la tradició.

I quina millor manera de celebrar la història que amb aquest nou recorregut, passant per davant de l'Estació de Mataró, fent un homenatge als 175 anys del tren? Aquest canvi ens recorda que les tradicions també evolucionen, que s'adapten al temps que vivim, però sense perdre la seva essència. Mataró, amb aquest nou recorregut, connecta el seu passat amb el present, ens recorda que som una ciutat amb història, amb arrels, però també amb una mirada cap al futur.

Així, mentre esperem l'arribada dels Reis d'Orient, sense caramels però amb una ruta renovada, recordem que el més important de la Cavalcada no són els dolços, sinó els moments compartits, les històries contades, els somnis que segueixen vius en el cor de cada mataroní. Aquest any, les estrelles de la il·lusió brillaran amb més força, i els Reis ens portaran un regal diferent: el record d'un passat ric i la promesa d'un futur ple d'esperances i somnis per complir.”

L'Oca de Cap d'Any, més viva que mai

“Mataró s'apropa al final d'any amb el cor ple d'expectativa i els ulls posats en l'Oca, la festa que ja és una tradició ineludible a la plaça de Santa Anna. Aquest any, però, l'Oca ens porta una mica més de sorpresa i novetat, de la mà de la seva quarta generació d'organitzadors. Amb l'arribada de la llum de Nadal, els mataronins comencem a somiar amb aquesta festa que ens acompanya en l'entrada de l'any nou.

Recordo com de petit, esperàvem amb il·lusió els caps d'any, cada un amb la seva particular màgia. Però aquest any, l'Oca promet ser diferent. Una festa que s'ha mantingut al llarg dels anys, evolucionant, creixent, però sempre mantenint aquella essència que la fa única: ser una festa de Mataró i per a Mataró.

Amb Àlex Garcia al capdavant, aquesta nova generació, que ja té experiència en organitzar festes i festivals, ens promet canvis que ens acostaran encara més a aquest esdeveniment. Parlen d'un rebranding, d'apropar l'Oca a la joventut, de mantenir els elements tradicionals però donant-los un nou aire, una nova vida. La festa, malgrat els canvis, promet seguir sent de tots i per a tots, un espai on cada mataroní se sent part d'aquesta màgia.

Aquesta nova etapa de l'Oca, amb nous reptes com assumir el punt lila o encarar l'augment dels costos, demostra la passió i l'entusiasme d'aquests joves. El seu objectiu és clar: que l'Oca segueixi sent una festa per a Mataró, feta per mataronins, i que tota la ciutat la gaudeixi.

Així, mentre anem preparant-nos per a les festes nadalenques, ja podem començar a esperar amb il·lusió el Cap d'Any, sabent que l'Oca ens espera, renovada, però tan nostra com sempre. Aquest any, l'esperit de Mataró brillarà amb més força a la plaça de Santa Anna, celebrant el final d'un any i l'inici d'un altre, amb l'alegria i la comunitat que sempre ha caracteritzat aquesta festa tan nostra. La nova generació de l'Oca ens promet una nit inoblidable, i Mataró, com sempre, estarà a l'alçada de la celebració.”