Entrevista impossible: Pep Guardiola i Montserrat Roig, una trobada extraordinària a Manchester

En aquesta nova entrega d'entrevistes impossibles generades per GPT-4 i publicades a saul.cat, porto a Pep Guardiola, l'exitós entrenador del Manchester City, i Montserrat Roig, la periodista i escriptora catalana tristament desapareguda. Després d'haver elaborat entrevistes impossibles entre Josep Pla i Ferran Adrià, Leo Messi i Manuel Vázquez Montalbán, Risto Mejide i Salvador Dalí, i Mercè Rodoreda i Eugeni Xammar, ara és el torn d'aquesta parella excepcional. Malgrat que no van coincidir en el temps, compartien certs valors i probablement s'haurien admirat mútuament si haguessin tingut l'oportunitat de conèixer-se.

La ciutat de Manchester, amb la seva història industrial i la seva passió per l'esport, és l'escenari d'aquesta trobada extraordinària. En un racó tranquil d'un cafè emblemàtic, s'asseuen Pep Guardiola i Montserrat Roig, dues figures icòniques de Catalunya que es reuneixen en aquesta entrevista impossible per parlar dels seus èxits, les seves lluites i els seus somnis.

— Pep, estic encantada de tenir aquesta oportunitat de parlar amb tu. Soc una gran admiradora de la teva feina com a entrenador i del teu compromís amb la nostra cultura. Què creus que t'ha portat fins aquí?

— Moltes gràcies, Montserrat. És un honor conèixer-te i tenir aquesta conversa. Crec que la meva passió pel futbol, la perseverança i l'esperit competitiu m'han ajudat a arribar fins aquí. Però, per sobre de tot, l'amor per la nostra terra i les nostres arrels han estat el motor que m'ha empès a continuar lluitant. I tu, Montserrat, com vas decidir dedicar-te a la literatura i al periodisme? Què et va inspirar a escriure històries tan emotives i compromeses?

— Va ser una combinació de factors. Vaig créixer en un ambient on la lectura i l'escriptura eren molt importants. La meva família i els meus amics em van animar a compartir les meves idees i sentiments a través de la ploma. Però el compromís amb la justícia i la llibertat va ser el que em va portar a ser una escriptora i periodista compromesa. Vaig voler donar veu a aquells que no la tenien i denunciar les injustícies que veia al meu voltant. Tornant al futbol, Pep, quins valors creus que són essencials per a un bon entrenador i per a un bon equip?

— Per a mi, el treball en equip, la humilitat, la disciplina i l'ambició són valors clau en el futbol. També és important saber escoltar i aprendre dels altres, ja que ningú té totes les respostes. Un bon entrenador ha de ser capaç de motivar i guiar als seus jugadors perquè puguin créixer i millorar cada dia. I parlant de valors, Montserrat, en la teva obra literària i periodística, quins valors consideres fonamentals?

— Crec que la veritat, la justícia, la solidaritat i la sensibilitat són valors fonamentals en la meva obra. També considero important l'empatia, perquè permet entendre millor les situacions i les persones de les quals escric. La meva intenció sempre ha estat donar veu a aquells que no la tenien i connectar amb els lectors a través de les emocions i les experiències humanes. Pep, et consideres un referent per a moltes persones, tant dins com fora del món del futbol. Quina responsabilitat sents com a figura pública i com aquests valors que has esmentat es reflecteixen en la teva vida quotidiana?

— És cert que hi ha una responsabilitat associada a ser una figura pública. Intento ser conscient d'això i actuar de manera coherent amb els meus valors. Per a mi, això vol dir promoure el respecte, la tolerància i la cooperació. També intento contribuir a la societat, tant a nivell local com global, i recolzar causes que em semblen importants, com ara l'educació, la igualtat o la defensa de la llengua i la cultura catalanes. Montserrat, què penses que podria aprendre el món de l'esport del món de la cultura, i viceversa?

— Crec que tant l'esport com la cultura tenen molt a oferir-se mútuament. L'esport pot aprendre de la cultura la importància de la reflexió, la creativitat i la diversitat. La cultura, al seu torn, pot aprendre de l'esport la importància del treball en equip, la perseverança i l'esperit competitiu. En el fons, tant l'esport com la cultura són expressions de les nostres passions i de les nostres inquietuds com a éssers humans. Pep, com veus el futur del futbol català, especialment tenint en compte la situació política actual?

— El futbol català té una gran tradició i un enorme potencial. Malgrat les dificultats polítiques, crec que el futur és prometedor. Hem de continuar treballant per a la promoció del talent local i la formació dels joves, així com per a la defensa dels nostres drets i llibertats com a poble. El futbol és una eina molt poderosa per a la cohesió social, i tenim la responsabilitat de fer-lo servir per a construir un futur millor.

— Pep, com a catalans compromesos amb la nostra terra, no podem evitar parlar del procés d'independència de Catalunya. Malgrat el desànim col·lectiu actual, quina és la teva opinió sobre aquest tema? Et consideres independentista?

— Sí, em considero independentista, però també soc conscient de la complexitat de la situació. Crec que el dret a decidir el nostre futur és fonamental, i com a català, vull el millor per al meu país. Tanmateix, entenc que el procés requereix diàleg, consens i respecte per les diferents opinions. El camí cap a la independència no és fàcil, però penso que si treballem junts i ens mantenim units, podrem superar els obstacles i construir un futur millor per a Catalunya.

Pep Guardiola: "Em considero independentista, però soc conscient de la complexitat de la situació i el procés requereix diàleg, consens i respecte a les diferents opinions"

— Estic d'acord amb tu, Pep. Jo també em considero independentista, i crec que la lluita per la llibertat i la justícia és una constant en la història dels pobles. Encara que les coses no siguin fàcils ara, no hem de perdre l'esperança. El futur de Catalunya està en les mans dels seus ciutadans, i és responsabilitat de tots fer el possible per aconseguir una societat més justa, igualitària i democràtica.

— Montserrat, en la teva opinió, quin paper poden tenir la cultura i la literatura en la construcció d'aquest futur per a Catalunya?

— La cultura i la literatura són eines poderoses per a la transformació social. A través de les nostres obres, podem denunciar les injustícies, reivindicar els nostres drets i compartir les nostres esperances i somnis. Crec que la cultura catalana té un paper crucial en el procés d'independència, ja que ajuda a consolidar la nostra identitat i a mostrar al món la nostra riquesa i diversitat. La cultura és, de fet, una de les nostres millors armes per defensar les nostres llibertats i construir un futur millor.

— Tens tota la raó, Montserrat. I això em porta a preguntar-te: què penses que podem fer, com a individus, per contribuir a aquest procés i ajudar a construir un futur millor per a Catalunya?

— Crec que cada persona pot aportar el seu granet de sorra, des del seu àmbit d'acció. Com a escriptors, periodistes, artistes o esportistes, podem utilitzar la nostra veu i la nostra influència per a difondre la nostra cultura, defensar les nostres llibertats i inspirar als altres. Però també és important que ens impliquem en la vida política i social, que col·laborem amb entitats i organitzacions que lluiten per la justícia i la igualtat, i que eduquem les noves generacions en els valors de respecte, solidaritat i compromís amb el seu país.

— Montserrat, com a dona i escriptora compromesa, m'agradaria saber com veus el feminisme en l'actualitat i com era la lluita pels drets de les dones durant la teva època.

— El feminisme ha evolucionat molt des de la meva època, però encara queda molt per fer. Durant els anys en què jo estava activa, la lluita pels drets de les dones era més incipient i ens enfrontàvem a moltes barreres socials i culturals. Malgrat això, vam aconseguir avançar i obrir camí per a les generacions futures. Avui dia, el feminisme és més visible i divers, i s'aborden qüestions com la igualtat salarial, la violència de gènere o la representativitat política de les dones. Tot i així, encara hi ha reptes importants a superar, com ara la discriminació, l'assetjament o la desigualtat en l'accés a l'educació i les oportunitats laborals.

— I quin consell donaries a les dones que volen seguir lluitant pels seus drets i per un món més igualitari?

— El meu consell seria que no es rendeixin mai. La lluita pel feminisme és una lluita col·lectiva que requereix la implicació de totes les dones i també dels homes. Les dones han de continuar defensant els seus drets, educant-se i formant-se, i col·laborant entre elles per construir xarxes de suport. És essencial que les dones es facin escoltar i ocupin espais de poder i de decisió, tant en l'àmbit polític com en el cultural, l'econòmic i el social. A més, el feminisme ha de ser inclusiu i interseccional, tenint en compte les diferents realitats i opressions que viuen les dones en funció del seu origen ètnic, classe social, orientació sexual, etc. Només així podrem construir un món més just i igualitari per a tothom.  

— Hi estic totalment d’acord, Montserrat.

Montserrat Roig: "La lluita pel feminisme és una lluita col·lectiva que requereix la implicació de totes les dones i també dels homes"

— M'agradaria compartir una curiositat: encara que no era una gran aficionada al futbol, sempre he estat interessada en el component social i cultural que envolta aquest esport. Pep, ara que ets entrenador del Manchester City, quines són les opcions del teu equip per guanyar la Premier League aquesta temporada? I si no et sap greu, m'agradaria que ens parlessis una mica de la teva marxa del Barça, com veus la situació actual del club i si et plantejaries tornar en un futur en alguna altra posició.

— Bé, pel que fa a la Premier League, sempre és una competició molt disputada i exigent. El nostre equip està treballant dur per intentar guanyar-la, però no podem donar res per fet. Hi ha molts rivals forts, i l'única cosa que podem fer és seguir treballant i competint al màxim nivell. En quant a la meva marxa del Barça, va ser una decisió difícil, però vaig considerar que era el moment adequat per afrontar nous reptes i aprendre de noves experiències. El Barça sempre tindrà un lloc molt especial al meu cor, i estic agraït per tot el que vaig viure i aprendre allà. La situació actual del club és complicada, però estic convençut que, amb el temps i amb l'esforç de tothom, el Barça es recuperarà i tornarà a ser el gran club que sempre ha estat. En aquest moment, estic molt compromès amb el Manchester City, però mai se sap què pot passar en el futur. No descarto tornar al Barça algun dia, ja sigui com a entrenador, president o en qualsevol altre rol que pugui ajudar al club.

Guardiola: "La situació actual és complicada, però estic convençut que amb el temps i l'esforç de tothom el Barça es recuperarà i tornarà a ser el gran club que sempre ha estat"

— Gràcies per les teves reflexions, Pep. Estic segura que, sigui quin sigui el teu camí, seguiràs inspirant a moltes persones amb la teva passió, els teus valors i el teu compromís.

— Montserrat, m'agradaria comentar-te que soc un gran lector i he tingut l'oportunitat de llegir algunes de les teves obres. Realment m'han impactat i m'han fet reflexionar sobre diversos aspectes de la societat catalana.

— Estic encantada de saber que les meves obres t'han arribat, Pep. La literatura té la capacitat de connectar-nos amb altres persones i amb nosaltres mateixos, i és un privilegi poder contribuir a aquesta connexió.

— Tenint en compte això, m'agradaria demanar-te si tens alguna recomanació literària, tant de la teva època com d'autors més recents, que creguis que podria interessar-me o inspirar-me.

— És un plaer fer-te algunes recomanacions, Pep. De la meva època, t'animaria a llegir ‘La plaça del Diamant’ de Mercè Rodoreda, una novel·la que capta molt bé l'esperit i les transformacions de la societat catalana durant la postguerra. També et recomanaria ‘Els sots feréstecs’ de Raimon Casellas, una obra que explora les tensions socials i les contradiccions humanes en una època convulsa. Quant a autors més recents, t'animaria a llegir ‘La filla del mar’ d'Agustí Villaronga, una novel·la històrica que aborda temes com la identitat, la memòria i la redempció. També et recomanaria ‘Les veus del Pamano’ de Jaume Cabré, una obra que combina la narració històrica amb l'anàlisi de la naturalesa humana.

— Sí, Montserrat, ja he llegit ‘Les veus del Pamano’, de Jaume Cabré. És un dels meus autors preferits, i aquest llibre en particular m'ha marcat profundament. M'ha fet reflexionar sobre la complexitat de la història i la importància de la memòria col·lectiva.

— Em sembla fantàstic que ja hagis llegit ‘Les veus del Pamano’ i que et fascini Jaume Cabré. És un gran autor, i les seves obres són realment poderoses i emotives. Ja que t'agrada Cabré, permet-me recomanar-te un altre llibre seu: ‘Jo confesso’. És una novel·la amb una estructura narrativa original i amb una gran profunditat emocional i filosòfica.

— Gràcies per la recomanació, Montserrat. Segur que ‘Jo confesso’ serà una lectura igualment enriquidora, i estic impacient per submergir-m'hi. Estic convençut que continuarà ampliant la meva perspectiva sobre la vida i la condició humana.

Roig a Guardiola: "Ja que t'agrada Cabré, permet-me recomanar-te un altre llibre seu: ‘Jo confesso’. És una novel·la amb una estructura narrativa original i amb una gran profunditat emocional i filosòfica"

— Estic segura que gaudiràs de ‘Jo confesso’, Pep. I m'encanta veure com la literatura et serveix com a font d'inspiració i de reflexió. Com a escriptora, no hi ha res més gratificant que veure com les nostres obres arriben a les persones i les ajuden a entendre millor el món que ens envolta. Pep, parlant de les nostres arrels i del nostre amor per Catalunya, m'agradaria parlar una mica sobre els nostres territoris. Jo sóc de Barcelona, una ciutat que ha canviat molt al llarg del temps, però que sempre ha mantingut la seva essència única. Tu ets de Santpedor, un poble encantador. Què significa per a tu el teu lloc d'origen i com et connectes amb el territori i el paisatge català?

— Per a mi, Santpedor és el lloc on vaig créixer i on vaig aprendre els valors que em guien en la meva vida i la meva carrera. El paisatge català, amb les seves muntanyes, els seus boscos i les seves platges, sempre m'ha fascinat i m'ha fet sentir orgullós de ser català. Tot i que he viscut i treballat a diferents llocs del món, sempre porto amb mi aquesta connexió amb el meu territori. En quant a la gastronomia, és una part important de la nostra cultura i un element que ens uneix com a societat. La cuina catalana és rica i variada, i és un plaer descobrir els seus sabors i les seves tradicions culinàries.

— Estic d'acord amb tu, Pep. El territori i la gastronomia són elements clau de la nostra identitat catalana. Però també és important el paper dels mitjans de comunicació i la presència de la llengua catalana en el món audiovisual. Com a periodista i escriptora, sempre he defensat la necessitat de tenir uns mitjans de comunicació forts i independents que promoguin la nostra cultura i la nostra llengua. Com veus tu, des del teu paper com a figura mediàtica, la situació actual dels mitjans de comunicació i la indústria audiovisual catalana?

— Com a persona pública, soc molt conscient de la importància dels mitjans de comunicació i del paper que juguen en la nostra societat. Crec que els mitjans de comunicació catalans han aconseguit grans avenços en els últims anys, però encara queda molta feina per fer per garantir la seva independència i la seva capacitat d'informar i educar la ciutadania. La presència de la llengua catalana en el món audiovisual és fonamental per a la promoció i la preservació de la nostra cultura. Per això, és important que les institucions i els professionals del sector continuïn treballant per aconseguir una major presència i visibilitat de la nostra llengua en els mitjans de comunicació.

— Gràcies, Pep, per les teves reflexions sobre aquests temes tan importants per a la nostra identitat i el nostre futur com a societat. Com veus, tot i les diferències en les nostres trajectòries professionals, compartim molts valors i preocupacions, i és un plaer haver tingut aquesta oportunitat de dialogar i aprendre mútuament.

— Montserrat, abans d'acabar aquesta entrevista, m'agradaria preguntar-te una cosa que sempre m'ha inquietat quan penso en escriptors i artistes com tu. Creus que vas ser prou reconeguda i premiada en vida pel teu treball literari i periodístic?

— Pep, et diré que en vida vaig rebre alguns reconeixements i premis pel meu treball, i estic agraïda per això. No obstant això, el més important per a mi sempre ha estat arribar al cor dels lectors i contribuir d'alguna manera al seu coneixement i a la seva sensibilitat. Ser reconeguda i premiada és gratificant, però la meva motivació principal sempre ha estat fer una feina honesta i compromesa amb la veritat i amb el meu poble. Ara, deixant-me a un costat, m'agradaria preguntar-te sobre la teva popularitat i fama. Ets una figura molt coneguda i admirada arreu del món. Quins són els avantatges i els inconvenients d'aquesta fama, i com la gestiones en la teva vida personal i professional?

— És cert que la fama té els seus avantatges i desavantatges. D'una banda, ser una figura pública m'ha donat l'oportunitat d'aconseguir moltes coses i d'influir en la vida de moltes persones, tant dins com fora del camp de futbol. També m'ha permès conèixer gent interessant i establir relacions amb persones que admire i respecte, com tu. D'altra banda, la fama també pot ser difícil de gestionar. La vida privada es veu afectada, i la pressió i l'escrutini públic poden ser complicats de portar. Però amb el temps, he après a mantenir un equilibri entre la meva vida personal i la professional. La clau és tenir una xarxa de suport sòlida, formada per la família, els amics i els companys de feina, i no perdre mai de vista els meus valors i el meu compromís amb el que faig.

Montserrat i Pep han compartit les seves experiències respectives sobre el reconeixement i la fama, mostrant que, malgrat les diferències entre les seves disciplines, aquestes qüestions afecten de manera similar a les persones que es dediquen a la creació, l'art i l'esport. Amb les seves reflexions, han demostrat la importància de mantenir-se fidels als seus valors i objectius, tant en la vida personal com en la professional.

*Josep Guardiola i Sala, conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador català, nascut a Santpedor el 18 de gener de 1971. Guardiola va ser un jugador clau en l'equip del Dream Team del FC Barcelona sota la direcció de Johan Cruyff i ha estat entrenador de clubs com el FC Barcelona, ​​el Bayern de Munic i el Manchester City. Amb un palmarès ple de títols, Pep és considerat un dels millors entrenadors del món i un gran defensor de la cultura i la llengua catalanes.

*Montserrat Roig i Fransitorra va ser una escriptora i periodista catalana, nascuda a Barcelona el 13 de juny de 1946 i morta el 10 de novembre de 1991. Va ser una de les veus més destacades de la literatura catalana durant la segona meitat del segle XX, amb obres com ‘El temps de les cireres’ o ‘L'hora violeta’. Montserrat Roig va ser una dona compromesa amb la defensa dels drets humans i la lluita per les llibertats democràtiques, i es va caracteritzar pel seu estil únic i la seva forta personalitat.