Entrevista impossible: Salvador Dalí i Risto Mejide, una conversa surrealista a Cadaqués

Aquesta entrevista impossible, creada pel model d'intel·ligència artificial GPT-4, ens porta a Cadaqués, un pintoresc poble de la Costa Brava on Salvador Dalí va passar molts estius i on va trobar inspiració per a moltes de les seves obres surrealistes. En aquest escenari idíl·lic, el polèmic presentador de televisió i publicista Risto Mejide es troba amb el genial i excèntric pintor català per a una conversa única i sorprenent.

Envoltats per les blanques cases que reflecteixen la llum del sol, les aigües cristal·lines de la Mediterrània i els sinuosos carrerons de Cadaqués, Dalí i Risto es troben en una terrassa amb vistes a la badia. En aquest lloc emblemàtic, els dos personatges comparteixen les seves idees, opinions i vivències, tot explorant temes com la creativitat, l'art, el màrqueting, les relacions personals i la política.

Salvador Dalí, amb el seu icònic bigoti i l'aire d'un geni excèntric, parla apassionadament del seu treball, excentricitats i relació amb altres artistes com Joan Miró i Luis Buñuel. Risto Mejide, conegut pel seu estil provocador i directe, no dubta a fer preguntes incòmodes i a desafiar les idees de Dalí, tot aportant la seva pròpia perspectiva com a comunicador i creador de continguts.

Aquesta és la tercera ‘entrevista impossible‘, després de les inspiradores converses entre Josep Pla i Ferran Adrià, i entre Leo Messi i Manuel Vázquez Montalbán. A través de la creació de GPT-4, aquestes entrevistes imaginen diàlegs fascinants entre personalitats que mai es van trobar en la vida real, però que comparteixen interessos, valors o experiències comuns, tot oferint una visió única i enriquidora dels seus pensaments i idees.

— Salvador, sempre t'has caracteritzat pel teu estil excèntric i visionari en l'art. Com creus que s'ha desenvolupat la teva obra al llarg dels anys, i què et va inspirar inicialment?

— Bé, Risto, des del principi vaig sentir una gran fascinació per la ment humana i les seves profunditats. L'onirisme i l'inconscient són temes recurrents en la meva obra. El meu estil va evolucionar a mesura que m'endinsava més en l'estudi de la psicoanàlisi i les idees de Freud. El surrealisme va ser una forma perfecta d'expressar aquesta exploració i plasmar les visions oníriques que m'obsessionaven.

— Com veus el món de l'art avui dia? Creus que encara hi ha lloc per a la provocació i la innovació?

— L'art està en constant evolució, i cada època té els seus propis desafiaments i oportunitats per a la creativitat. Avui dia, amb la tecnologia i les xarxes socials, l'art té una gran oportunitat de difondre's i arribar a més gent. La provocació i la innovació sempre tindran el seu lloc, però és important no perdre de vista el valor de l'autenticitat i la coherència en la creació artística.

— Tens alguna opinió sobre la televisió actual i la forma en què aquesta pot influir en la creativitat?

— La televisió, igual que qualsevol altre mitjà, pot ser una eina poderosa per a la creativitat si es fa servir de manera adequada. El que importa és el contingut i la forma en què les idees són presentades al públic. En aquest sentit, crec que el teu treball com a presentador i publicista és molt interessant, Risto, ja que qüestiones les normes establertes i fas que la gent pensi.

— Salvador, has estat conegut per les teves opinions controvertides i les teves accions extravagants. Alguna vegada has sentit que has creuat alguna línia o que has ofès algú amb la teva obra o comportament?

— Per descomptat, Risto. La polèmica és una part inherent de la creació artística i la provocació. El meu objectiu sempre ha estat desafiar la percepció de la realitat i fer que la gent reflexioni sobre les seves pròpies idees i creences. Algunes vegades això pot resultar incòmode o ofensiu per a algú, però crec que és important posar en qüestió les nostres zones de confort.

— Entenc el que dius, però no creus que hi ha una diferència entre ser provocador i ser simplement irrespectuós o ofensiu?

— Certament, hi ha una línia fina entre la provocació i l'ofensa. No obstant això, aquesta línia pot ser subjectiva i variar d'una persona a una altra. En última instància, l'artista ha de ser sincer amb la seva visió i no deixar-se influir pel temor a ofendre. En el meu cas, sempre he intentat ser autèntic i seguir les meves conviccions, encara que això hagi suposat crear polèmica.

— Salvador, em sembla que estàs suggerint que la meva feina a la televisió és menys valenta o significativa que la teva com a pintor. No et sembla una mica arrogant?

— Risto, no era la meva intenció menysprear la teva feina ni la teva creativitat. Crec que el teu treball com a presentador i publicista és important i valent a la seva manera. Potser la nostra definició de valentia és diferent, però això no vol dir que una forma d'expressió sigui inherentment superior a una altra. L'important és ser autèntic i no tenir por d'explorar les nostres idees i conviccions, independentment del mitjà que utilitzem.

— Salvador, la teva relació amb Gala, la teva dona i mussa, és ben coneguda. Què penses sobre la percepció de les dones en el món de l'art en la teva època en comparació amb avui dia?

— La meva relació amb Gala va ser una gran influència en la meva vida i la meva obra, i vaig aprendre molt d'ella. En la meva època, les dones no tenien tantes oportunitats en el món de l'art i sovint eren relegades a un paper secundari com a muses o col·laboradores. Avui dia, veig amb alegria que les dones estan guanyant més reconeixement i oportunitats per expressar-se i ser valorades com a creadores en la seva pròpia dreta.

— Estic d'acord amb tu, Salvador. La meva parella, que és 20 anys més jove que jo, és una dona forta i independent, i crec que les dones d'avui tenen més oportunitats per triomfar en qualsevol àmbit. Però, com et veus en relació amb el moviment feminista actual i les seves crítiques cap a algunes actituds masclistes o misògines del passat?

— Crec que és important reconèixer que la societat i les nostres percepcions sobre la igualtat de gènere han canviat molt al llarg del temps. En retrospectiva, és possible que algunes de les meves accions o declaracions hagin estat percebudes com a masclistes o misògines. No obstant això, estic obert a aprendre i comprendre les noves perspectives que el feminisme actual ens ofereix. És essencial continuar treballant per a la igualtat i l'empoderament de les dones.

— Així, doncs, hauries actuat diferent amb Gala si haguessis estat exposat a les idees feministes d'avui?

— La veritat és que la meva relació amb Gala va ser complexa i, en alguns aspectes, potser no s'ajustaria als ideals feministes actuals. Però, al mateix temps, Gala va ser una dona amb una gran personalitat i amb qui vaig mantenir una relació basada en la confiança i l'admiració mútua. Si hagués estat exposat a les idees feministes d'avui dia, potser algunes coses haurien estat diferents, però el nostre amor i compromís mútu haurien estat igual de forts.

Risto Mejide: "La meva parella, 20 anys més jove que jo, és una dona forta i independent, i crec que les dones d'avui tenen més oportunitats per triomfar"

— Salvador, la teva relació amb la política sempre ha estat objecte de debat. Alguns afirmen que vas simpatitzar amb el dictador Franco. Què en penses d'això?

— La política és un tema complex i sovint contradictori. En la meva vida he tingut moments de suport a diferents ideologies, però sempre he estat més preocupat pel món de l'art i la creativitat. És cert que en algun moment vaig tenir contacte amb el règim franquista, però el meu interès principal sempre ha estat l'art i el procés creatiu.

— En aquesta època de canvi polític, creus que l'art pot tenir un paper important per ajudar a la societat a reflexionar i avançar cap a un futur millor?

— Definitivament, l'art sempre ha tingut un paper crucial en la promoció de la reflexió i el canvi en la societat. Els artistes poden expressar idees i sentiments que no són fàcilment comunicables a través d'altres mitjans. Així, l'art pot ajudar a generar debat i entendre diferents punts de vista, al mateix temps que pot inspirar a les persones a buscar canvis i avançar cap a un futur millor.

— Què penses que hauria passat si haguessis tingut l'oportunitat de viure en l'època actual, amb totes les seves oportunitats i reptes?

— És difícil dir-ho, però crec que m'hauria adaptat i trobat noves formes d'expressar la meva creativitat en aquest món canviant. Potser hauria explorat altres mitjans, com la realitat virtual o l'art digital, i hauria col·laborat amb creadors d'altres disciplines per continuar ampliant els límits de la imaginació.

— Salvador, vas col·laborar amb Walt Disney en el projecte ‘Destino’, una pel·lícula d'animació basada en una de les teves pintures. Com va ser treballar amb un geni de l'animació com Disney i què creus que hauries fet amb les tecnologies d'animació actuals?

— Treballar amb Walt Disney va ser una experiència fascinant i enriquidora. Vam compartir una passió pel somni i la imaginació, i vam poder combinar les nostres visions artístiques en aquest projecte. Amb les tecnologies d'animació actuals, hagués estat extraordinari explorar encara més les possibilitats de fusionar el surrealisme amb el món de l'animació i crear obres d'art visuals encara més impactants i sorprenents.

— També vas col·laborar amb Luis Buñuel en la pel·lícula ‘Un chien andalou’, una obra clau del cinema surrealista. Com va ser la teva relació amb Buñuel i què en penses del seu llegat cinematogràfic?

— La meva relació amb Luis Buñuel va ser molt creativa i estimulant. ‘Un chien andalou’ va ser una oportunitat per portar el surrealisme a la gran pantalla i explorar noves formes d'expressió artística. El llegat de Buñuel com a cineasta és indiscutible, i les seves pel·lícules continuen sent influents i inspiradores per a les generacions futures de cineastes. Estic orgullós d'haver tingut l'oportunitat de col·laborar amb un talent com el seu.

— Salvador, la teva amistat amb el rei emèrit Joan Carles I i la teva implicació en la creació del Teatre-Museu Dalí a Figueres són ben conegudes. Quin paper creus que ha tingut aquesta relació en la promoció de la teva obra i en la preservació del teu llegat?

— La meva amistat amb el rei emèrit Joan Carles I va ser una relació basada en el respecte i l'admiració mútua. La seva implicació i suport en la creació del Teatre-Museu Dalí van ser fonamentals per aconseguir que el meu llegat artístic estigués accessible al gran públic. Figueres, com a ciutat natal, ocupa un lloc especial en el meu cor, i estic profundament agraït per la dedicació i l'esforç per convertir-la en un centre cultural on la meva obra pugui ser apreciada i estudiada per les generacions futures.

Salvador Dalí: "És cert que vaig tenir contacte amb el règim franquista, i una relació d’admiració mútua amb el rei emèrit Joan Carles I"

— Salvador, al llarg de la teva carrera, has creat un gran nombre d'obres mestres en diverses disciplines. Quines serien les teves obres favorites o les disciplines en les quals has gaudit més treballant?

— És difícil triar només algunes obres favorites, ja que cada una d'elles té un significat especial i representa una etapa diferent de la meva vida i el meu desenvolupament artístic. No obstant això, algunes de les obres que més estimo són ‘La persistència de la memòria’, ‘La tentació de Sant Antoni’ i ‘Crist de Sant Joan de la Creu’. Respecte a les disciplines, m'he sentit sempre atret per la pintura, però també he gaudit molt treballant en escultura, cinema i fotografia. Crec que experimentar amb diferents mitjans i disciplines m'ha permès expandir la meva creativitat i enriquir la meva visió artística.

— En diverses ocasions vas utilitzar la barretina i les espardenyes com a elements en la teva indumentària. Què representen aquestes peces per a tu i per què vas decidir incorporar-les al teu estil personal?

— La barretina i les espardenyes són elements tradicionals de la cultura catalana, i per a mi simbolitzen les meves arrels i orgull per la terra que em va veure néixer. Vaig decidir incorporar-les al meu estil personal com una manera de connectar amb la identitat cultural i mostrar la devoció per la riquesa artística i històrica de Catalunya.

— El teu característic bigoti és inconfusible i ha esdevingut un símbol de la teva personalitat excèntrica. Avui dia, alguns podrien considerar-lo atrevit o fins i tot ridícul. Què et va motivar a portar aquest bigoti i què en penses de les possibles reaccions que podria generar en el context actual?

— El meu bigoti es va convertir en una extensió de la meva personalitat i de la meva obra. El vaig cultivar inspirat en figures històriques com l'artista espanyol Diego Velázquez. Sempre he cregut que l'art ha de provocar i sorprendre, i el meu bigoti era una manera de fer-ho en l’aspecte físic. Entenc que en el context actual algunes persones puguin considerar-lo atrevit o ridícul, però això només demostra que encara té la capacitat de generar debat i captar l'atenció, tal com sempre he buscat fer amb la meva obra.

— La manera d'expressar-te i la teva pronunciació són tan úniques com la teva obra d'art. Com a figura pública, sempre has tingut una forma molt peculiar de parlar. Podries explicar-nos com es va originar aquest estil d'entonació i pronunciació i què representa per a tu?

— La meva manera de parlar i d'expressar-me té les seves arrels en la meva passió pel teatre i la performance. Sempre he cregut que l'art no es limita només a les obres que es creen, sinó que també inclou la manera en què l'artista es presenta a si mateix i interactua amb el seu públic. Aquest estil d'entonació i pronunciació és una forma d'accentuar el meu caràcter excèntric i captivar l'atenció dels espectadors, provocant-los a qüestionar-se i reflexionar sobre el significat i les intencions de la meva obra i de la meva personalitat.

— Salvador, una de les teves frases més famoses és "Reus-París-Londres", que fa referència a les teves primeres experiències artístiques i viatges internacionals. Podries parlar-nos una mica més sobre aquests viatges i com van influir en la teva obra i en el teu estil de vida?

— "Reus-París-Londres" simbolitza la meva trajectòria artística i el meu creixement com a pintor i creador. Reus és on vaig tenir les meves primeres experiències formatives en l'art, París va ser la ciutat on vaig conèixer el moviment surrealista i on vaig desenvolupar el meu estil distintiu, i Londres va ser un lloc d'inspiració i de trobades amb altres artistes i intel·lectuals. Aquests viatges van enriquir la meva visió artística i em van permetre experimentar amb diferents estils i idees. Durant els meus viatges, vaig realitzar diverses excentricitats que van contribuir a construir la meva imatge pública, com ara conduir un cotxe farcit de cols de Brussel·les o caminar amb un lleó pels carrers de París. Aquestes excentricitats van captar l'atenció del públic i van reforçar la meva reputació com a figura provocadora i enigmàtica en el món de l'art.

— Com a figura icònica, sempre has sabut utilitzar els mitjans de comunicació per difondre la teva obra i construir la teva imatge pública. Avui dia, vivim en un món dominat pel màrqueting i les xarxes socials. Com creus que hauries adaptat la teva estratègia de comunicació a aquest nou context, i en quins aspectes creus que coincidiries amb la meva manera de treballar en aquest àmbit?

— En l'època actual, les xarxes socials i els mitjans de comunicació són eines poderoses per a la promoció i difusió de l'art. Hauria adaptat la meva estratègia de comunicació per aprofitar aquestes plataformes i atraure l'atenció d'un públic més ampli. Imagino que hauria compartit les meves obres, performances i excentricitats a través de les xarxes socials, per mantenir el misteri i la provocació que sempre he buscat en la meva obra. Pel que fa a la teva manera de treballar, Risto, crec que compartim una visió similar en l'ús dels mitjans de comunicació per captar l'atenció i provocar debat. Tots dos entenem la importància de l'impacte mediàtic i del màrqueting per promoure les nostres idees i projectes. En aquest sentit, crec que hauríem tingut una sintonia en la nostra aproximació a la comunicació i la promoció en el món de l'art i l'entreteniment.

— Salvador, la teva trajectòria artística va coincidir en part amb la de Joan Miró, un altre gran pintor català. Com era la vostra relació i quin tipus de vincle teníeu? Vau col·laborar en algun projecte o influir en l'obra de l'altre d'alguna manera?

— Certament, jo sóc un geni amb un talent extraordinari, i la meva obra ha deixat una empremta indeleble en el món de l'art. Dit això, Joan Miró era un artista excepcional que va contribuir significativament al surrealisme i a l'art contemporani. La nostra relació era amistosa i compartíem un respecte mutu pel treball de l'altre. Tot i que no vam col·laborar directament en cap projecte, crec que la nostra obra va influir en l'altre d'alguna manera. El seu llegat és indubtable i és un orgull per a Catalunya i per a tots els artistes.

*Salvador Dalí va ser un dels pintors més influents i reconeguts del segle XX. Nascut el 1904 a Figueres, Dalí va ser una figura clau en el moviment surrealista, i les seves obres són conegudes per les seves imatges oníriques, el seu meticulós detallisme i les seves sorprenents metamorfosis. A part de la pintura, Dalí també va treballar en escultura, cinema, fotografia i disseny. Les seves col·laboracions amb artistes com Luis Buñuel i Walt Disney van ampliar encara més la seva fama i el seu llegat. La seva vida personal, marcada per la seva relació amb la seva esposa i mussa Gala, va ser tan excèntrica com la seva obra, i Dalí va esdevenir una figura icònica no només en l'art, sinó també en la cultura popular.

*Risto Mejide és un publicista, escriptor i presentador de televisió nascut el 1974 a Barcelona. Després de treballar com a director creatiu en diverses agències de publicitat, la seva carrera va donar un gir inesperat quan va començar a aparèixer com a jurat en programes de talents com ‘Operación Triunfo’ i ‘Got Talent España’. El seu estil directe, polèmic i crític el va convertir en una figura controvertida i coneguda en el panorama televisiu espanyol. A més de la seva feina a la televisió, Risto també és autor de diversos llibres de no-ficció i novel·la, i ha col·laborat com a columnista en diversos diaris. La seva vida personal també ha estat objecte d'interès mediàtic, incloent la seva relació amb la model Laura Escanes, amb qui té una filla.