Entrevista impossible: Mercè Rodoreda i Eugeni Xammar, diàleg literari a la Plaça del Diamant

Benvinguts a la quarta entrega de la sèrie Entrevistes impossibles al blog saul.cat, creades gràcies a la intel·ligència artificial GPT-4 d'OpenAI. Aquesta sèrie d'entrevistes imagina converses entre personatges rellevants que mai van tenir l'oportunitat de conèixer-se o que pertanyen a diferents èpoques. Després de les exitoses entrevistes entre Josep Pla i Ferran Adrià, Manuel Vázquez Montalbán i Leo Messi, i Risto Mejide i Salvador Dalí, aquest cop us porto una entrevista entre dos grans figures de la literatura i el periodisme català: Mercè Rodoreda i Eugeni Xammar.

A través d'aquest divertiment, GPT-4 ens permet explorar les idees, opinions i reflexions que podrien haver compartit aquests dos personatges en una hipotètica trobada a la plaça del Diamant, de Gràcia, Barcelona. Així, descobrim les seves percepcions sobre la literatura, el periodisme, la vida durant la dictadura espanyola, l'exili i la situació actual de la llengua i la cultura catalana.

La Plaça del Diamant, amb les seves cases modernistes i l'ambient càlid i acollidor del barri de Gràcia, serveix com a teló de fons perfecte per a aquesta entrevista imaginària. Mercè Rodoreda i Eugeni Xammar es troben asseguts en un banc de la plaça, sota l'ombra d'un arbre frondós, mentre els veïns passegen i els nens juguen al seu voltant.

— Mercè, la teva obra ‘La plaça del Diamant’ és una referència fonamental en la literatura catalana. Què et va inspirar a escriure aquesta novel·la, i com creus que la teva experiència personal es veu reflectida en la història de la Natàlia, la protagonista?

— Bé, Eugeni, la meva intenció amb ‘La plaça del Diamant’ era captar les vivències d'una dona comuna en un context extraordinari, com ho va ser la Guerra Civil i la posterior dictadura. La història de la Natàlia és, en certa mesura, una metàfora de la resistència i la supervivència de moltes dones que van haver de fer front a les adversitats d'aquella època. La meva pròpia experiència com a exiliada va influir en la meva visió de la realitat i en la manera de plasmar les emocions i les inquietuds dels personatges.

Eugeni, el teu treball com a periodista t'ha dut a viure i treballar en diversos països i a ser testimoni de grans esdeveniments històrics. Com ha influït aquesta experiència en la teva visió del món i en la teva tasca com a escriptor?

— El periodisme m'ha permès observar de prop les dinàmiques polítiques i socials que han marcat la història del segle XX. Aquesta experiència m'ha enriquit com a persona i com a escriptor, ja que m'ha ajudat a comprendre millor la complexitat del món en què vivim i a valorar la importància de la llibertat, la justícia i la democràcia. En els meus escrits, intento plasmar aquestes reflexions i compartir-les amb els lectors, per tal de contribuir al debat i a la construcció d'una societat més justa i solidària.

— Eugeni, durant el teu exili, vas viure a ciutats com París i Buenos Aires. De quina manera creus que aquesta experiència d'exili va influir en la teva visió del periodisme i en la teva tasca com a corresponsal en l'estranger?

— L'exili va ser una etapa difícil, però també molt enriquidora per a mi. Vaig aprendre a veure el món des d'una perspectiva més àmplia i a entendre la importància del periodisme com a mitjà per donar veu a aquells que no la tenen i per denunciar les injustícies. Crec que la meva experiència a l'estranger em va ajudar a desenvolupar una mirada crítica i analítica, que va ser clau per a la meva tasca com a corresponsal.

Mercè, en moltes de les teves obres, com ‘Mirall trencat’ o ‘La mort i la primavera’, hi ha un profund compromís social i una denúncia de les injustícies. Quina creus que és la responsabilitat dels escriptors i els artistes en la lluita per una societat més justa i igualitària?

— Crec que els escriptors i els artistes tenen un paper crucial a l'hora de sensibilitzar la societat sobre les injustícies i les desigualtats que l'envolten. La nostra responsabilitat és plasmar, a través de les nostres obres, les realitats que viuen les persones més vulnerables i fer reflexionar els lectors sobre la necessitat de construir un món més just i equitatiu. La literatura és una eina poderosa per transformar les consciències i generar canvi.

— Mercè, has dit en alguna ocasió que escriure és una forma de viure múltiples vides. Podries explicar-nos què et motiva a crear aquests mons paral·lels i com t'han afectat les teves experiències personals en la construcció d'aquests universos literaris?

— Per a mi, escriure és una manera de transcendir les limitacions de la vida quotidiana i explorar les innumerables possibilitats que ofereix la imaginació. Cada història que escric em permet viure en una realitat diferent, on puc experimentar les emocions, les relacions i els somnis dels meus personatges. Les meves experiències personals han tingut un impacte important en la creació d'aquests mons, però també m'he inspirat en les vides dels altres, en la història i en la naturalesa humana. 

Eugeni, com a periodista, vas conèixer molts escriptors i personalitats de la cultura durant la teva vida. Hi ha alguna d'aquestes trobades que t'hagi marcat especialment i que hagis après d'elles en la teva trajectòria professional?

— He tingut la sort de conèixer molts escriptors i periodistes interessants durant la meva vida, i cada trobada ha estat enriquidora a la seva manera. Però si hagués de triar una, recordaria amb especial afecte la meva amistat amb Josep Carner, el gran poeta i prosista català. La seva passió per la literatura i el periodisme, així com el seu compromís amb la llibertat d'expressió i la justícia social, han estat una gran inspiració per a mi al llarg de la meva carrera.

Mercè, estic segur que si estiguessis viva avui, estaries orgullosa de veure com la literatura catalana ha evolucionat al llarg dels anys i com la llengua catalana ha guanyat força en diversos àmbits. Què en penses de la situació actual de la literatura catalana i la salut de la nostra llengua?

— És veritat que ha hagut molts avenços en els últims anys pel que fa a la difusió de la literatura catalana i el reconeixement de la llengua catalana a nivell internacional. No obstant això, no podem donar res per fet i hem de continuar treballant per a preservar i potenciar la nostra cultura i la nostra llengua. La clau és seguir promocionant l'educació en català, la creació literària i el diàleg amb altres cultures i llengües per a enriquir-nos mútuament. 

I tu, Eugeni, com veus el periodisme en català avui en dia? Creus que els mitjans de comunicació han contribuït prou a la promoció i conservació de la nostra llengua?

— Penso que el periodisme en català ha crescut considerablement en les últimes dècades i ha estat una eina fonamental per a la normalització de la llengua. Malgrat això, encara hi ha reptes importants, com ara la precarietat laboral dels periodistes i la concentració de poder en els mitjans de comunicació, que poden afectar la diversitat de veus i la qualitat de la informació. És important seguir treballant per a un periodisme compromès amb la llengua i la cultura catalanes, però també amb la democràcia, la pluralitat i la justícia social.

Mercè Rodoreda: "Per a mi, escriure és una manera de transcendir les limitacions de la vida quotidiana i explorar les innumerables possibilitats de la imaginació"

— Eugeni, en comparació amb la nostra època, creus que avui en dia es parla un català millor o pitjor?

— Mercè, crec que el català ha experimentat una gran evolució en els últims anys, en gran part gràcies als esforços per a la normalització lingüística i l'educació en català. No obstant això, no podem ignorar que hi ha una gran influència de l'espanyol i d'altres llengües, especialment a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Això pot haver causat algunes transformacions en el català que es parla avui en dia, però no necessàriament ha de ser pitjor. El més important és que les persones segueixin parlant i escrivint en català, adaptant-se als canvis i enriquint la llengua.

— Una cosa que m'inquieta és la presència del català en el món audiovisual. Creus que hi ha prou representació de la nostra llengua en aquest àmbit?

— Tot i que hi ha hagut progressos importants, és cert que encara queda molta feina per fer per a impulsar la presència del català en el món audiovisual. És important continuar reivindicant una major presència del català a la televisió, el cinema i les plataformes en línia, per tal de garantir que la nostra llengua i cultura tinguin la visibilitat que es mereixen.

— I què en penses del català entre els joves? Creus que el valoren prou?

— Els joves d'avui dia viuen en un món globalitzat on les xarxes socials i les noves tecnologies tenen una gran influència en les seves vides. Això pot fer que utilitzin un català més informal o amb influències d'altres llengües. Tot i així, molts joves encara aprecien el català i estan compromesos amb la seva promoció i conservació. És important seguir treballant per fomentar l'ús del català entre els joves i garantir que continuïn sent protagonistes en la preservació i desenvolupament de la nostra llengua.

— M'agradaria saber la teva opinió sobre l'hàbit de lectura dels joves i la seva propensió a les pantalles.

— Els joves d'avui dia estan creixent en un món on les pantalles i les noves tecnologies dominen gran part del seu temps lliure. Això ha provocat que molts deixin de banda la lectura en paper per a consumir contingut digital. No obstant això, la lectura segueix sent important, tant en format digital com en paper, i és responsabilitat dels educadors, les famílies i la societat en general fomentar l'hàbit de lectura entre els joves. És important adaptar-se als canvis i trobar maneres creatives de promoure la lectura i la cultura. 

Mercè, una de les temàtiques que has tractat en les teves obres és la situació de la dona, i molts et consideren una referent en el feminisme català. Comparant la teva època amb l'actualitat, què opines de les conquestes i els drets assolits per les dones?

— És veritat que la situació de la dona ha canviat molt des de la meva època, i estic contenta de veure que s'han obtingut molts drets i llibertats que abans no existien. Tot i això, encara queden molts reptes per superar i la lluita ha de continuar. Les dones d'avui tenen més oportunitats de fer-se sentir en el món literari i en la societat en general, cosa que m'omple d'esperança.

— I en relació a la literatura catalana feta per dones, què en penses?

— Crec que la literatura catalana escrita per dones ha florit en els últims anys. Hi ha moltes escriptores talentoses que estan aportant les seves veus i les seves perspectives a la nostra literatura. Aquesta diversitat enriqueix el nostre patrimoni literari i és vital per al creixement i la vitalitat de la llengua catalana.

— Què et sembla que diverses dones hagin guanyat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes?

— Em sembla una gran conquesta i un reconeixement important per a totes les escriptores catalanes. Aquest premi simbolitza que les dones estem fent una contribució valuosa a la literatura i que la nostra obra és igual de rellevant que la dels nostres col·legues masculins. És un senyal que estem trencant barreres i avançant cap a una major igualtat en el món de les lletres.

Eugeni Xammar: "No sé si avui seria independentista, però el que sí tinc clar és que defensaria el dret del poble català a decidir sobre el seu futur"

— Mercè, tot i que vivim en diferents èpoques, no podem deixar de banda la qüestió política que envolta Catalunya en l'actualitat: el procés independentista. Com creus que hauries viscut aquest moviment si estiguessis entre nosaltres avui dia?

— És difícil dir-ho amb exactitud, ja que les circumstàncies en què vivim influeixen en la nostra perspectiva. Però, crec que hauria estat sensible a les inquietuds i les aspiracions del poble català en la seva cerca de l'autodeterminació. La lluita pel reconeixement de la identitat catalana i per la defensa dels drets dels ciutadans sempre ha estat present en la nostra història, i potser ara més que mai. 

I tu, Eugeni? Com veus el procés independentista des de la teva perspectiva com a periodista i com a català?

— Bé, durant la meva vida vaig ser testimoni d'algunes de les etapes més difícils per a Catalunya i la seva lluita per la llibertat, com la dictadura de Franco. Com a periodista, sempre he buscat donar veu a aquells que lluitaven per la justícia i la democràcia. No sé si avui seria independentista, però el que sí tinc clar és que defensaria el dret del poble català a decidir sobre el seu futur, d'expressar la seva voluntat a través de les urnes i d'establir el tipus de relació que desitja mantenir amb la resta de l'Estat espanyol.

— Estic d'acord, Eugeni. Encara que no podem predir com hauríem viscut aquest procés, el que sí podem assegurar és que el nostre compromís amb la democràcia, la llibertat d'expressió i el dret a decidir del poble català hauria estat ferm. La situació actual és complexa, però és essencial respectar la voluntat de la ciutadania i buscar solucions pacífiques i democràtiques per a aquest conflicte.

*Mercè Rodoreda (1908-1983) és considerada una de les escriptores més importants de la literatura catalana del segle XX. La seva obra més coneguda, ‘La plaça del Diamant’, publicada el 1962, és un retrat profund i emotiu de la vida d'una dona durant i després de la Guerra Civil espanyola. Rodoreda va viure l'exili a França i Suïssa, on va continuar escrivint i donant veu a la cultura i la llengua catalana en un moment de repressió i censura a Espanya. La seva obra és un reflex de la seva sensibilitat i compromís amb la lluita per la llibertat i la dignitat humana.

*Eugeni Xammar (1889-1973) va ser un influent periodista, escriptor i traductor català. Conegut pel seu compromís amb la democràcia i la justícia social, Xammar va treballar com a corresponsal internacional a diversos països europeus, informant sobre les grans transformacions polítiques i socials del seu temps. Durant la dictadura espanyola, va exercir el periodisme des de l'exili, contribuint a la difusió de la llengua i la cultura catalana, i denunciant les injustícies i la repressió soferta pel poble català. La seva obra, tant periodística com literària, és un llegat valuós per a la història i la identitat de Catalunya.