Superperiodistes en l'era de la sobreinformació

Presentació

Aquest llibre pretén ser un elogi de l’ofici de periodista l’any 2010 a Catalunya. Elogi apassionat en un context de canvis trepidants per a la professió i per a un sector de la comunicació en plena revolució de la Internet social i participativa. La idea d’escriure’l sorgeix arran de la conferència inaugural del curs 2009-2010 a la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, que vaig pronunciar el 30 de setembre del 2009 en un acte presidit pel degà de la Facultat de Comunicació, Josep Maria Casasús, i presentat pel director dels Ensenyaments de Periodisme, Salvador Alsius. Com que l’auditori estava format per estudiants i aspirants a periodista, vaig titular la conferència d’una manera optimista i alhora provocadora: “Superperiodistes en l’era de la sobreinformació”.

Al guió d’aquella conferència, pronunciada en el campus de la Comunicació del Poblenou, al 22@ barceloní, he anat incorporant informació, apunts i exemples que he fet servir els tres últims anys en diversos actes públics en què he participat per tot el país, ja sigui com a periodista, com a autor del llibre Nació.cat, que narra l’obtenció del domini .cat d’Internet, com a blocaire des del juliol del 2004, com a ciutadà actiu a la xarxa o, simplement, com a persona atenta als canvis que s’experimenten a Catalunya a partir d’Internet i a la mateixa xarxa.

Amb les moltes persones a qui he tingut el privilegi de conèixer acte rere acte durant aquests anys, he detectat un gran interès pels mitjans de comunicació, pel paper del periodisme en una societat diversa com la nostra i per la complexa relació que els periodistes mantenim últimament amb els ciutadans participatius a les xarxes socials d’Internet. He percebut també que, com a periodista amb una presència decidida a la xarxa, a través del bloc o d’altres eines 2.0, s’estableix un vincle estret amb els usuaris d’aquestes mateixes xarxes, amb els membres de comunitats virtuals en què convivim professionals de la informació i internautes crítics, formats i hiperactius, és a dir, lectors, oients i televidents que han fet un pas per generar iopinar al ciberespai. Quan ens hem conegut personalment, he tingut la impressió que ja ens coneixíem prèviament, tot i que era la primera vegada que ens vèiem les cares. Molt curiosa, l’experiència de la desvirtualització col·lectiva que he experimentat pel territori amb nombrosos internautes.

Al mateix temps, he combinat l’activitat cívica i periodística digital amb la faceta com a director d’un mitjà de comunicació, d’una agència de notícies. Mantenir aquesta doble faceta no és fàcil, però suposa una de les experiències professionals més enriquidores que he viscut fins ara. La meva mirada, doncs, té dos angles, dos enfocaments. El periodístic pur i dur, coneixent el sector de la comunicació a Catalunya i sabent com vivim els professionals la sacsejada actual, i el més 2.0 o cívic, per dir-ho d’alguna manera. Hi ha una mena d’espai Schengen personal, és a dir, existeixen les fronteres entre l’un i l’altre, però han desaparegut els controls fronterers, amb la qual cosa les línies divisòries són difuses.

Aquest opuscle esdevingut llibre, doncs, no és acadèmic ni pretén ser una exhaustiva radiografia de l’estat del periodisme avui a casa nostra. És una altra cosa. Intenta ser l’assaig d’un estat d’ànim, una proclamació de confiança en el periodisme, en els periodistes, en les joves generacions de professionals que hauran de treballar amb noves coordenades, en un nou i fins ara desconegut terreny de joc. També és un document que persegueix aportar dades, referències i informacions per ajudar el lector a compartir o discrepar d’aquesta personal declaració de principis. És un punt de vista, però alhora un intent de diàleg i conversa.

He d’agrair al director general de l’Editorial UOC, Lluís Pastor, que hagi apostat per l’edició de Superperiodistes en l’era de la sobreinformació. També agraeixo enormement a l’amic Juan Varela que acceptés d’escriure el pròleg, ja que per a mi ell és des de fa uns quants anys un autèntic referent. Un Superman de coneixement i un model d’integritat. Com sabeu, l’heroi també es dedicava a la professió periodística. També ho són els redactors i les redactores de l’Agència Catalana de Notícies, que fan possible un projecte basat en el periodisme multimèdia des de l’obstinació i la discreció més absolutes. A ells, que són superperiodistes entre els seus companys de professió a Catalunya, dedico aquest llibre.