Pressupostos? Sí, gràcies

Article publicat al diari El Principal el desembre de 2022. No és un dejà vu, però sembla)

Deia l’economista Adam Smith que no podem ser feliços quan una part important de la societat es pobre. No hem estat capaços en els darrers deu anys d’aturar l’increment de la pobressa i de la població en perill d’exclussió social. La ja superada Estrategia UE 2020 no va poder reduïr en els 20 milions que pretenia el número de persones en risc de pobressa. El Covid 19 i la Guerra en Urcraïna han agreujat la situació.

La resposta a aquesta pesada càrrega per a la nostra felicitat ha vingut d’un acord històric de la Unió Europea per a dotar amb la major aportació de recursos financers i pressupostaris que mai Europa ha posat a l’abast dels països que en formem part. Un esforç gegantí que ens permet observar un gir social que mai la Europa econòmica havia tingut des del seus origens amb la CECA i l’Euratom.

Avui els pressupostos dels països membres de la UE poden veure’s beneficiats d’aquest gran esforç de la Unió i ens permet albirar un halo d’esperança per a tots els ciutadans que no ho estan passant bé.

Anant a coses concretes, el proper ú de gener els pensionistes espanyols tindràn el major increment de l’historia en les seves prestacions. I els PERTES a travès dels quals es vehicula una part substancial de les ajudes per millorar i modernitzar el nostre sector productiu i la nostra economía continuarán obrint-se pas i avançant, tot superant les dificultats.

Tot això és possible perquè l’acció dels governs està recolzada per uns pressupostos que permeten fer realitat les seves polítiques públiques. Governar sense pressupostos és aliè a la democracia, proper a la propaganda,inútil per a la ciutadania. Per això l’acord pressupostari que el govern de Pedro Sánchez ha estat capaç de construir és bo per a la gent. I és, a més a més, legítim i democràtic. També constitucional, nomès faltaría!

A Catalunya, malauradament, el govern de Pere Aragonès no és capaç de trenar una gran acord entre diferents que permeti tenir els pressupostos per al 2023 aprovats i enviar-los al Parlament per al seu debat i votació. I ja estem a Nadal.

És difícil d’entendre que ara aquest govern s’entretingui en agendes que no són las que la gent que ho esta passant malament té com a prioritariès. El moderat i eficaç portaveu parlamentari del PNB al Congrès, Aitor Esteban, li deia aquests dies a Gabriel Rufián quan parlava d’un referéndum d’autodeterminació el “això avui, no toca”.

Li podriem dir a ERC allò que els bilbaíns diem quan jugem al mus: que està en “el órdago a la grande”, quan li falten reis. Si us plau, pressuspostos, sí gràcies!

_{Juan Ignacio Soto Valle (Bilbao, 1956). Membre del Consell Rector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. Professor honorari de Dret Administratiu a la Universitat Rovira i Virgili. Secretari d'administració local amb exercici als ajuntaments de Pineda de Mar, Badalona i Diputació de Girona. President honorari de l’Union des Dirigeants Territoriaux de l'Europe. Exsecretari general de la Federació de Municipis de Catalunya.}