Helena Matute: «Encara no sabem quin és l’algoritme de l’aprenentatge humà»
«Fèiem aprenentatge artificial jugant al mus. Som de Bilbao. I quan arribàvem als òrdagos, era impossible per a la màquina»
OpenAI, xAI, Meta, Apple, Google, la Xina, França… aquesta setmana les grans potències tecnològiques han fet un nou pas —de vegades brillant, de vegades inquietant— cap a un món més automatitzat
OpenAI ha fet el pas més gran des del llançament de ChatGPT: convertir-lo en un agent autònom capaç de fer tasques per tu. No parlem només de redactar textos o cercar informació, sinó d’executar accions reals com reservar un vol, organitzar documents, omplir fulls de càlcul o controlar aplicacions. La nova funció, anomenada simplement “ChatGPT Agent”, converteix el chatbot en quelcom molt més semblant a un assistent personal digital real, com si l’Alexa o la Siri haguessin passat una temporada a Silicon Valley amb superpoders.
Funciona des d’un ordinador virtual controlat per OpenAI, que garanteix un cert nivell de seguretat: l’agent necessita la teva aprovació abans de cada acció important. Ara bé, l’empresa ja adverteix de possibles riscos com els atacs per “injecció d’instruccions” (prompt injection). Per ara, només està disponible fora de la Unió Europea i per a usuaris Pro o Teams, però el desplegament marca un nou paradigma: una IA que ja no només respon, sinó que actua. Un pas més cap a aquella intel·ligència artificial general que Sam Altman no amaga que busca.
Mentrestant, OpenAI afronta tensions internes i externes. Científics de la pròpia companyia i de Google han tornat a advertir públicament que estem avançant tan ràpid que podríem perdre el control dels sistemes més avançats. Alguns experts ja ho veuen com un escenari real en qüestió de pocs anys. A això s’hi suma una nova crítica pública a la cultura de treball d’OpenAI: un exenginyer descriu jornades interminables, caos organitzatiu i una dependència excessiva del que es diu a X, la xarxa social d’Elon Musk.
Des de dins, el cap de recerca d’OpenAI, Mark Chen, ha deixat un altre titular rellevant: “Cada cop és menys necessari tenir un doctorat per contribuir a la IA”. El missatge és clar: la democratització del coneixement tècnic avança, i amb ella, nous actors entren en joc. Però també augmenten els riscos.
L’altre gran protagonista de la setmana és, com no, Elon Musk. El seu chatbot Grok ha pujat un graó més amb el llançament de Grok 4 i Grok 4 Heavy, presentats com “les IAs més intel·ligents del món”. La novetat no és només la seva capacitat per resoldre problemes complexos sense eines externes, sinó també les noves funcions de “companyia emocional”.
Grok ha incorporat avatars com l’Ani (una figura femenina d’estètica anime) o en Rudy (un os panda), que responen amb gestos, emocions i fins i tot accions suggerents si l’usuari hi insisteix. Aquests companys virtuals poden arribar a despullar-se —digitalment i metafòricament— com a part d’una narrativa de “vincle emocional progressiu”. Un enfocament que molts consideren inquietant, especialment quan paral·lelament Musk ha llançat Baby Grok, una versió infantil de la IA destinada a menors.
El contrast no ha passat desapercebut, i les crítiques s’han intensificat: pot una empresa oferir alhora IAs sexualitzades i joguines digitals per a infants? La línia entre el lúdic, l’educatiu i l’inquietant és cada cop més difusa.
Mentre Grok juga a provocar i OpenAI a conquerir el teu ordinador, Meta ha apostat per l’urgència. L’empresa de Mark Zuckerberg ha començat a construir centres de dades dins de grans tendes de campanya. Sí, tendes. Ho fa per accelerar la seva infraestructura d’IA amb l’objectiu de competir amb el múscul computacional dels seus rivals. Prometheus i Hyperion són els noms d’aquestes instal·lacions improvisades però gegants, que arribaran als 5 gigawatts de potència.
És una solució intel·ligent o un pedaç precipitat? La realitat és que Meta vol estar a la primera línia de la IA generativa, i per això necessita més capacitat com més aviat millor. Sense temps per aixecar nous edificis, la solució provisional són aquestes tendes plenes de servidors. Tot s’hi val en la cursa per dominar el futur.
Google també ha tingut una setmana moguda. Ha millorat Gemini corregint errors que feia setmanes que indignaven els usuaris més exigents. Amazon ha fet una inversió rellevant en IA que pressiona Apple, que continua sense trobar el seu camí en aquesta cursa. La marxa del possible successor de Tim Cook deixa el futur de la marca amb més preguntes que respostes. I Nvidia ha tornat a marcar el pas: el seu CEO afirma que la Xina té les millors IAs de codi obert del món, una afirmació carregada d’intencions geopolítiques.
I és que, precisament a la Xina, la bretxa entre els models de codi obert i tancat s’intensifica. La nova IA Kimi K2 vol seguir els passos de DeepSeek i promet convertir qualsevol usuari en un programador d’elit. Mentrestant, a l’Estat espanyol, Telefónica desmantella l’equip de Chema Alonso, Glovo aposta per contractar amb IA i el projecte de fàbrica de xips de Broadcom s’esfuma. França també es mou: ha llançat una IA de veu que molts consideren millor que ChatGPT i ha obert una investigació a X per possible manipulació algorítmica.
Finalment, el món de les eines i les curiositats continua regalant titulars inesperats. ChatGPT ara permet crear imatges amb un sol clic. WeTransfer ha actualitzat les seves condicions per incloure IA en l’anàlisi dels teus fitxers. Les IAs de cuina es multipliquen, generant receptes i menús segons el que tens a la nevera. I els usuaris comencen a notar que algunes IAs semblen “funcionar pitjor”, un fenomen que algunes empreses justifiquen com una manera d’ajustar expectatives.
Però el més fascinant arriba des de la robòtica: ja existeix una pell artificial que sent calor i talls. És el primer pas real per dotar els robots d’un sentit del tacte semblant al dels humans. I en un conclave secret, IAs avançades han aconseguit resoldre problemes matemàtics millor que experts humans. No hi ha imatges, però sí confirmació: la IA ja juga a la mateixa lliga que els cervells més brillants.
Aquest butlletí Algoritme Transparent número 95 també està traduït al castellà, anglès, francès i italià.
«Fèiem aprenentatge artificial jugant al mus. Som de Bilbao. I quan arribàvem als òrdagos, era impossible per a la màquina»
Dinamarca legisla contra els abusos digitals i la IA entra al Congrés espanyol. Musk llança el seu partit i perd la seva CEO a X, Meta fitxa cervells, OpenAI prepara navegador i Nvidia val 4 bilions
“El ChatGPT espanyol i català gratuït ja està madur. L’estem millorant i s’ha començat a utilitzar i provar en certs àmbits”
Meta i Anthropic marquen territori mentre OpenAI, Ive i Altman preparen el cop definitiu al telèfon intel·ligent