L’ofensiva d’Elon Musk per adquirir OpenAI: La batalla que sacseja el món tecnològic

Un enfrontament èpic entre visionaris i multimilionaris que redefineix el futur de la intel·ligència artificial i el panorama global

L’ofensiva d’Elon Musk per adquirir OpenAI: La batalla que sacseja el món tecnològic

L’ofensiva d’Elon Musk per adquirir OpenAI ha sacsejat el sector tecnològic i ha reobert el conflicte amb Sam Altman, CEO de la companyia del popular ChatGPT. Musk i un grup d’inversors han fet una oferta formal de 97.400 milions de dòlars per comprar OpenAI, l’entitat sense ànim de lucre que controla la companyia. No obstant això, Altman, amb el seu estil directe a X, ha rebutjat la proposta i ha respost enfotent-se’n: “No, gràcies, però si vols et comprem Twitter per 9.740 milions de dòlars”.

El troleig d’Altman fa referència al fet que Twitter (ara X), adquirit per Musk per 44.000 milions, podria tenir un valor molt inferior avui. La rèplica de Musk no s’ha fet esperar a X: “Estafador”, li ha etzibat des del seu compte que actualment es fa dir Harry Bolz. Aquest àlies és un joc de paraules que sona similar a hairy balls en anglès, una expressió col·loquial que es tradueix com “testicles peluts”. Aquest canvi reflecteix el to provocador de Musk a la seva xarxa social. En qualsevol cas, l’oferta no sol·licitada de Musk pretén obstaculitzar l’intent d’Altman d’eliminar el nonprofit d’OpenAI i encarir el preu de la conversió a empresa amb ànim de lucre.
La tensió entre Musk i Altman ve de lluny. Musk, cofundador d’OpenAI, va abandonar la companyia el 2018 per desacords estratègics i ha criticat reiteradament la seva evolució cap a un model comercial. Ara, amb la seva oferta, Musk pretén recuperar el control d’una organització que va ajudar a impulsar i que, sosté, ha traït els seus principis fundacionals.

OpenAI s’ha consolidat com el gran referent de la IA generativa, especialment amb l’èxit de ChatGPT. La companyia acaba de presentar o3-mini, un model d’IA més eficient i disponible gratuïtament per als usuaris. Aquest moviment respon a la creixent competència de models oberts com el xinès DeepSeek i el francès Mistral AI.

SoftBank ha ofert una inversió històrica de fins a 40.000 milions de dòlars per OpenAI, cosa que podria fer pujar la valoració de la companyia fins als 260.000 milions de dòlars. Aquesta operació reforçaria l’aliança entre OpenAI i SoftBank per crear un nou ecosistema d’IA anomenat “Crystal Intelligence”, enfocat al mercat empresarial i industrial.

Amb aquest suport, Altman guanya un aliat poderós contra Musk i garanteix recursos per expandir els seus projectes. L’entrada de SoftBank també podria facilitar la transició d’OpenAI cap al model for-profit, l’objectiu clau d’Altman.

Mentre el duel entre Musk i Altman monopolitza l’atenció, Microsoft segueix reforçant la seva inversió en IA. Malgrat la irrupció de DeepSeek, el gegant tecnològic no recula i manté el compromís amb OpenAI, on ha invertit més de 13.000 milions.
Microsoft també participa en el projecte Stargate, la iniciativa d’infraestructura d’IA promoguda per l’administració de Donald Trump, que preveu una inversió de 500.000 milions de dòlars per construir centres de dades als Estats Units. És la resposta a l’ascens de la Xina en IA i una forma de garantir el lideratge nord-americà.

La resposta d’Europa al domini d’OpenAI i DeepSeek

Imartges generades amb Grok per Saül Gordillo.

 

Enmig d’aquesta guerra tecnològica, Europa també vol jugar un paper com a tercera via. Mistral AI, l’startup francesa que s’ha posicionat com alternativa oberta als models propietaris d’OpenAI i Anthropic, ha anunciat la seva expansió amb noves aliances estratègiques. El govern francès ha reforçat aquesta setmana el suport a Mistral AI amb contractes amb el Ministeri de les Forces Armades i altres agències públiques. A més, l’empresa ha signat acords amb empreses com Veolia (sector energètic) i Stellantis (automoció), consolidant-se com un actor clau en el mercat europeu.

El seu CEO, Arthur Mensch, ha destacat que el model de Mistral busca oferir una IA accessible i eficient, sense la dependència d’infraestructures massives com les d’OpenAI o DeepSeek. La companyia ha anunciat la construcció d’un centre de dades propi a Essonne per entrenar models més potents amb menys empremta ecològica.

La cimera europea sobre la IA a París ha estat marcada per la rivalitat entre els Estats Units i la Xina i les ambicions de França de defensar una tercera via que beneficiï la Unió Europea i els països emergents. Emmanuel Macron proposa impulsar inversions tecnològiques i col·laboració internacional per reforçar Europa, malgrat les preocupacions sobre desigualtats, impactes ambientals i riscos laborals. França aposta per la seva empresa estrella, Mistral AI, com a exemple de lideratge europeu en innovació i eficiència energètica, destacant models oberts i altes velocitats d’inferència com a avantatges competitius enfront de rivals com OpenAI i DeepSeek.

El conflicte entre Musk i Altman es remunta al desembre de 2015, quan van fundar OpenAI per crear IA segura i beneficiosa per a la humanitat. La iniciativa era una organització sense ànim de lucre per evitar que el control de la IA es concentrés en unes poques empreses. Una dècada després la visió inicial s’ha convertit en conflicte legal i empresarial entre fundadors.

El 2018, Musk va deixar el consell directiu d’OpenAI, acusant-la de desviar-se del seu objectiu original, especialment quan es va convertir en una empresa amb ànim de lucre i aliada estreta de Microsoft. Musk, que només va aportar 45 del 1.000 milions que havia promès, sosté que OpenAI ha traït el compromís de transparència i accés obert amb què va començar.

El febrer de 2024, Musk va demandar OpenAI, Altman i altres executius, acusant-los de prioritzar els interessos comercials per sobre del benefici públic i afirmant que OpenAI havia aconseguit en part la Intel·ligència Artificial General (AGI), un risc existencial segons ell.

OpenAI va negar les acusacions i va divulgar correus electrònics que mostraven que Musk havia donat suport a la conversió d’OpenAI en una entitat amb ànim de lucre abans de deixar-ne la junta. També van revelar que Musk havia intentat fusionar OpenAI amb Tesla per tenir-ne el control, proposta rebutjada pel grup fundador. Això va incrementar les tensions i les crítiques públiques de Musk cap a OpenAI, a la qual fins i tot va anomenar “ClosedAI”.

OpenAI

DeepSeek

Mistral

Elon Musk

Google

Amazon

Apple

Meta

Europa

Estat espanyol

Eines

Curiositats

[Aquest article d’Algoritme Transparent #71 també està traduït alcastellà, anglès, francès i italià.]

Articles relacionats

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí