Tothom vol ser amic de Trump, Altman és el més ràpid i Musk està gelós

Els diaris haurien d’eliminar la secció de Política i substituir-la per una de Tecnologia. O Tecnopolítica. Es fa més política amb la tecnologia que amb la política institucional i de partits. M’encanta observar el que està passant aquests darrers dies perquè ens dóna la raó. Algoritme Transparent ha estat un butlletí setmanal innovador i ha demostrat tenir una intuïció envejable. Els tecnòlegs purs ho haurien de considerar una excentricitat. Per als informadors encotillats en temes institucionals, una raresa.

La qüestió és que fa més de 68 setmanes que expliquem les interioritats de la intel·ligència artificial i de la tecnologia des del punt de vista de les lluites de poder, de la vinculació política i estratègica, i dels egos dels seus líders i protagonistes. I precisament aquests darrers dies, tots els personatges que hem tractat aquí són ara protagonistes de l’actualitat en telenotícies, diaris i tertúlies radiofòniques. Afortunadament, els qui sou lectors d’Algoritme Transparent porteu setmanes i mesos d’avantatge, i disposeu d’una visió, coneixement i esperit crític —en totes direccions, no sempre a favor de la corrent— més necessaris que mai davant el cunyadisme de nova generació.

Aquesta setmana, la cosa ve molt carregada, però val la pena detallar i entrellaçar el que ha passat al marge del que s’ha publicat i dit en els mitjans tradicionals. És molt potent i explica molt bé el moment que vivim, apassionant com mai.

Ara resulta que tothom vol ser amic de Donald Trump, trencar amb el seu passat demòcrata i formar part de la nova era, una era clarament tecnopolítica on conflueixen la intel·ligència artificial i una presidència dels Estats Units que sacseja el món sencer.

El curiós del cas és que havia de ser un president com Trump qui sabés llegir i capitalitzar el poder transformador de la IA i de la tecnologia, potser aprofitant-se’n electoralment, potser per interès econòmic o potser per una estranya intuïció i descaradura que el converteixen en un mandatari valent, polèmic i exitós. El bo del cas és que el seu retorn a la Casa Blanca ha provocat un sisme a Silicon Valley, un sisme amb rèpliques a Texas i Washington.

Qui hauria dit que la foto seria aquesta, i no una imatge de Trump amb Musk. Stargate és un projecte molt ambiciós, que Trump ha sabut abraçar hàbilment des del primer minut de la seva presidència, enviant un missatge als altres magnats i líders tecnològics, però també al món sencer, especialment a la Xina i a una Europa ensimismada, com ens demostren les conferències de Davos.

D’altra banda, Trump ha combinat la inclusió de Musk a la seva administració amb la foto amb Altman però, sobretot, amb les primeres decisions governamentals que xoquen amb els interessos del magnat pel que fa a Tesla i al cotxe elèctric. Serà molt rellevant seguir amb atenció la tensió i la relació entre Trump i Musk al marge de la ja cansada cantarella tertuliana i cunyada que aprofita qualsevol tuit o gest inapropiat —com el salut nazi el dia de la presa de possessió del president— per caricaturitzar, ridiculitzar o escandalitzar-se.

Mentre alguns parlen del salut nazi o de la moratòria al baneo de TikTok als Estats Units, semblen oblidar esmentar Stargate, semblen ignorar que a la presa de possessió hi eren tots els CEOs i propietaris de les grans tecnològiques menys Bill Gates i Satya Nadella, de Microsoft, i Jensen Huang, de Nvidia.

Altman s’ha mogut ràpid i no ha estalviat paraules en les seves declaracions al Despatx Oval ni en tuits elogiosos a Trump com el d’aquest dijous. Mark Zuckerberg i Jeff Bezos no trigaran gens a seguir els seus passos i copiar el seu descaro.

L’anunci de Meta sobre la supressió dels verificadors a Facebook, Instagram i Threads als Estats Units, les retallades a la companyia, la intervenció sense filtres de Zuckerberg al podcast de Joe Rogan, la supressió de les polítiques d’igualtat i les crítiques a qualsevol cosa que faci olor de woke queden curtes al costat de l’eficàcia, la rapidesa i l’estratègia d’Altman amb Stargate i Trump.

De Jeff Bezos podem destacar que censurés l’editorial del seu diari, The Washington Post, a favor de l’aspirant demòcrata Kamala Harris en un tram de la campanya que ja perfilava un guanyador més que probable, el republicà, i que estigui disposat a enfrontar-se a la seva plantilla per redefinir el rumb del diari en l’era Trump 2.0 que ja ha començat. Però el propietari d’Amazon, paradoxalment, és menys influent que els seus col·legues “tecnomultimilionaris” (Pedro Sánchez dixit) des del punt de vista editorial, malgrat posseir un mitjà tradicional, ni més ni menys que The Washington Post, mentre que Musk amb X, Zuckerberg amb Facebook i Instagram, Sundar Pichai —que també era a la presa de possessió— amb Google, i fins i tot Sam Altman amb el seu ChatGPT, cada cop més editorialitzador amb Search i l’aliança amb el Bing de Microsoft, o Tim Cook, CEO d’Apple, que tampoc es va perdre la festa, semblen tenir més influència.

És una metàfora perfecta del moment que vivim constatar que el magnat d’Amazon tindrà més problemes i menys influència davant Trump posseint tot un The Washington Post que els seus col·legues que posseeixen xarxes socials o cercadors i no mitjans de comunicació convencionals: Musk (X), Zuckerberg (Facebook), Pichai (Google), Altman (ChatGPT) i Cook (Apple).

Anar a Davos a citar Peter Thiel per la seva frase segons la qual la llibertat i la democràcia són incompatibles, com a simplificació del que aquesta afirmació representa als Estats Units, Europa o la Xina, mentre que a Europa i Espanya ens hem caracteritzat per un excés regulatori que ni Mario Draghi subscriuria, doncs què vols que et digui... I si a tot això hi afegim que presentes un model d'IA, ALIA, que ha resultat car i tardà, amb prestacions inferiors a models de 2023 de Meta, per exemple, doncs què vols que et digui. I si li afegeixes poca sensibilitat interterritorial dins de l'Estat, com la mostrada amb les llengües utilitzades en l'entrenament del model, amb la sobirania del Barcelona Supercomputing Center, amb els mitjans de comunicació autonòmics en llengües cooficials exclosos de les ajudes del Ministeri de Transformació Digital per a projectes d'IA, o la cancel·lació de les ajudes a 300 investigadors multidisciplinaris de la IA a tot l'Estat per part del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, com ens va explicar aquí German Rigau la setmana passada, doncs ja ni t'explico.

Una cosa és voler fer-se l'estadista amb temes espinosos com el de la llibertat a les xarxes i el poder de la tecnologia, o la regulació de la IA, en clau local espanyola, i una altra és pronunciar a Davos un discurs aparent i lluït precisament ara que Europa ha demostrat estar desorientada —i té un far anomenat Draghi absolutament ignorat— i amb els Estats Units en ple canvi de règim, i la Xina accelerant tant com pot i més, al marge de la polèmica del veto a TikTok. Si visquéssim en una illa, part del que va dir el president Sánchez seria assumible: una identificació digital per acabar amb l'anonimat a les xarxes, accés a les caixes negres dels algoritmes —ell va parlar específicament d’“algoritmes transparents”, gràcies per la promoció, president— i que els CEOs de les xarxes i tecnològiques siguin (penalment) responsables dels continguts dels seus usuaris. Per acabar el discurs, va parafrasejar Trump però adaptant el lema: “Social Media Great Again”. Del MAGA (“Make America Great Again”) trumpista, al SMGA sanchista. Uau.

Però el problema, senyor president, és que la proposta llançada a Davos no depèn d’Espanya —on vostè no és prou ambiciós ni ràpid amb la IA com promet—, ni d’Europa —on França, potser Itàlia i Alemanya, i ara l’informe Draghi, començaven a qüestionar el dogma ‘proètic-regulador’ i ‘antidesenvolupista’ imperant—, ni tan sols de l’administració dels Estats Units de tall demòcrata, més intervencionista que la nova trumpista, que anirà a totes per plantar cara a la Xina. Per tant, fer front a les grans tecnològiques en el moment precís en què aquestes es penedeixen de les concessions que han hagut de fer a la Unió Europea, no sé fins a quin punt demostra encert o intuïció. El tsunami global que s’apropa, barrejant nou règim polític i forta influència tecnològica, va en la direcció oposada al que propugna el president del Govern.