La Viquipèdia en l’era de la Intel·ligència Artificial: resistència o irrellevància

Greg Brockman es reincorpora a OpenAI per ajudar un Sam Altman que intenta acostar-se a l’home del moment, Elon Musk. Donald Trump vol revocar la decisió de Joe Biden de bloquejar TikTok

14 de novembre de 2024

La Viquipèdia en l’era de la Intel·ligència Artificial: resistència o irrellevància — Imatge generada amb Midjourney per Saül Gordillo.

La intel·ligència artificial (IA) està transformant radicalment la manera com consumim i produïm informació. Per explorar aquest fenomen, recuperem l'entrevista d’aquesta setmana a El Punt Avuiamb Àlex Hinojo Sánchez, director de projectes culturals, activista pel coneixement lliure i un dels primers viquipedistes a Catalunya. Amb una trajectòria destacada en l'expansió de la Viquipèdia catalana i la promoció de la cultura en entorns digitals, Hinojo ens ofereix una visió profunda sobre el futur de projectes col·laboratius com la Viquipèdia en l'era de la IA.

“Veient com evolucionen els motors d’IA, cada vegada veig més complexa la popularitat a llarg termini de projectes com la Viquipèdia”, afirma Hinojo. Segons ell, la manera com els usuaris consumim contingut a internet ha canviat dràsticament. “Consumim contingut sense donar gaire importància a l’autoria, des de memes fins a vídeos de TikTok o articles de la Viquipèdia. Sovint ignorem l’enorme treball que hi ha darrere de la redacció de qualsevol text o edició d’un vídeo”.

La IA ofereix respostes directes a preguntes senzilles, eliminant la necessitat de visitar fonts originals com la Viquipèdia o els mitjans de comunicació tradicionals. “Amb els cercadors basats en models de llenguatge, ja no cal anar a la font. Preguntes: ‘Què ha passat avui? Explica’m la Revolució Francesa en dos paràgrafs i en to divulgatiu’, i ho fa. És molt temptador”, explica Hinojo. Això podria afectar el model de la Viquipèdia, que es basa en el fet que un petit nombre de lectors també siguin editors voluntaris. “Si baixen els lectors, a mitjà termini també baixaran els editors”.

Davant la pregunta de si la IA necessita més que mai la Viquipèdia com a font de referència, Hinojo és contundent: “Que sigui necessària no vol dir que sigui rellevant. Els periodistes són més necessaris que mai i també són cada cop més irrellevants. Cada vegada menys gent els té en compte”. Subratlla que un dels punts forts de la Viquipèdia és la transparència i la traçabilitat: “Pots veure tot l’historial de l’article i revisar les fonts que s’han utilitzat per editar-lo. Són dues característiques que ara mateix els projectes basats en IA no ofereixen: ni transparència d’on treuen la informació ni traçabilitat de la mateixa. Però, en general, la gent no ho valora o no ho necessita, perquè no es qüestiona el contingut”.

Integració de la IA a la Viquipèdia

Hinojo assenyala que ja s’estan utilitzant eines d’IA per millorar la Viquipèdia. “Fa anys que utilitzem eines amb base en IA per revisar articles, fer algunes pretraduccions, per patrullar vandalisme. Cada versió idiomàtica va adaptant la tecnologia segons les seves necessitats. Això no és un problema”.

Tanmateix, el problema rau en el fet que hem passat d’una internet col·laborativa a una internet de l’‘influencer’, on el rèdit personal s’imposa al col·lectiu. “Això ens fa mal com a societat. L’individu viu en societat, formem part d’un nosaltres, però sembla que si no monetitzes la teva activitat no ets ningú. Jo renego d’aquesta visió. Faig coses a internet perquè m’agraden, no per monetitzar res”.

El repte de fomentar la curiositat

Per a Hinojo, la tecnologia no és el problema, sinó com l’utilitzem els humans. “La IA pot ser un camí cap a la il·lustració o cap a l’estupidesa. Igual que la Viquipèdia: hi ha gent que l’usa per descobrir un munt de coses i per aprendre, i hi ha gent que l’usa per fer ‘copiar i enganxar’ per a deures de classe. Exactament igual que la IA. El problema no és la tecnologia. Som els humans. Per això hem de fomentar la curiositat. Si externalitzem la curiositat, ens descapitalitzem com a espècie”.

El paper de la Viquipèdia en el futur

La possible pèrdua del monopoli de la Viquipèdia com a font de consulta no preocupa Hinojo. “No és cap problema. Al contrari. No deixa de ser una enciclopèdia, una síntesi del coneixement. Com a projecte, és un èxit col·lectiu, una de les grans gestes de la humanitat, un exemple del que es pot construir si col·laborem en lloc de discutir. Ha de servir de model i de referència de com es poden fer les coses en obert, de manera distribuïda i lliure”.

El repte amb la IA, segons Hinojo, és que és opaca, actualment liderada per unes poques corporacions, amb una despesa energètica enorme i sense saber si té una agenda concreta. “Però si es fes la mateixa tecnologia amb dades obertes, traçable, auditable, oberta i pública, podria ser una revolució per a l’administració pública i per a la societat. Hem de decidir quin model de tecnologia volem usar”.

Els biaixos i el futur de la informació

Hinojo expressa preocupació pels biaixos en la IA i la possible “citogènesi”, és a dir, que la IA acabi utilitzant com a base continguts generats per altres IA o per ella mateixa, entrant en un bucle d’informació artificial. “Necessitem arxivers, professionals de la informació, documentalistes... La gestió de la informació, d’ontologies, és molt necessària. Suposo que, com en tot, els humans ho provarem, ens equivocarem i progressivament ho anirem arreglant”.

Sobre l’ús de la IA en l’àmbit educatiu, Hinojo opina que depèn de la tasca que es demani. “Què volem que es faci a les escoles? Aprendre i aprendre a pensar. Socialitzar, respectar l’altre i treballar en grup. La societat està canviant molt ràpidament, demogràficament i tecnològicament. L’escola s’està adaptant com pot al canvi”.

Regulació i futur de la IA

Quan se li pregunta si és pro-regulació o tecnooptimista en referència a la IA, Hinojo rebutja les simplificacions. “No podem simplificar en dicotomies. Cal veure punt per punt. No cal comprar el marc mental nord-americà. Podem definir el nostre marc conceptual propi. Regular no és anar contra la IA. I veure’n les potencialitats no significa ser un tecnooptimista acrític. Un dels empobriments d’aquestes últimes dècades és intentar simplificar massa coses que són complexes. Sembla que ens fa por la complexitat”.

Imatge generada amb Midjourney per Saül Gordillo.

La setmana ha estat carregada de moviments a Silicon Valley després de la victòria aclaparadora de Donald Trump. Greg Brockman es reincorpora a OpenAI després del seu descans de tres mesos (havia de ser un any sabàtic) per intentar posar ordre a la companyia. Es tracta de l’únic cofundador d’OpenAI que encara era lleial a Sam Altman. El CEO d’OpenAI ha intentat un gest d’aproximació a l’home més ric del món i ara també el més influent als Estats Units, Elon Musk, amb qui tenia profundes discrepàncies. Sam Altman agraeix a Elon Musk la seva ajuda amb la inversió inicial d’OpenAI i diu que arriben bons temps per als fundadors tecnològics. El president electe llança els seus primers missatges de cara al seu retorn a la Casa Blanca: Donald Trump està analitzant frenar el bloqueig a TikTok als Estats Units, encara que sembli increïble.

La serie IA para todos de El Punt Avui

La trenta-vuitena entrega de la sèrie IA per a tothom d’El Punt Avui:

Musk triomfa amb Trump i s’albira una IA desregulada: La influència de l’home més ric del món sobre el president electe marcarà la nova era de la intel·ligència artificial als EUA. Europa quedarà descol·locada davant la política acceleracionista de l’administració Trump si no compleix amb l’informe Draghi.

Eines destacades:

Claude 3.5 Sonnet: Ara amb comprensió de PDFs i aplicacions d’escriptori.
SearchGPT: El nou cercador d’OpenAI que competeix amb Google i Perplexity.

Viquipèdia davant la IA: entre la resistència i la irrellevància: Àlex Hinojo alerta que la IA amenaça la popularitat de la Viquipèdia, malgrat que la seva transparència continua sent única. “La Viquipèdia passarà de ser font diària de consulta a un recurs de verificació en una internet dominada per l’automatització i la IA”.

Consulta tota la sèrie IA per a tothom a la web. I els PDF del diari imprès.

[Article originàriament publicat a Algoritmo Transparente. Algoritme Transparent #58]