Europa es refugia en l’ètica d’una IA que ve dels Estats Units i la Xina

Sobirania digital europea, drets digitals i una aplicació ètica de la IA són les principals propostes electorals que votarem aquest diumenge en els comicis al Parlament Europeu. Paréntesis MEDia ha publicat els programes electorals en matèria d’IA i tecnologia dels partits (PSOE, Sumar, Ahora Repúblicas, Ciudadanos, Podemos y CEUS). Ni PP ni Vox ni Junts inclouen en els programes electorals propostes concretes en aquests assumptes tan rellevants. La política europea es refugia en la regulació per dissimular la manca de lideratge tecnològic, i no sembla haver-hi diferència entre esquerra i dreta. L'extrema dreta europea arribarà a la cambra enmig de la major amb campanya de desinformació i una inseguretat cibernètica sense precedents, animada per l'abús xinès i rus d'una IA al servei del caos. Europa no té full de ruta més enllà d'aixecar la bandera de la regulació, prohibir mòbils i xarxes socials a menors de 16 anys, i que la IA i la tecnologia estiguin fora de l'agenda de la campanya electoral menys europea i més local és una bona mostra del menyspreu a l'electorat i del desgavell que suposa lluitar amb polítiques nacionals descoordinades comunitàriament contra fenòmens globals.

Després de la legislatura de l'AI Act i de les multes de la UE a les grans tecnològiques, després d'una campanya de hackejos, de notícies falses desestabilitzadores i de la irrupció de fenòmens friki-ultras locals amb totes les facilitats dels 'influencers' més antidemocràtics —això sí que és fang, ve de lluny i, si no l'afectava a vostè, ningú reaccionava, president— la desorientació de l'esquerra és alarmant, i el tacticisme de la dreta davant l'extrema dreta, preocupant. A França domina el patriotisme tecnològic i l’ambició per liderar una indústria digital europea sòlida. A Espanya, ni això malgrat els últims anuncis del govern d'inversió en IA i aposta per un ChatGPT públic, obert i multilingüe. Davant el desànim polític, llegeixo que un grup d'emprenedors crea un moviment per ecuperar l’orgull tecnològic europeu. Si Europa no aposta per un acceleracionisme pragmàtic de dimensió continental i facilita l'aparició de més 'startups' com la francesa Mistral AI —aliada ara amb Microsoft—, la irrellevància està garantida davant la pugna Estats Units-Xina. Ni els socis europeus de Javier Milei podran emular-lo (no us perdeu el podcast Monos estocásticos d’aquesta setmana). Tindrà més marge l'Argentina per externalitzar serveis públics a la IA de les grans tecnològiques que Itàlia, Països Baixos, Hongria o una França de Le Pen.

Nvidia ja és més valuosa que Apple, que té entre mans un acord amb OpenAI per ficar GPT a l’iPhone

La setmana ha donat molt de sí. Molt. Nvidia acaba de desbancar Apple en la segona posició del podi de les grans tecnològiques. Nvidia ara és més valuosa que Apple amb 3,01 bilions de dòlars. Microsoft segueix en primera posició. La desplaçada Apple anunciarà aquest dilluns en el seu esperat esdeveniment la possible aliança amb OpenAI per posar la seva IA a l'iPhone (mireu què diu Mark Gurman a Bloomberg). Però no només això. Això no va d'una Siri més espavilada. També ensenyarà les seves cartes després d'haver adquirit 'startups' d'IA i haver-se quedat enrere en el desenvolupament d'aquesta tecnologia (no us perdeu l’últim vídeo de Gustavo Entrala). Amb l'esdeveniment de dilluns, i després del recent de Nvidia, tanquem un primer mig any espectacular amb els llançaments de Microsoft, OpenAI, Meta i Google.

Ens estem guanyant el dret a gaudir d'un estiu per digerir tanta novetat i poder processar eines i serveis a favor de la nostra humanitat. Fem-ho abans de l'arribada del porno a la xarxa X d'Elon Musk. Fem-ho mentre experimentem que les caigudes de ChatGPT d'OpenAI ens provoquen els mateixos efectes ansiosos que causen les caigudes de WhatsApp o la manca d'Internet o de cobertura telefònica allà on estiguem. Cent milions d'usuaris setmanals d'OpenAI han viscut aquesta setmana la fallada de ChatGPT (no exempt d'especulacions, com les que comenta el podcast número 300 de No Tiene Nombre, de Bruno Capuano). Fem-ho entre filtració i filtració de Google, ara que tenim Gemini a la butxaca, o mentre Microsoft perpetra retallades a Azure i als periodistes de Vox Media els entra un atac d’estupendisme davant l'aliança de la seva empresa amb OpenAI. Fem-ho mentre llegim el conflicte de la premsa britànica amb Apple, o mentre OpenAI posa el focus en la desinformació que esmentàvem abans.

A Algoritme Transparent hem seguit amb atenció les tensions internes a OpenAI quan eren un tema menor, gairebé ocult. Aquesta setmana observem l'explosió d'informacions sobre els advertiments dels crítics amb Sam Altman —al punt de mira—, els anomenats altruistes efectius. La 'llei mordassa' de les grans tecnològiques està patint una onada de desobediències d'exempleats que signen manifestos i es rebel·len contra OpenAI i Google. Al The New York Times es freguen les mans. A Helen Toner se li afegeix també l'exdirectiva d'OpenAI i aliada seva Tasha McCauley, que sostenen: Les empreses d'IA no han de governar-se a si mateixes (al The Economist).

El final de l'audiollibre sense IA i el reforç del podcast de qualitat: així veig com la IA impactarà en l'àudio

Per quart any consecutiu he assistit a la trobada de podcasting a Catalunya que organitza Josep Maria Martí al Mercat Audiovisual de Catalunya, que en aquesta edició del seu 25è aniversari ha estat marcat per la IA. Més IA en l'àudio que en el vídeo, no sé si perquè l'efecte Scarlett Johansson ha eclipsat a Sora d'OpenAI o si es tracta de la coincidència de les temàtiques de les taules rodones del MAC Àudio amb les del recinte principal del MAC. No em vaig perdre les taules del matí que organitza Martí i, després d'assistir a aquesta sobre audiollibres, vaig arribar a la conclusió que l'audiollibre pelat, ja sigui de veus sintètiques o de narradors sense valor afegit, està seriosament amenaçat per la IA. Ho va confessar Laura Guilera, responsable del catàleg digital de Grup Planeta, que gràcies a la IA han generat un nou lloc de treball humà i que han incrementat els audiollibres amb aquesta tecnologia. Anirà a més. I cada cop serà de major qualitat una locució amb veus clonades amb eines com ElevenLabs o generades amb IAs com les de GPT-4o (polèmica ScarJo al marge).

Gràcies a la IA els autors i les editorials podran generar més audiollibres i amb costos més assumibles, mentre que els actors de doblatge o la veu dels propis autors serviran per a un format més enriquit, de major qualitat que l'audiollibre pla, de tal manera que serà més semblant a un podcast ben elaborat pel seu valor afegit. L'impacte de la IA serà positiu per a l'audició d'articles, documents i llibres (les persones amb discapacitat visual tindran un major repertori a la seva disposició), mentre que l'audiollibre amb veu genuïna o una interpretació d'actors s'assemblarà més al que avui entenem com a podcast.

L’impacte de la IA serà positiu per a l’audició d’articles, documents i llibres (les persones amb discapacitat visual tindran més repertori), mentre que l’audiollibre amb veu genuïna o interpretació d’actors s’assemblarà al que avui entenem como a podcast.

Crec que estem davant d'un bon escenari per a l'àudio, encara que obligui a redefinir perfils professionals i estratègies de contingut. La veu humana haurà d'aportar alguna cosa més que una simple lectura de text. Autoedició i editorials tindran més possibilitats però la preservació del professional humà dependrà en bona mesura de la creativitat i evolució que experimenti l'audiollibre de batalla en favor d'un contingut d'àudio millor treballat, amb veus, efectes i sons més immersius. Si l'audiollibre no es reinventa inspirant-se en apostes conegudes en el MAC pel so binaural o la ficció sonora, les IAs el reemplaçaran implacablement. Si deixem a les veus de IAs que facin la feina més avorrida i menys creativa —texts d'una única veu i versions en diversos idiomes—, però centrem als humans en la definició de continguts sonors més valuosos i enriquits, l'equilibri serà beneficiós per a tots. Sobretot per a autors, editorials i lectors-oients.

Gràcies per seguir Algoritme Transparent. Fins la setmana que ve!

[Article publicat originàriament a Algoritmo Transparente.]