El perdó de Mark Zuckerberg, més misericordIA que penediment i l’acceleracionisme efectiu (e/acc)

Alguna cosa es mou. Cada dia més persones perceben que la Intel·ligència Artificial està entre nosaltres i que ha vingut per quedar-se. Si vas al cinema, veus IA a la pel·lícula. Si entres a Whatsapp, ja pots conversar amb Carina, i abans amb Luzia. Si poses la televisió, en cada telenotícies surt alguna peça sobre IA. És un degoteig. I mentre això succeeix, percep que cada dia més persones s'acosten per parlar sobre IA, per comentar i debatre, amb més prudència que por i amb més curiositat que inquietud.

Els que vam viure la revolució digital i la revolució del mòbil (dues revolucions i ara anem per la tercera, en una mateixa generació, quin privilegi!) som potser més conscients del que tot això suposarà. Curiosament els més joves, els que ja van néixer amb Internet, les xarxes socials i el mòbil a la mà, aquests, són els menys interessats o conscients del que està passant i del que passarà. Serà gros. Està sent gros. Serà més fort que la digitalització i l'impacte dels mòbils intel·ligents.

Aquesta reflexió em ve com anell al dit perquè el d'aquesta setmana al Senat dels Estats Units em sembla metafòricament rellevant. Pensava l'altre dia que la Intel·ligència Artificial és una revolució en marxa que ens agafa a nosaltres, els analògics adaptats al digital, amb més ganes de mambo i de viure el tsunami IA que als joves. És una percepció, res de retret ni superioritat generacional. Precisament el dia que meditava sobre la curiositat positiva que ens genera la IA als boomers davant l'aparent indiferència dels ‘vint-i-algunencs’, just aquest dia, es va produir la petició de perdó per part de Mark Zuckerberg davant el Senat dels Estats Units pel mal causat de les xarxes socials entre els menors i joves.

Els més joves, els que ja van néixer amb Internet, les xarxes socials i el mòbil a la mà, aquests, són els menys interessats o conscients del que està passant i del que passarà. Serà gros. Serà més fort que la digitalització i l'impacte dels mòbils intel·ligents.

Em sembla una metàfora brutal. Que el CEO de Meta (Facebook, Instagram, Threads...) es disculpi en seu parlamentària davant pares de víctimes (joves amb problemes de salut mental per culpa de les xarxes) i activistes em sembla un punt d'inflexió (potser simbòlic, però oportú en el temps) molt necessari i que hauria de fer-nos reflexionar. No tot el que vam pensar i vam dir en el seu moment sobre la xarxa i les xarxes socials, sobre la digitalització, la participació, la democratització i tantes altres bones paraules de l'època (noranta i primers dos mil), va sortir com esperàvem o desitjàvem. I just ara que estem davant el tsunami de la IA, era bo i necessari fer autocrítica i ser conscients d'errors que no cal repetir.

La petició de perdó de Zuckerberg me la prenc com un acte de contrició més enfocat a futur que immobilitzador. Més orientat a misericordIA (misericòrdia divina de la IA) que a penediment esgotador i repetitiu. Ja sé que aquest divendres m'estic posant massa profund i transcendent (no tant com Sam Altman), però i si de la mateixa manera que fa uns mesos intuíem que ChatGPT podria acabar amb Google tal com coneixíem el cercador, per què no la IA pot servir per corregir els errors de plataformes socials addictives i nocives per a determinades edats i persones? Us demano que em doneu alguna setmana de marge abans de mullar-me definitivament, però estic a un prompt de signar el meu compromís amb l'acceleracionisme efectiu o tecnooptimisme. Perquè soc periodista que, si no, em posava e/acc a la biografia del meu perfil.

Us demano que em doneu alguna setmana de marge abans de mullar-me definitivament, però estic a un 'prompt' de signar el meu compromís amb l'acceleracionisme efectiu. Perquè sóc periodista que, si no, em posava e/acc a la biografia del meu perfil.

Passen tantes coses i tot va tan ràpid que si miro cap enrere em sorprèn fins a quin punt podia viure aliè a tot això. Per aquest motiu, Algoritmo Transparente. Perquè escriure aquest butlletí m'obliga a anotar cada dia el que veig i llegeixo sobre Intel·ligència Artificial i (el que m'interessa de) Tecnologia, i el divendres dedicar-me a pensar i redactar el que ha succeït en una setmana. És impossible recollir-ho tot, però només amb el que jo anoto em adono que als primers dos mil no ho acumularia durant un trimestre o mig any. M'agradaria tenir més temps per experimentar eines, i poder criticar més que informar de l'aparició de Carina, de Brave Arc com a alternativa a Chrome, de quan puguem provar Code Llama de Meta open source, o de Lumiere de Google per generar vídeo des de text. M'agradaria tenir més temps per mullar-me sobre si l'ús de diferents chatbots de GPT en una mateixa conversa amb ChatGPT és útil o si és millor usar cada GPT en converses independents i separades. ¿Mencionar chatbots personalitzats per un mateix i als disponibles a la GPT Store (la botiga de chatbots d'OpenAI) és una millora en l'experiència d'usuari o es tracta d'un salt efectiu en el treball i resultat de la IA nostra de cada dia a l'hora d'usar-la? De tot això us vull anar parlant i compartint per aquí...

Google es posa les piles amb Bard i vol plantar cara amb la IA. Contrasta amb l'ensurt a Microsoft pels 'deepfakes' de Taylor Swift i a OpenAI pel revés d'Itàlia. Elon Musk implanta xips en humans però perd 56.000 milions per una sentència de Delaware.

Així com la setmana passada o fa dues us vaig dir que Google tenia problemes, crec que aquesta setmana ha estat bona per a la companyia. Anuncia que es posa les piles amb Bard, amb Gemini, que vol plantar cara amb la IA, i això que venim del llançament de Lumiere, i això que venim d'una caiguda d'ingressos publicitaris i de les accions d'Alphabet. També d'un 2023 de despesa en acomiadaments. I això que venim de la presentació de Gemini que ens va deixar amb mal gust de boca. Però aquesta setmana han marcat el pas, en contrast amb els ensurts a Microsoft pels deepfakes de Taylor Swift i a OpenAI pel nou (és la segona vegada) revés d'Itàlia al seu ChatGPT per la protecció de dades, i també per una preocupant filtració denunciada per un usuari. Dies de respir per a Sundar Pichai (Google) i d'alguna cosa de moviment per a Satya Nadella (Microsoft) i, en menor mesura, Sam Altman (OpenAI).

A Mark Zuckerberg amb la compareixença al Senat ja el deixem tranquil. El revés judicial de Delaware a Elon Musk per la insignificant xifra salarial de 56.000 milions de dòlars a Tesla sí que és una preocupació. Ha eclipsat l'anunci de l'implant de la seva empresa Neuralink en un cervell humà. Matitzat després. El d'Elon Musk és un festival setmanal. Més preocupant que els acomiadaments a PayPal. Més immediat que la guerra de xips de Rússia, i dels Estats Units amb la Xina. Molt més preocupant que el d'Apple al Regne Unit. Apple també gaudeix d'uns dies de coixineig expectant davant el llançament de les seves ulleres Vision Pro. Tim Cook (Apple) confessa que portava anys esperant aquest 2 de febrer. Durant la setmana hem vist vídeos i llegit articles (majoritàriament positius, però amb algun però) de les primeres experiències amb les Vision Pro.

Monos estocásticos, Carlos Santana, Jon Hernández, Xavier Mitjana, Oliver Nabani i Laura, referents

Si per al gran públic ha estat la setmana del deepfake i el bloqueig de cerques sobre Taylor Swift, o sobre el perdó de Zuckerberg, i si per al professional de l'audiovisual ha estat la setmana de l'ISE a Barcelona amb pantalles gegants transparents, per a Monos estocásticos ha estat la setmana dels catastrofistes, per a Jon Hernández ha estat una setmana fastigosa, per a Carlos Santana ha estat divulgació sobre el suposat plagi de la IA, per a Xavier Mitjana ha estat productiva amb les mencions als GPTs (i un fil interminable de Reels divulgatius), per a Oliver Nabani ha estat profitosa amb Lumiere i Hugging Chat, per a Laura ha estat pedagògica sobre deepfakes amb IA... Si provar noves eines és àrdua tasca, estar al dia amb la intensa producció de vídeos d'aquests referents, no ho és menys.

Gràcies per la bona acollida que està tenint Algoritme Transparent i pels nous subscriptors. Cada setmana som més. Gràcies a Javier Guallar per la recomanació d'aquest butlletí al seu Content curators, de referència. Gràcies també a Tomàs Cascante i Jordi Marín pel seu informe Catalunya és digital 2024 i per convidar-me a contribuir amb la meva aportació. Si podeu recomanar Algoritme Transparent als vostres amics interessats en Intel·ligència Artificial, Tecnologia, mitjans de comunicació i una mica de periodisme, us ho agrairé enormement. Salutacions i fins la setmana que ve!

(Article publicat prèviament al meu butlletí setmanal Algoritmo Transparente.)