El puritanisme entra en campanya, Phillips es queda sense bot, a Biden li clonen la veu i el MIT minimitza els acomiadaments per culpa de la IA

Una setmana aparentment tranquil·la amb llançaments, novetats i integracions d’Intel·ligència Artificial i sense catastrofisme sobre acomiadaments ni el final de la humanitat

El puritanisme entra en campanya, Phillips es queda sense bot, a Biden li clonen la veu i el MIT minimitza els acomiadaments per culpa de la IA

La mateixa setmana que OpenAI, la gran organització d'Intel·ligència Artificial, anunciava la prohibició de l'ús de la seva tecnologia per a campanyes electorals, en nom de la salut democràtica i contra la desinformació, hem sabut que la companyia suspenia el bot del congressista demòcrata Dean Phillips. S'esfuma un milió de dòlars i es converteix a Dean Phillips en un referent que utilitzarem per parlar de com la IA i la política tenen nous límits. A mi em sembla que OpenAI s'extralimita, potser per la necessitat de sobreactuar i llançar un missatge de compromís fèrri amb la seva nova política contrària a l'ús d’IA en eleccions.

Quin problema té l'existència d'un bot que imita l'aspirant presidencial demòcrata? L'usuari sap que es troba davant d'un joc-servei-canal més de la campanya d'un candidat, i de la mateixa manera que accepta que els perfils de xarxes socials no els gestiona personalment el polític, també sap que un chatbot respon a un entrenament i a una lògica de proselitisme algorítmic tolerable i acceptable des del meu punt de vista. Per aquesta regla de tres, haurien de prohibir també Character.AI, que ofereix bots de dirigents polítics entre molts altres personatges, o... oh, espera, que acabo de comprovar que han tancat chat2024.com, una pàgina que permetia generar debats en text entre bots de candidats dels Estats Units.

Prohibir la IA com a eina de campanya és un error que tard o d'hora es rectificarà. OpenAI i totes les tecnològiques i startups de moda haurien de garantir que no s'usa la IA per embrutar campanyes electorals amb desinformació, deepfakes i automatitzacions il·legítimes, de guerra bruta contra un altre candidat o contra la convivència i les lleis electorals vigents a cada país. Per exemple, combatent eines de desinformació com el deepfake del president dels Estats Units, Joe Biden, que amb trucades telefòniques amb la seva veu clonada amb IA demanava als interlocutors telefònics que es desmobilitzessin i no anessin a les urnes de les primàries de New Hampshire. Això sí que mereix ser combatut, per evitar que la IA s’estigmatitzi com una eina de males arts i es confongui la ciutadania de manera massiva i fàcil. El bot de Dean Phillips no manipulava —era proselitisme, com tota la propaganda que impera en una campanya electoral convencional—, en canvi la trucada robòtica imitant a Joe Biden és manipulació electoral.

El bot del congressista Dean Phillips no manipulava —era proselitisme, com tota la propaganda d’una campanya—, en canvi la trucada imitant Joe Biden és manipulació.

El debat és apassionant, i em recorda l'època de la incorporació de blogs i xarxes socials en cibercampanyes electorals en els inicis d'Internet, per les mateixes reticències i reaccions moralistes d'aleshores. Es necessitaran nous perfils en els equips de campanya, i si busqueu feina ja podeu pensar en oferir-vos per assessorar i definir estratègia d’IA en campanyes i processos electorals. El candidat que no sàpiga incorporar aquests perfils al seu equip de treball estarà en fora de joc. No m'imagino unes eleccions europees, gallegues, basques o catalanes sense responsables d’IA en els equips de campanya. I els votants haurien d'exigir transparència en aquesta matèria, sense enganys ni hipocresia.

Si acceptem que existeixi Lexi, una model d’IA, que consola homes solitaris en 30 idiomes diferents, guanya 30.000 dòlars al mes i rep peticions de matrimoni, per què prohibim el bot del congressista demòcrata? El vot dels usuaris de Lexi és tan vàlid com el teu i el meu. Compta igual com el dels 1.000 milions de ciutadans de tot el planeta que aquest any estan cridats a les urnes, potser amb l'amenaça d'un mal ús massiu de la IA per primera vegada en les nostres vides.

Microsoft assoleix una capitalització de 3 billons de dòlars, la segona després d’Apple

Aquesta setmana ha estat carregada de novetats interessants i positives per a la IA. ElevenLabs, la startup d’IA per veu, assoleix l'estatus d’unicorni. Google llança Lumiere per generar vídeos realistes des de text. Meta ha capitalitzat mediàticament l'anunci de la setmana passada de Mark Zuckerberg de la intel·ligència artificial general (AGI) de codi obert. Apple s'apunta un èxit d'encàrrecs abans del llançament la setmana que ve als Estats Units de les ulleres de 'computació espacial' Vision Pro. Té algun problemet, preu (3.499 dòlars) al marge. Apple s'està adaptant a la regulació europea. I observa com Google llança un dispositiu mòbil Pixel amb IA per competir amb el seu iPhone. Microsoft va assolir els 3 bilions de dòlars de capitalització (és la segona empresa després d'Apple en aconseguir-ho) en els dies que anunciava serveis d’IA per al seu Copilot competint amb el propi ChatGPT de la seva aliada OpenAI. A la tornada de Davos, el CEO d'OpenAI, Sam Altman, llançava el seu nou repte: fabricar els seus propis xips.

Un estudi del MIT a gran escala conclou que la IA no ens treurà la feina tan ràpidament com alguns pronostiquen, perquè els humans (encara) som més barats.

La setmana, per a mi, té un element esperançador que potser no s'ha destacat mediàticament tant com quan els informes són catastrofistes. Un estudi del MIT a gran escala conclou que la IA no ens llevarà la feina tan ràpidament com alguns pronostiquen, perquè els humans (encara) som més barats que aquesta tecnologia capaç de substituir-nos. O sigui, que va per llarg. Però que no sigui demà passat quan ens acomiadin no vol dir que no hàgim d'estudiar i formar-nos aquest mateix any a les empreses, com demana el periodista Antoni Esteve. Precisament un estudi no catastrofista com aquest del MIT ens ha de servir per posar-nos les piles sense estrès afegit, sense angúnies ni por. Amb esperança i convicció.

Però de la mateixa manera que us destaco l'estudi del MIT cal deixar ressenyat aquí que als acomiadaments de la setmana passada, aquesta se n'afegeixen els de Google en X Labsamb la coartada de la IA— i els de Microsoft. S'equivoquen les grans tecnològiques si són les primeres que contribueixen a associar IA amb retallades i acomiadaments.

Ens veiem la setmana que ve. Estaré atent a les Vision Pro i Apple, l'ISE i el Mobile a Barcelona. També seguiré els moviments a OpenAI. Gràcies als nous subscriptors per sumar-vos a Algoritme Transparent. Ja us podeu subscriure. Salutacions!

Articles relacionats

Acabarem aquest apassionant any 2023...

Amb cinc dits a Midjourney i estirant fils a Threads, amb l’optimisme de Bill Gates i el ‘nou’ Sam Altman responsable, en una Europa que s’agrada regulant

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí