Des del gosset robot fins al cotxet amb IA presentats a Las Vegas, arribant a l’aparador de 3 milions de chatbots d’OpenAI

Vaja setmaneta. La Intel·ligència Artificial no dóna treva. Segona setmana de l'any, i anem a tope amb presentacions, productes, tecnologia, robòtica... tot amb IA. La fira del Consumer Technology Association 2024 de Las Vegas ha estat durant tota la setmana un bombardeig d'anuncis de productes amb IA. Fins i tot a la sopa. Tindrem GPT als Volkswagen per parlar amb el nostre chatbot al cotxe amb comandaments de veu com a assistent intel·ligent. Millor parlar que escriure estant al volant, i està bé que sigui Volkswagen la companyia que s'aliï amb OpenAI per obrir el camí. Tindrem mascotes robotitzades a casa amb IA. Tindrem aparells de butxaca que per 199 dòlars amenacen el futur dels smartphones. Rabbit R1 va exhaurir les seves primeres 10.000 unitats en només un dia, després de la presentació a Las Vegas. Televisors transparents i sense fils, mòbils plegables pels dos costats... fins i tot un cotxet de nadó amb IA que els explicarà contes als inquilins del vehicle i pujarà pendents sense esforç pels progenitors o avis. No és conya.

Poseu IA a qualsevol producte i l'etiqueta el posarà de ple en el tsunami del moment. O, dit al revés, si el que ven vostè no té IA no serà sexy per al mercat. Per a mostra, el botó d'Alexa, que si no s'espavila amb això... (Ara que ChatGPT li vol robar la cartera a Siri i Google Assistant. Els cops de colze entre assistents intel·ligents seran còsmics. Mireu, mireu.) Va bé estar pendents del que s'ha presentat a Las Vegas, per on han desfilat 100.000 visitants, totes les grans companyies tecnològiques, les no tan grans i un munt de startups. He llegit un munt d'informacions al respecte, no s'ho imaginen. Tinc el cap com un bombo i em fa mandra redactar una d'aquelles llistes de 'les 10 novetats' o 'els productes més curiosos', però prometo anar digerint tot el llegit i ja anirem informant en pròxims butlletins. De moment, mireu vostès els enllaços anteriors com a picoteig.

The Guardian es pregunta quin sentit té en l'era digital celebrar un gran congrés presencial. I The Washington Post, que critica la saturació d'IA i la incertesa de la Realitat Mixta, ens diu que no necessitem tants dispositius amb IA.

També he de dir-vos, per ser honestos, que he llegit un parell d'articles escèptics o crítics amb el CES 2024. The Guardian es pregunta quin sentit té en l'era digital celebrar un gran congrés presencial. I The Washington Post, que critica la saturació d'IA i la incertesa de la Realitat Mixta, ens diu que no necessitem tants dispositius amb IA. Oye, va bé saber-ho. Que no ens entri un estrès excessiu en plena pujada de gener. Pujada empinada si has pensat comprar-te les Vision Pro d'Apple, per més de 3.500 dòlars, a partir del 2 de febrer a les botigues dels Estats Units. Apple vol introduir el concepte 'Computing Espacial' perquè deixem de parlar de Realitat Virtual (RV) o Realitat Augmentada (AR). (Just quan l'enginyeria immersiva vol revolucionar el metavers industrial.) Estarem atents al llançament i a veure si les Vision Pro provoquen un 'moment iPhone' o remouen el tauler fins al punt de permetre a Apple recuperar posicions davant Microsoft i tornar a liderar la innovació (clica l'enllaç que Axios avisa que Microsoft desbanca momentàniament a Apple). La partida és apassionant.

OpenAI busca la complicitat amb els mitjans després de la demanda del New York Times

La setmana ha donat molt més de si. Sí, sí, resulta que OpenAI ha llançat la botiga de chatbots perquè venguem i usem GPT personalitzats per altres usuaris, i intentem fer la primera pela, però de moment només poden monetitzar els usuaris dels Estats Units... i en un dia ja s'han posat a l'aparador 3 milions de chatbots personalitzats. O sigui, que ho tenim malament per col·locar els GPT que vaig fer per escriure com el periodista Manuel Cuyàs o l'altre que vaig muntar per ajudar-me a redactar les descripcions de les fotos digitalitzades del meu arxiu analògic. Provarem amb una altra cosa per enriquir-nos, però cal reconèixer que la facilitat per accedir a serveis i prestacions d'aquests chatbots ha millorat amb la botiga, i que OpenAI també ha llançat el ChatGPT Teams, molt interessant per a empreses i projectes col·lectius. (I més si hi posa intenció a X la discreta Mira Murati.)

La facilitat per accedir a serveis i prestacions de chatbots ha millorat amb la botiga, i OpenAI també ha llançat el ChatGPT Teams, molt interessant per a empreses i projectes col·lectius.

L'empenta d'OpenAI és important, no només en el front de producte sinó també en l'ofensiva per presentar-se com a còmplice dels mitjans de comunicació després de la demanda de The New York Times. Estan negociant amb CNN, Fox i Time. Ha sortit Brad Lightcap a fer relacions amb els mitjans en sentit ampli. El camí és el de l'acord amb Axel Springer, la discussió serà si entre 1 i 5 milions de dòlars anuals per editor és poc o està bé per compensar l'entrenament amb els articles dels mitjans o si estem davant d'un punt d'inflexió pel precedent de la demanda del Times. De la setmana, quedem-nos amb la confessió d'OpenAI que sense agafar material d'Internet amb drets d'autor no podrem tenir models d'IA ben entrenats. Més enllà dels retrets d'OpenAI per les mitges veritats de la demanda del NYT, la confessió és honesta i mereix un debat. La companyia d'IA de Sam Altman, que s'acaba de casar i aquest dijous es va penjar un podcast de Bill Gates conversant amb ell, està 'on fire'.

Adam D’Angelo aconsegueix 75 milions per a Poe, i Nova York inverteix 400 en un centre de computació per a IA

També ho està un dels seus consellers, de fet, l'únic supervivent de l'anterior junta, Adam D'Angelo, que acaba de aconseguir una inversió de 75 milions de dòlars perquè Quora millori la seva plataforma de chatbot amb IA, Poe. (A mi, Poe, m'agrada i en alguna ocasió em salva d'algun tràngol quan ChatGPT es penja.) D'Angelo va votar a favor de l'acomiadament d'Altman al novembre, va passar l'Acció de Gràcies amb ell en família, ha salvat la pell al consell d'OpenAI i, casualment, ara no li va gens malament haver reconstruït la relació amb el CEO de moda en el món tecnològic. Els 75 milions que ha aixecat D'Angelo estan lluny dels 400 milions que invertirà l'estat de Nova York a Empire AI, un consorci amb universitats i institucions per formar un centre de computació. Aquesta setmana diversos governadors dels Estats Units han sortit als mitjans amb projectes d'IA, ja siguin inversions o apostes legislatives aparentment innovadores o, almenys, cridaneres mediàticament. Aquí, a Europa, desert per a l'atreviment polític amb la IA, amb l'excusa de la força reguladora de la AI Act, seguim a la lluna de València.

Vaig acabant, que no sé ni si la paciència de la meva mare aconseguirà que aguanti fins al final d'aquest butlletí. Aquesta setmana, dilluns 8 de gener, vaig complir 16 anys a Twitter, i em vaig animar amb un fil reflexiu sobre com ha canviat el paisatge de les xarxes socials i què hostil s'ha tornat X. Per culpa d'Elon Musk els meus rànquings de periodistes i comunicadors a Twitter van morir al novembre de 2022 (aquest va ser l'últim). Aguanto, però d'aquella manera, i gairebé cada nit prefereixo escriure algun fil a Threads (ens veiem allà, si us ve de gust), on debatem amb Josep Maria Ganyet sobre els drets d'autor en IA i la polèmica que envolta a OpenAI.

Moltes gràcies a Política Creativa, a Beers&Politics i a Xavier Peytibí, per la recomanació a Política Creativa, s'agraeix. I a Bruno Capuano per llegir-me i per citar-me al seu podcast No Tiene Nombre, tot un honor. Seguim!

(Article publicat originalment a Algoritmo Transparente, a Substack.)