Repòrter

El juny de 1992 un grup de periodistes de l’Alt Maresme vam llençar la revista mensual Repòrter. Era mensual, de pagament i en paper. En aquella època (1992-2001), Internet encara no s’havia popularitzat prou. Repòrter, gràcies a la dissenyadora Carme Guri, tenia un disseny molt atractiu en comparació amb el look habitual de les publicacions locals i comarcals del moment. Vaig ser-ne fundador, juntament amb Joan Pujadas —amb qui fèiem el programa Portada a Televisió Pública Pineda—, Toni Fuentes ­—amb qui havia començat a El Nunci de Calella i a Ràdio Pineda, i de la mà de qui començaria en la corresponsalia de Punt Diari—, Pep Montes, Lluís Gendrau, Josep Ferrer, Xavier Alés, Carme Guri… Repòrter va durar gairebé una dècada (1992-2001) i va ser una experiència deliciosa perquè era feta per amor a l’art i permetia reprendre temes d’actualitat i tractar-los a fons, generant debat i aprofundint en la necessària identitat comarcal de la part nord del Maresme, històricament més vinculada a Girona que a Mataró o Barcelona.

El debat territorial i una mirada rigorosa, però molt crítica del que durant aquella època afectava els dotze municipis de l’Alt Maresme, amb signatures de prestigi, un molt bon disseny i molta cura a la temàtica cultural, ens va merèixer el 1994 rebre el premi Tasis-Torrent que atorgava la Diputació de Barcelona a la millor publicació comarcal del país. Toni Fuentes, el segon coordinador de la publicació després de Pep Montes, el va recollir de mans del llavors president de l’ens provincial, Manuel Royes. El premi ens va donar oxigen per millorar el contingut de la revista —sovint incòmode amb els poders polítics locals— ­i vam aprofitar per ampliar la paginació i incorporar el color a la portada, així com un quadernet de cultura popular i actes. Repòrter, que vaig coordinar durant l’última etapa, va ser una experiència emprenedora per la qual van acabar passant com a col·laboradors molts dels millors periodistes de l’Alt Maresme, alguns dels quals estàvem treballant en altres mitjans on ens guanyàvem la vida.

Maquetàvem, escrivíem, fèiem les fotos, buscàvem anunciants, organitzàvem actes públics, la distribuíem per quioscos i llibreries, i l’enviàvem per correu ordinari als subscriptors. Ens vam situar en el miler d’exemplars, que, per a les dimensions de la subcomarca i les xifres de l’època en el cas d’una publicació mensual de pagament, no estava gens malament. La major dedicació a les nostres feines regulars, la manca d’un relleu generacional —tot i que els últims anys comptàvem amb Lorena Sànchez, Xavier Aragonès, Francesc Arcas, Joaquim Costa, Joan Ferrer, Neus Lloveras, Àlvar Maduell, Montse Martínez, Pau Pujadas, Francesc Santiago i Ana Vlllaverde, entre els nostres col·laboradors habituals—, i probablement la popularització creixent d’Internet van impedir que Repòrter perdurés, però es conserva a l’hemeroteca amb una dignitat envejable, recull entrevistes a fons a personatges de primera línia i és de consulta imprescindible per entendre què va passar a l’Alt Maresme durant aquella dècada tan decisiva políticament, social, econòmica i cultural.

Un període en què la comarca va créixer espectacularment, es va dotar d’infraestructures cabdals, com la prolongació de l’autopista fins a Palafolls i la construcció de la planta potabilitzadora de la Tordera, va experimentar canvis polítics rellevants en diversos municipis i va perdre personatges il·lustres de la cultura del país que vivien a l’Alt Maresme i havíem entrevistat, com Joan Coromines (1905- 1997), Fèlix Cucurull (1919-1996), Lluís Ferran de Pol (1911-1995), Francesc Grau (1920-1997), Esyllt Thomas Lawrence (1917-1995), Vicenç Riera Llorca (1903-1991) i Joan Josep Tharrats (1918-2001), entre d’altres.