Repòrter, març de 2001 | Especial 100 | Evolució de la comarca
L'autopista ha marcat l'Alt Maresme a nivell urbanístic, econòmic i social. Des de la ressaca postolímpica, la comarca ha crescut i s'ha modernitzat, però REPÒRTER no s'ha limitat a cantar-ne les excel·lències
La prolongació de l'autopista A-19 entre Mataró i Palafolls ha estat, amb tota seguretat, l'esdeveniment que més ha marcat l'Alt Maresme des del 1992. Les 12 poblacions han crescut urbanísticament, s'han afavorit econòmicament i s'han vist afectades socialment per la construcció de l'autopista. REPÒRTER va fer un rigorós seguiment del polèmic projecte del tram Mataró-Palafolls de l'A-19, ja que inicialment l'Estat l'havia presentat com una autovia gratuïta. El peatge, però, es va imposar al final. La rivalitat política entre CiU i PSC, el conflicte amb els pagesos per les expropiacions i les queixes dels veïns i usuaris de l'A-19 van omplir pàgines i pàgines de la revista. El tema va ser tan viu que fins i tot REPÒRTER va organitzat un debat públic, el 20 de maig de 1994, a Calella, en el qual va participar el Jordi Prat, director provincial del Ministeri d'Obres Públiques, Transports i Medi Ambient (MOPTMA), entre d'altres.
Aquell greuge de l'Estat amb l'Alt Maresme —per la privatització de la desitjada autovia gratuïta— va generar les famoses «compensacions» del ministeri que en aquella època ocupava Josep Borrell. La millora de la carretera N-ll (van començar a proliferar les rotondes, els semàfors i les calçades laterals, amb la intenció de convertir-la en via interurbana) va anar acompanyada de la urbanització dels passejos marítims de Calella, Pineda i Malgrat. El pacte del pla de rieres signat a Arenys de Mar pel ministre Borrell i pel llavors conseller d'Obres Públiques i Política Territorial de la Generalitat, Josep Maria Cullell, va suposar el cobriment de la riera d'Arenys de Mar. Els retards en els compromisos fan que tot just ara s'estigui executant el cobriment de la riera de Canet de Mar.
Les obres han proliferat —la Generalitat, amb centres sanitaris i educatius, i els ajuntaments, amb equipaments i espais públics— coincidint amb una forta inversió privada del sector immobiliari. REPÒRTER ha estat testimoni de les grans obres, però també dels fets socials. De la problemàtica del turisme, de l'evolució de l'economia comarcal, dels successos més tràgics (descarrilament de trens i posterior parricidi de Palafolls, el crim de Canet, accident de trànsit al Far de Calella, el coet mortal de Sant Joan a Arenys, etc) fins al seguiment de la vida política municipal (eleccions de 1995 i 1999, canvis d'alcalde i mocions de censura de Sant Cebrià i Canet) passant pel món de la cultura. Precisament en aquest últim àmbit, REPÒRTER hi ha dedicat molta atenció. A la secció de Cultura s'han entrevistat intel·lectuals i artistes dels nostres municipis (mireu la galeria de personatges que publiquem) i s'han publicat inauguracions de teatres com l'Ateneu Clavé de Tordera o projectes arquitectònics com el Palauet de Palafolls, del japonès Arata Isozaki.
Però, lamentablement, des del juny de 1992 i fins avui REPÒRTER ha hagut de ser testimoni de pèrdues molt significatives per al món de la cultura i, per què no, de la identitat de l'Alt Maresme. Francesc Grau, Fèlix Cucurull, Lluís Ferran de Pol, Esyllt Thomas Lawrence i Joan Coromines encapçalen la llista de pèrdues de la cultura amb majúscules. La sensibilitat de la revista per la cultura ha estat molt clara. Per això REPÒRTER ha dedicat reportatges i números especials a intel·lectuals com Joan Coromines, Pompeu Fabra, Vicenç Riera Llorca, Joan Fuster, Salvador Genís... I tot plegat sense oblidar l'esport —s'han entrevistat els esportistes de l'Alt Maresme més reconeguts, com Ninu Buscató, Josep Maria Margall, Joan Ayats, Jordi Llopart, Neus Garriga i Julián Alonso— i la solidaritat —Vicenç Ferrer n'és l'emblema—. A més, REPÒRTER ha intentat mantenir una visió respectuosa però crítica —només cal repassar els articles d'opinió publicats— davant dels fets.
(Article de Saül Gordillo al suplement especial de la revista Repòrter, número 100, març de 2001, pàgines 28 i 29.)