Nació.cat

Pròleg. Un relat molt necessari

El llibre de Saül Gordillo és un relat molt necessari. S'hi descriu un cas d'èxit, una iniciativa reeixida, un objectiu aconseguit per un petit, però decidit, grup de gent que s'estima aquest país: el .cat avui permet visualitzar a la xarxa totes les persones, les empreses i les organitzacions que volen presentar-se al món sen­se intermediaris estatals o comercials. El relat de Saül Gordillo pretén fer una crònica de l'obtenció del .cat, des de la primera idea inicial sobre un domini .ct fins al resultat de la votació final a l'ICANN, als Estats Units, al cap d'uns quants anys, votació per una vegada favorable als interessos dels catalans que volen sortir al món directament, sense haver de passar per Madrid.

Els països de parla catalana no tenen petroli ni altres recur­sos minerals. No tenen aigua abundant ni terra fèrtil. No dis­posen d'un Estat propi que ajudi les seves empreses a créixer en dimensió ni que doti els seus territoris de les infraestructures que necessiten en temps real. Malgrat tot això, les terres de par­la catalana disposen del principal actiu que pot tenir un país: molta gent forjada en la duresa de l'esforç i el treball. En aquest context, NACIÓ.CAT és un llibre encara més necessari, en tant que relata una operació coronada per l'èxit, que ha de servir de model per a altres operacions futures pel treball discret i abne­gat que ha requerit i comportat.

Tot llegint el relat de Saül Gordillo he pensat que l'obtenció del domini .cat s'ha aconseguit superant alguns dels seculars vicis dels catalans, vicis que tantes vegades ens han impedit avançar. En primer terme, el .cat és una història d'ambició na­cional al més alt nivell, ja que històricament estem acostumats molt sovint a pensar i a referir-nos a la causa catalana sempre en termes regionals i de segona fila. I és que molt sovint quan algú té una idea ambiciosa els propis catalans la rebaixem i l'ai­gualim d'entrada, tot dient que no serà possible d'assolir, i per tant la idea ja s'abandona abans de començar.

En segon terme, el .cat és un exemple de superació del clàs­sic individualisme català, que ens pot ser molt perniciós; la capacitat de cooperació econòmica i social dels habitants d'un país és un element clau de competitivitat, sobretot en un món cada vegada més global. Sense el treball conjunt i decidit de tot un grup de gent en un primer moment, al qual més tard s'hi han anat afegint organitzacions, institucions i el govern català, el .cat no s'hauria pogut pas assolir. Catalunya, i també els altres països de parla catalana, són plens de petites i mitjanes empreses familiars. Tot i reconèixer moltes virtuts a aquest tipus d'empresa, al qual devem els nostres nivells de renda i benestar actuals, quan en un país la gran major part de les em­preses són familiars això vol dir que estem davant d'un país de clans, que no és capaç de cooperar més enllà de l'àmbit de la família. Mireu els partits catalans, funcionen molt sovint com a PIME familiars... i així ha anat el nou Estatut. El mèrit del .cat brilla amb llum pròpia encara més perquè s'ha aconseguit en aquest context tan nostre i tan sicilià, amb una gestió efectiva i eficient més pròpia d'un país centreeuropeu que no pas d'un país mediterrani.

En tercer lloc, el .cat és un model de discreció i de saber callar quan convé, de feina silenciosa i eficient que no surt a la llum pública abans d'hora per a esguerrar la feina. Potser el pitjor pecat capital català és la vanitat i només cal veure quants exem­ples hi ha en la nostra classe política de frivolitat i d'incons­ciència, tot plegat perquè als catalans ens encanta ser fet noticia­ble, generar i acaparar titulars i portades encara que sigui en qüestions intranscendents. No sé aquest país nostre fins on serà capaç d'arribar algun dia en el seu nivell d'autogovern, sí que sé, però, que per a fer un salt endavant caldrà una bona dosi de discreció, de feina feta entre vestidors, de feina ben feta que alguns dels seus autors no veuran mai reconeguda ni agraïda portes enfora. El relat de Saül Gordillo ens dóna alguns exemples d'actituds pa­triòtiques al servei de la causa sense que se'n sàpiga l'autor.

En darrer terme, el .cat és també un exemple d'astúcia, en el sentit de saber quines són les poques febleses de l'adversari. Avui ens trobem davant d'un Estat espanyol molt potent, que en els darrers anys s'ha modernitzat molt. Avui l'Estat espanyol té prestigi internacional i és capaç de generar un tipus de vin­cles i de complicitats amb altres estats que són contràries al fet català, pel simple fet que "algun dia us podeu trobar casos dins vostre com aquest que ara es planteja". Avui l'Estat espanyol té un poder regulador com mai no havia tingut i l'utilitza a cons­ciència i amb eficàcia. Això, però, no vol dir que sigui invenci­ble i que no segueixi tenint algunes de les pitjors inèrcies del passat que sempre l'han caracteritzat, en forma de funcionaris mandrosos i inefïcients. En aquest sentit, com es desprèn del llibre de Saül Gordillo, els defensors del .cat saben aprofitar bé el canvi de govern del 2004 i els mesos de buit de poder i de des­concert que això crea en els funcionaris espanyols arreu del món. Valgui com a exemple el canvi "suggerit" a l'ICANN per­què, en la seva consulta al govern espanyol sobre el .cat, fes ser­vir l'expressió no objection (no oposició) en lloc de in agree­ment (estar-hi d'acord), com a exemple sublim de diplomàcia subtil d'alt nivell. Com quan el Barça se'n va a l'ONU i aconse­gueix lluir a la samarreta Unicef, tot fent-se una foto amb el seu secretari general: si això no ho pot fer el president de la Genera­litat, cal celebrar que algú altre des de la societat civil ho aconse­gueixi. El .cat és, també en aquest sentit, un brillant exemple d'a­profitament de les escletxes que deixa obertes l'adversari, per les qual ens podem esmunyir i aconseguir els nostres objectius.

Les noves teconologies posen a l'abast dels nostres dits un món cada vegada més accessible i més gran. La revolució en les comunicacions i en la manera de treballar que Internet genera encara són als seus inicis. La causa de la llibertat nacional dels nostres països por guanyar en eficàcia i pot avançar més ràpida­ment gràcies a un ús intel·ligent de les possibilitats i les oportu­nitats que internet facilita. Valguin els exemples, a la primavera del 2007, de la campanya www.aeroportintercontinental.cat, que en sis setmanes aconsegueix 25.000 signatures en favor de la inde­pendència dels nostres aeroports, o els enviaments massius de correus electrònics que proposa la xarxa www.e-criteri.cat, que ha canalitzat fins a 40.000 correus electrònics en contra del tan­cament dels repetidors de TVC al País Valencià en poques setmanes. En aquest sentit, l'obtenció del domini .cat ens fa som­niar que una altra mena de llibertats en el món real poden ser possibles, originades en el món virtual d'Internet. Gràcies a tots els que han fet possible l'obtenció del domini, així com també a Saül Gordillo per posar crònica i relat a una de les millors gestes assolides per gent nacionalment catalana en aquests inicis del segle XXI.

Ramon Tremosa i Balcells

Professor de Teoria Econòmica, Universitat de Barcelona www.ramontremosa.com

Areny de Noguera (Alta Ribagorça, Franja de Ponent) 5 de maig de 2007, dia en què es confirmà la victòria de l'Scottish National Party a Escòcia