Nació.cat
Saül Gordillo
Decàleg. Deu coses que la Internet .cat ha fet, fa o hauria de fer
1) EXISTIR
Ara, una dotzena llarga d'anys després, sembla una broma encapçalar aquest decàleg amb una pretensió tan minsa. Però cal recordar-ho: Internet ha estat un gran èxit pel català però podria no haver-ho estat. Res no ens garantia aleshores que Internet no acabara com el cinema o com els videojocs: convertida en un espai hostil per a la llengua. De fet les grans empreses i les nostres administracions hi van fer aquesta aposta en el primer moment. No comptaven, però, amb el país.
Avui que el .cat ha simbolitzat davant el món la potència de la internet catalana no costa res recordar i tornar a dir que sense la tossuderia (literal) de centenars de petites iniciatives avui potser no seríem res. Traduït: que ens cal encara i ens caldrà sempre la tossuderia (literal) de centenars de petites (i ja no petites) iniciatives per a seguir essent.
2) COL·LABORAR I COMPETIR ALHORA. CONNECTAR-SE
En el món d'Internet la competència té molt poc sentit. No conec ningú que entre a la xarxa es connecte a una sola pàgina i acte seguit es desconnecte. Trobar la forma de col·laborar i eixamplar l'espai .cat afavoreix a tothom, siga gran o petit. Tradicionalment hi ha una gent que creu que t'has d'enfonsar tu per a que ells triomfen. És un error monumental, sempre, però a Internet més encara. Entre tots ho anem fent tot. Però cal que ens connectem, que ens enviem d'una banda a una altra, que facilitem que la gent puga recórrer el barri català d'Internet amb facilitat.
3) ARRELAR-SE
No ets res si no tens els peus a terra. Els àngels només existeixen en l'art i en la imaginació dels creients. Així que és imprescindible arrelar-se, posar els peus en cada racó i raconet del país .cat, crear iniciatives que tapen cada escletxa i facen servei a cada persona. La força de la Internet catalana venia de cada mòdem i ara ve de cada ethernet. Potser no impressiona molt però és molt efectiu.
4) NO MIRAR AL COSTAT
Les cultures que ens envolten, en general, són molt potents demogràficament i tendeixen per això a ser globals —tot i que tenen unes dificultats enormes per a ser-ho. No és el nostre cas. Així que no cal que estiguem mirant-les tothora, ja que no n'aprendrem gran cosa d'elles. Si intentem perseguir la cultura espanyola o la francesa només farem el ridícul. Hem trobat un camí nostre, diferent, i despertem admiració precisament per haver estat capaços de fer-ho. Doncs, això. Nosaltres a la nostra.
5) INNOVAR (.CAT)
El barri català d'Internet s'ha apuntat històricament a qualsevol novetat que apareixia: de l'mp3 al xat, als blocs, a la telelp, als mashups... És una bona tendència que cal aprofundir. A Internet cada poques setmanes apareix alguna cosa nova. Provem-la, provem-les totes i incorporem al país virtual qualsevol que funcione i siga mínimament interessant. Si a més poguérem investigar i crear projectes pioners al món millor encara.
6) CRÉIXER I INTERNACIONALITZAR-SE
La internet catalana s'ha de fer gran, més gran. Al seu ritme i sense voler imitar els veïns, però no pot quedar-se on és i prou. I, sobretot, ha de ser més internacional. El .cat és un bon pas, excel·lent. Però ens calen més iniciatives catalanes en anglès, projectes internacionalitzats, iniciatives multilingües. I segurament hauríem d'aprofitar l'espai mediterrani i mirar més cap al Magreb o cap a Itàlia. Amb més ambició. Recordeu: en el món global no ets una nació si els altres no et reconeixen com una nació.
7) DE SALSES A GUARDAMAR, FRAGA, MAÓ I?
El país .cat és més gran i ample que el vell país analògic. I què es pot dir respecte a aquells que continuen sense estar segur de si més amunt de La Jonquera o més avall d'Alcanar es parla català? El català amb internet no només és la llengua de tots els Països Catalans, també és una llengua global parlada als cinc continents. I té la voluntat de ser global, heus ací la diferència.
PD: Cada .cat fora del Principat és un referèndum.
8) CLARIFICAR
Saber qui som, on som, quants som i de quina manera som més val que ho fem amb dades indiscutibles. Qualsevol mecanisme que concrete la veritat i li pose noms i dades és positiu. Només així, amb dades indiscutibles, podrem bastir un espai realment fort i ens faran cas també des de fora. Números, tants per cent, posicions, realitats, això és el que acaba comptant. La fantasia està bé als llibres o als films. No ací.
9) ENS CAL MÉS ESTRUCTURA
Hem fet moltes coses, moltes, amb la Internet més cara d'Europa i una de les menys potents. Podem seguir treballant el doble que els finesos per a aconseguir la meitat dels seus resultats, però ajudaria molt que les estructures foren més potents i accessibles: bandes realment amples i simètriques, arreu del territori, preus inferiors, competència entre les empreses de telecomunicacions... Tot plegat ens ho posaria més fàcil a tots.
10) GUANYAR
No ho hem fet encara. De fet és possible que guanyar només siga una consigna impossible, però és la que ens manté vius en aquest partit que disputem contra els millors equips del món. És perquè volem guanyar que anem guanyant.
PREGUNTA EXTRA
Segur que estic parlant d'Internet?
Vicent Partal
Maig del 2007