Apple intenta recuperar terreny mentre Anthropic restringeix la IA més sensible. La borsa i el Vaticà situen la intel·ligència artificial al centre del debat.
La IA arribarà a Wall Street abans que al teu compte corrent?
Mentre OpenAI prepara la seva sortida a borsa i mig món debat el futur de la intel·ligència artificial, hi ha una aplicació molt més discreta de la tecnologia que ja pots utilitzar avui: mPF connecta els teus bancs i, amb categorització automàtica, t’ensenya en què se’n van els teus diners, quant pots estalviar i quin deute et convé pagar primer. Accés només de lectura, dades xifrades i zero venda de productes. Gratis, a iPhone i web.
Posa ordre a les teves finances amb mPF
La intel·ligència artificial ha viscut una d’aquelles setmanes que marquen un canvi d’etapa. Els quatre moviments més rellevants no han estat simples llançaments de producte ni actualitzacions de programari. Han estat decisions que afecten la governança de la tecnologia, la seva integració en la vida quotidiana, el seu model econòmic i la seva dimensió moral. Apple ha intentat recuperar la iniciativa amb una Siri completament reconstruïda per a l’era generativa. Anthropic ha dividit la seva IA en dues versions, una de pública i una altra reservada per a organitzacions de confiança. OpenAI ha iniciat els passos per convertir-se en empresa cotitzada. I la visita del papa Lleó XIV a Catalunya ha tornat a situar al centre del debat europeu la seva encíclica Magnifica Humanitas, dedicada gairebé íntegrament als riscos i les oportunitats de la intel·ligència artificial.
Els quatre episodis comparteixen una mateixa conclusió: la IA ja no és una tecnologia emergent. S’ha convertit en una infraestructura econòmica, política i cultural que obliga empreses, governs i institucions a redefinir les seves estratègies.
La primera gran notícia de la setmana va arribar des de Cupertino. La WWDC 2026 d’Apple va ser molt més que una conferència de desenvolupadors. Va ser l’última gran aparició de Tim Cook com a conseller delegat abans del seu relleu per John Ternus i, al mateix temps, l’intent més seriós de la companyia per demostrar que encara té un paper rellevant en la cursa de la IA.
Apple arribava a la cita amb una sensació d’endarreriment difícil d’amagar. Durant tres anys, OpenAI, Google, Microsoft, Anthropic i Meta han monopolitzat la conversa global sobre intel·ligència artificial generativa. Siri, en canvi, havia quedat atrapada en el passat. L’assistent que havia estat pioner en la interacció per veu es va convertir amb el temps en un sistema limitat, útil per a tasques simples però molt lluny de les expectatives creades per ChatGPT, Claude o Gemini.
La nova Siri AI pretén corregir aquesta situació. Apple la presenta com una capa d’intel·ligència distribuïda per tot l’ecosistema. No és només un chatbot. És un sistema capaç d’entendre el context personal de l’usuari, consultar missatges, correus, fotografies i aplicacions, obtenir informació actualitzada i executar accions complexes dins del dispositiu.
La diferència és conceptual. Apple no vol competir amb els grans laboratoris d’IA construint un assistent independent. Vol integrar la intel·ligència en l’iPhone, el Mac, el Watch, els AirPods o el Vision Pro. És una estratègia coherent amb la cultura de la companyia: convertir el maquinari i el programari en una experiència unificada.
La gran incògnita és si arriba a temps. La història d’Apple demostra que no necessita ser la primera per acabar dominant una categoria. Però la IA avança molt més ràpid que el mercat dels dispositius. Els usuaris comparen models cada setmana i les percepcions canvien a una velocitat desconeguda fins ara. Siri AI és, probablement, l’últim gran llegat de Tim Cook i el primer gran examen de John Ternus.
Si Apple intenta posar-se al dia, Anthropic ha decidit afrontar un problema diferent: què fer quan la IA és tan potent que resulta arriscat oferir-la a tothom.
La companyia fundada per Dario Amodei ha anunciat dues versions del seu nou sistema. Claude Fable 5 serà la versió pública. Claude Mythos 5 quedarà reservada a organitzacions seleccionades dins del programa Project Glasswing.
La decisió és extraordinària perquè introdueix una idea nova en el sector: no tots els usuaris tindran accés a les mateixes capacitats.
Segons Anthropic, Mythos 5 disposa d’habilitats de ciberseguretat molt superiors a qualsevol altre model disponible. És capaç de detectar vulnerabilitats complexes, analitzar grans repositoris de codi i identificar errors que poden romandre ocults durant anys. Precisament per això la companyia considera que una obertura generalitzada podria ser irresponsable.
Fable 5 i Mythos 5 comparteixen el mateix motor, però no les mateixes restriccions. La versió pública incorpora filtres específics per impedir usos ofensius en àmbits com la ciberseguretat, la biologia o la química. La versió restringida manté aquestes capacitats disponibles per a organitzacions defensives verificades.
Anthropic està plantejant una forma pràctica de governança tecnològica. En lloc d’escollir entre obrir o tancar un model, estableix diferents nivells d’accés. És una decisió que anticipa un debat inevitable: qui hauria de poder utilitzar les capacitats més avançades de la IA i sota quines condicions.
El tercer gran moviment de la setmana ha estat financer. OpenAI ha iniciat formalment el procés per sortir a borsa als Estats Units.
La notícia té una dimensió simbòlica enorme. ChatGPT va ser el producte que va convertir la intel·ligència artificial en un fenomen de masses. Ara la companyia que va desencadenar aquesta transformació es prepara per entrar a Wall Street.
La sortida a borsa no és només una operació econòmica. Representa la institucionalització definitiva de la IA com a indústria estratègica. OpenAI necessita recursos gegantins per continuar entrenant models de frontera. Els costos en centres de dades, energia, xips i infraestructures creixen a una velocitat sense precedents.
Però l’operació també accentua una contradicció. OpenAI va néixer com una organització sense ànim de lucre destinada a garantir que la intel·ligència artificial general beneficiés tota la humanitat. Convertir-se en empresa cotitzada implica acceptar una nova realitat: la pressió dels accionistes, les exigències de rendibilitat i l’escrutini permanent dels mercats.
La pregunta és inevitable. Pot una empresa amb una missió gairebé filosòfica sobre el futur de la humanitat mantenir-la intacta quan el seu valor depengui diàriament de la cotització borsària? La resposta marcarà una part important de la pròxima dècada tecnològica.
Finalment, la setmana ha tingut una dimensió inesperadament espiritual i política. La visita del papa Lleó XIV a Catalunya, amb una agenda que va incloure espais vinculats a la innovació i al coneixement, ha tornat a posar en circulació les idees centrals de la seva encíclica Magnifica Humanitas.
El document, publicat al maig, és probablement el text doctrinal més important sobre IA produït fins ara per una gran institució religiosa. Lleó XIV hi reclama literalment “desarmar” la intel·ligència artificial i alerta dels riscos associats a la guerra automatitzada, la manipulació informativa, les noves formes d’explotació digital i la concentració de poder tecnològic.
El pontífex estableix paral·lelismes entre la revolució industrial, l’esclavitud històrica i les noves dependències que poden generar els sistemes digitals. També adverteix del perill que les decisions morals quedin delegades a algoritmes i sosté que cap sistema automàtic pot convertir una guerra en moralment acceptable.
La presència, durant la presentació de l’encíclica al Vaticà, de Christopher Olah, cofundador d’Anthropic, va simbolitzar aquesta aproximació entre tecnologia i reflexió humanista. El missatge és clar: la governança de la IA no pot quedar exclusivament en mans dels enginyers ni dels mercats.
La coincidència temporal entre Siri AI, Claude Mythos, l’OPA d’OpenAI i les advertències de Lleó XIV ofereix una fotografia precisa del moment actual. Les empreses competeixen per construir sistemes més potents. Els inversors es preparen per convertir la IA en el principal actiu tecnològic de la dècada. Els laboratoris experimenten amb nous mecanismes de control. I les institucions morals intenten establir límits abans que les capacitats tècniques avancin encara més ràpid.
La setmana deixa una conclusió difícil de discutir. La intel·ligència artificial ja no és només una indústria. És un espai on convergeixen economia, seguretat, política, cultura i valors. I cada vegada resulta més evident que el debat sobre el seu futur no es decidirà només als laboratoris tecnològics, sinó també als mercats financers, als governs i, fins i tot, als púlpits.
Pioner de la Intel·ligència Artificial i president del Centre Superior d’Investigacions Científiques (1984–1988). Una lectura obligada per als amants de la IA. És un referent històric de la IA a l’Estat espanyol.
OpenAI, xAI, Meta, Apple, Google, la Xina, França… aquesta setmana les grans potències tecnològiques han fet un nou pas —de vegades brillant, de vegades inquietant— cap a un món més automatitzat