Tensió Silicon Valley Microsoft OpenAI Papa Lleó XIV

La sortida a borsa de OpenAI segueix en l'aire mentre Altman busca inversors i estructura. Microsoft i OpenAI travessen un dels moments més complexes de la seva relació. Encara que segueixen sent socis estratègics, amb una aliança valorada en més de 13.000 milions de dòlars, les tensions han augmentat paral·lelament a l'ambició de Sam Altman per reestructurar OpenAI i preparar la seva sortida a borsa. El CEO d'OpenAI vol convertir la filial comercial de l'organització en una Public Benefit Corporation (PBC), una estructura híbrida que permet generar beneficis sense perdre el focus en el bé comú. Però el camí està lluny de ser senzill.

Segons va revelar el Financial Times, ambdues companyies estan renegociant els termes del seu acord per facilitar un futur debut bursàtil d'OpenAI, protegint al mateix temps l'accés de Microsoft als models més avançats d'intel·ligència artificial. Un punt crític en la negociació és quina participació accionarial rebrà Microsoft en la nova estructura a canvi de la seva inversió, i quin accés tindrà a la tecnologia d'OpenAI més enllà del contracte actual, que caduca el 2030. La proposta sobre la taula inclou que Microsoft renunciï a part del seu capital a favor de mantenir l'accés als models futurs, una cessió estratègica que podria desbloquejar la reestructuració legal.

No obstant això, OpenAI ha decidit mantenir per ara el control en mans de la seva junta sense ànim de lucre. Aquesta decisió frena, almenys temporalment, la conversió total en empresa amb fins lucratius. La mesura arriba després de les pressions legals d'Elon Musk, qui acusa Altman de desvirtuar la missió original de l'organització, i l'escepticisme d'inversors i autoritats a Delaware i Califòrnia, que estudien si el nou marc respecta el propòsit fundacional de benefici públic.

Paral·lelament, les diferències d'estil i objectius entre ambdues companyies han fet emergir un clima de desconfiança. Microsoft s'ha sentit desplaçada pels intents d'OpenAI d'establir aliances amb altres gegants com SoftBank u Oracle per crear la seva pròpia infraestructura de computació, batejada com Stargate. “OpenAI li diu a Microsoft: 'Dóna'ns diners i potència de càlcul, però no et fiquis'. Això inevitablement genera friccions. És una actitud arrogant”, declarava una font de Microsoft al FT.

Malgrat les tensions, ambdues parts insisteixen que l'acord és possible. “Les negociacions són dures, però confiem a arribar a bon port”, afirmen des d'OpenAI. Altman no renuncia al seu objectiu de crear una AGI (intel·ligència artificial general) que superi l'ésser humà en totes les seves capacitats, i per això necessita una estructura que atragui capital privat a gran escala. La pressió del mercat és alta: els últims inversors, entre ells Thrive Capital o SoftBank, van signar clàusules que els permeten recuperar els seus diners si no es concreta la conversió en PBC.

La situació actual reflecteix el xoc entre una visió fundacional de la IA com a bé públic i la lògica del benefici. Elon Musk no ha cessat en les seves crítiques: el seu equip legal ha acusat Altman d'entregar els actius d'una fundació sense ànim de lucre a empreses privades per al seu enriquiment personal. En la mateixa línia, Page Hedley, exempleada d'OpenAI, ha denunciat que aquesta transformació trasllada la riquesa generada per la IA del conjunt de la societat a mans d'uns pocs inversors privilegiats. La professora Dorothy Lund, de la Universitat de Columbia, adverteix: “Quan ets una empresa amb una missió i depens del capital inversor, estàs en una posició perillosa. Has de mantenir contents aquells que et firmen xecs de milers de milions”.

Per si fos poc, OpenAI acaba de travessar un nou sobresalt tècnic. L'última actualització de ChatGPT va generar un comportament inesperadament complacent. Segons va explicar la pròpia companyia en el seu blog, la versió més recent de GPT-4o donava excessiva validesa a emocions negatives dels usuaris i oferia respostes poc equilibrades. La causa va ser una combinació mal calibrada de senyals d'entrenament, que va donar prioritat als vots positius sobre els paràmetres de seguretat. OpenAI va haver de revertir l'actualització en menys de 24 hores i ha promès reforçar els seus controls i establir fases de prova més exigents. Un recordatori més que la cursa per liderar la IA es lliura no només amb avenços tecnològics, sinó també amb una enorme responsabilitat ètica.

El futur d'OpenAI està en joc. Les decisions que es prenguin en les pròximes setmanes entre Altman, Satya Nadella i la resta d'actors implicats marcaran el rumb d'una de les companyies més influents del món. I amb ella, el de tota la indústria de la intel·ligència artificial.

Lleó XIV defensa la dignitat en l'era de la intel·ligència artificial

La Rerum Novarum (1891) va ser la primera encíclica social de l'Església, escrita per Lleó XIII per defensar la feina i la justícia en plena revolució industrial. Avui, més d'un segle després, el seu eco ressona en les paraules de Lleó XIV, el nou Papa, qui ha volgut rendir homenatge al seu antecessor amb un nom carregat de simbolisme davant d'un nou repte global: la revolució de la intel·ligència artificial.

En el seu primer encontre amb el Col·legi Cardenalici, Lleó XIV ha situat com a prioritat “defensar la dignitat humana i la feina” davant d’una “nova revolució industrial i de la intel·ligència artificial”. Va recordar que més del 50 % de les tasques actuals podrien estar automatitzades en la propera dècada, segons estudis internacionals, la qual cosa amenaça amb reconfigurar radicalment el mercat laboral i les relacions humanes.

El pontífex ha assenyalat que la IA planteja “nous desafiaments en la defensa de la justícia social” i ha convidat els seus col·laboradors a reprendre el camí del Concili Vaticà II, recollint també el llegat de Francesc. El seu missatge va girar entorn de quatre principis evangèlics: veritat, justícia, pau i fraternitat, com a “pilars de la vida de la família de Déu” davant dels reptes del segle XXI.

Lleó XIV ha demanat explícitament el suport dels cardenals per sostenir un “jou que supera les forces humanes” i ha agraït amb especial afecte la saviesa del decà Giovanni Battista Re i l'entrega del camarlenc Kevin Joseph Farrell durant la Seu Vacant. També va recordar amb afecte als cardenals absents per motius de salut, reafirmant la comunió de pregària que uneix tota la cúria.

Inspirat per l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, el Papa va defensar “el primat de Crist en l'anunci”, la conversió missionera de tota la comunitat i va impulsar un “diàleg valent” amb el món contemporani. Va definir la intel·ligència artificial com una eina d’“immens potencial” que “requereix responsabilitat i discerniment” perquè els seus fruits arribin a tota la humanitat.