Periòdics nord-americans i activistes europeus declaren la guerra a ChatGPT

OpenAI, l'empresa principal d'Intel·ligència Artificial del moment, rep l'aval d'un mitjà rellevant com el Financial Times, que permetrà que el seu arxiu serveixi per entrenar els models d'IA de l'organització que lidera Sam Altman. ChatGPT aviat respondrà preguntes rellevants amb un resum i cites extretes directament de les pàgines del Financial Times, que no ha revelat la xifra del tracte. Després dels acords recents amb el diari francès Le Monde i el grup espanyol Prisa (El País), i amb el grup alemany Axel Springer (Politico, Business Insider, Bild i Welt), OpenAI s'alia ara amb el rotatiu econòmic britànic al mateix temps que rep una nova demanda per haver entrenat la IA amb els seus articles infringint els drets d'autor. Vuit periòdics propietat del fons de cobertura Alden Global Capital, inclosos el New York Daily News, el Chicago Tribune i l'Orlando Sentinel, van demandar aquest dimecres a OpenAI i la seva sòcia Microsoft. Aquests periòdics nord-americans exigeixen reparacions econòmiques i el cessament de la suposada infracció de drets d'autor.

OpenAI ha expressat el seu suport a les organitzacions periodístiques i està buscant aliances per mitigar aquestes preocupacions. La història —l'hem explicat aquí en anteriors butlletins— és molt senzilla: les grans tecnològiques necessiten dades i materials per entrenar els seus models d'IA, i malgrat haver infringit els drets d'autor en el passat s'estan posant les piles per compensar econòmicament per això als mitjans de comunicació respectables. La demanda dels rotatius d'Alden Global Capital s'afegeix a la major de les demandes i més sonada d'elles, la que va interposar el passat desembre The New York Times. Els mitjans digitals The Intercept, AlterNet i Raw Story també van iniciar les seves pròpies accions legals al febrer.

Les sancions per incompliment del Reglament General de Protecció de Dades a Europa podrien arribar al 4% dels ingressos anuals globals d'OpenAI o 20 milions d'euros.

Al fabricant de l'exitós ChatGPT se li acumulen els problemes. El grup europeu de drets de privacitat NOYB (No és assumpte seu) va presentar aquest dilluns una queixa contra OpenAI davant l'Autoritat de Protecció de Dades d'Àustria, acusant la companyia de Sam Altman de violar el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) de la Unió Europea. La queixa es dirigeix a ChatGPT d'OpenAI per difondre dades personals incorrectes i no permetre correccions. El grup activista de la privacitat amb seu a Viena presenta la seva queixa contra ChatGPT al·legant que l'eina "al·lucinant" referent de la IA ha inventat respostes incorrectes que el seu creador OpenAI no pot corregir. "ChatGPT segueix al·lucinant, i ni tan sols OpenAI pot aturar-ho", sosté l'organització sense ànims de lucre i el seu fundador és Max Schrems, amb un sòlid historial de casos guanyats. Les sancions per incompliment podrien arribar al 4% dels ingressos anuals globals d'OpenAI o 20 milions d'euros. Les "al·lucinacions" de ChatGPT posen sobre la taula el paper cada vegada major dels grups de privacitat en la regulació tecnològica i la necessitat que les empreses segueixin les lleis de protecció de dades.

El País negocia amb altres companyies tecnològiques per replicar el seu acord amb OpenAI. En la guerra dels mitjans per crear una nova font de monetització, Prisa tira de pragmatisme.

El resultat podria tenir conseqüències d'abast ampli per a OpenAI i la indústria de la IA en general. Seguirem atents a la seva evolució, i abans de tancar el capítol dels mitjans de comunicació, dir que El País estaria negociant amb altres companyies tecnològiques per replicar el seu acord amb OpenAI, en el que suposaria una via de finançament sobrevinguda. Ho explica molt bé Mauricio Cabrera: estem davant la guerra dels mitjans per crear una nova font de monetització. En qualsevol cas, el grup d'El País i la SER està del costat dels pragmàtics. Carlos Núñez, president executiu de Prisa Media: "La IA no és una amenaça per al periodisme". Més val la pasta a la mà que demanda volant!

Google amplia funcions de Gemini a Espanya, i Safari d'Apple apostarà per la IA en la seva propera gran actualització

Aquesta setmana ha estat una mica feble, i una mica fantasmagòrica amb el misteriós model d'IA "gpt2-chatbot" que apareix de sobte i confon als experts. No hi ha cap gran novetat d'Intel·ligència Artificial a part d'una nova funcionalitat de ChatGPT, que ara té memòria i recorda les nostres consultes o converses amb ell. Apple roba talent a Google i fitxa 'startups' d'IA per recuperar terreny. Google acomiada al seu equip de Phyton als Estats Units. La companyia acaba de reforçar la navegació amb IA des del seu Chrome. I Apple millora el seu navegador Safari amb IA. Safari abraçarà la IA en la seva actualització més important dels últims anys. Mentre els chatbots no es carreguen les cerques 'tradicionals' d'Internet, els navegadors s'apropien de la IA fins que se'ls carreguen.

Microsoft ha invertit 1.700 milions de dòlars en IA i en el núvol a Indonèsia. Potser l'anunci més important de la setmana és que Google amplia funcions de la seva IA Gemini a Espanya. Ho fan per millorar les consultes en espanyol. Un país que acaba d'aprovar una llei per regular als 'influencers', en una nova mesura del ministre José Luis Escrivá, que pretén frenar a més del 70% dels 'influencers' espanyols que incompleixen la normativa europea de transparència i bones pràctiques en la distribució de contingut. Si algun 'influencer' cotitzador es vol canviar la cara per l'impacte de la notícia, que utilitzi Remaker AI que és gratis.

El ministre José Luis Escrivá pretén frenar a més del 70% dels 'influencers' espanyols que incompleixen la normativa europea de transparència i bones pràctiques en la distribució de contingut. El president Pedro Sánchez, després de cinc dies de reflexió, culpa de tots els seus mals a mitjans de comunicació opositors i a digitals de dubtosa credibilitat.

No podia faltar una mesura europea sobre les tecnològiques, estem a setmanes de les eleccions. Brussel·les inicia una investigació per determinar si Facebook i Instagram infringeixen fins a 13 preceptes del Reglament de Serveis Digitals. I Úrsula von der Leyen es posa estupenda i no vol ser menys que Joe Biden: Europa no descarta prohibir TikTok. Als reguladors i sancionadors no ens guanyen els americans! Potser el campió de la censura sigui el nou Pedro Sánchez que hem descobert després dels seus cinc dies de reflexió. Culpant de tots els seus mals a mitjans de comunicació opositors i a digitals de dubtosa credibilitat. Jo estic amb Jorge Galindo: Per què no regular el debat públic. En canvi, el Regne Unit pren mesures enèrgiques i… prohibeix l'ús de contrasenyes predeterminades febles o fàcils d'endevinar en dispositius connectats a Internet. Prohibit prohibir!

No ens anem sense abans parlar d'aparells d'IA: El Rabbit R1 i el Humane AI Pin estan massa verds. Això de Javier Lacort està ben vist: "Aquest aparell podria ser una app" com a nou mantra. Rabbit R1 va guanyant a Humane AI Pin en simpatia, almenys en els mitjans. I una pregària per als que xerreu amb IA's. Sigueu educats amb elles, si us plau. Els bons modals són necessaris i desitjables en les interaccions amb la intel·ligència artificial.

Estarem atents a l'esdeveniment d'Apple del dia 7. Fins la setmana que ve!

(Article publicat originàriament al butlletí Algoritmo Transparente.)