L’artista i poeta Perejaume, doctor ‘honoris causa’ per la Universitat de Vic

L’artista i poeta Perejaume serà investit doctor 'honoris causa’ per la Universitat de Vic el 3 de maig de 2024, apadrinat pel degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Eduard Ramírez, i amb la ‘laudatio’ per part dels professors de la mateixa facultat Montsita Rierola, Mia Güell i Jordi Lafon. 

Perejaume, artista nascut a Sant Pol de Mar el 1957, al Maresme, serà investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic el 3 de maig de 2024, un esdeveniment que celebra no només la seva contribució excepcional a l'art i la poesia catalans, sinó també la seva profunda connexió amb el paisatge català. El degà i els professors de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia seran els  encarregats de lloar la trajectòria de Perejaume, un trajecte marcat tant per la seva singularitat artística com per la seva visió crítica del món modern.

La carrera de Perejaume és un riu profund de creativitat que transita des del cor del Maresme fins arreu del país, on es recullen les essències de la seva obra. La seva infància a Sant Pol i la seva vida entre aquest poble costaner i el Montnegre revelen una intimitat amb la terra que transpira a través de cada peça d'art que crea. Com ell mateix va mencionar en una entrevista per a la revista Presència el 2000, la seva obra busca "fer una proposta molt ultralocal" que, tot i això, ressona amb temes globals, desafiant les distàncies i connectant espais a través de la creativitat.

El seu compromís amb el paisatge i la cultura es manifesta de manera notable en intervencions directes sobre el terreny, com en la seva obra ‘Marc al mar’ (1986) i les diverses instal·lacions artístiques que ha realitzat al llarg dels anys. Aquesta obra no només mostra la seva capacitat d'integrar l'art amb l'entorn natural, sinó que també reflecteix un desig de repensar i redefinir el concepte de paisatge.

Una de les seves aportacions més reconegudes a l'espai públic català és la restauració del Gran Teatre del Liceu, on, després d'un devastador incendi, Perejaume va decorar el sostre de la platea i els medallons de l'arc de prosceni amb la seva obra ‘La platea abrupta’. Aquest projecte no només va simbolitzar la renaixença d'un dels més importants teatres lírics de Barcelona, sinó que també va reafirmar la visió de Perejaume sobre l'art com a vehicle de memòria i renovació cultural.

L'obra de Perejaume és extensa i multidimensional, abraçant pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal·lacions, així com una prolífica producció literària que inclou poesia, assaig i crítica. Llibres com ‘Oïsme’ (1998) i ‘El paisatge és rodó’ (1995) són testimonis de la seva capacitat d'entrellaçar text i imatge, pensament i visualitat, oferint una nova manera de percebre i interactuar amb el món.

Perejaume, capturat ajudant el filòleg Joan Coromines després d’un homenatge al seu pare Pere Coromines a l’ermita de Sant Pol de Mar el 1922, simbolitza en aquest gest la profunda reverència pel saber i les figures intel·lectuals de Catalunya, alhora que reflecteix la seva pròpia caminada a través de la cultura i el paisatge.

El reconeixement de la Universitat de Vic a Perejaume no és simplement un homenatge a la seva trajectòria artística, sinó també una afirmació del valor de l'art en la crítica i interpretació de la modernitat. El seu art, que oscil·la entre l'ancoratge a la terra natal i una mirada crítica sobre els desafiaments globals, serveix com a pont entre el passat i el futur, el local i l'universal, la tradició i la innovació. Amb aquest doctorat honoris causa, es reconeix no només un artista, sinó un pensador, un caminant dels paisatges de la vida i de la ment, que continua desafiant les nostres perspectives sobre l'art, la cultura i el món natural.

Portada de l’edició especial número 100 de la revista Repòrter, el març de 2001.