Sant Jordi amb ‘Los años ácidos’, un viatge per la vida de Valentí Agustí

Ha sortit per Sant Jordi un llibre que els maresmencs, els professionals de la salut mental i els electes i treballadors de l’administració local haurien de llegir amb especial interès. Acaba de publicar-se Los años ácidos, de Valentí Agustí, editat per Grupo Editorial Angels Fortune. La diada de Sant Jordi trobareu l’autor signant exemplars a la Diagonal de Barcelona cantonada amb Rambla Catalunya, entre les 5 i les 8 de la tarda. La primera presentació del llibre es farà el 3 de maig a les 6 de la tarda a la biblioteca de Palafolls, població de la qual el metge psiquiatra i fundador de la Comunitat Terapèutica del Maresme va ser alcalde socialista entre 1983 i 2019.

‘Los años ácidos’ és una novel·la autobiogràfica imprescindible per entendre la trajectòria de qui va ser un dels alcaldes més emblemàtics del Mareme. És una crònica personal que viatja per Londres, Àmsterdam, Lisboa, Madrid, Granada i Barcelona fins arribar al Palafolls que a les darreries del franquisme el va acollir primer com a metge de la sanitat pública i després també com a aclamat alcalde durant tres dècades i mitja (tots els mandats democràtics a excepció del primer i l’últim, als quals no es va optar).

‘Los años ácidos’ es llegeix molt bé perquè retrata una època —els últims anys de la dictadura franquista— a través d’un protagonista excepcional, únic i irrepetible que recorre Londres, Àmsterdam, la Lisboa del dia de la revolució dels clavells i l’Espanya i la Catalunya dels anys en què la llibertat del metge psiquiatra representa la manera de viure d’una generació, i ho fa combinant elements com la medicina de la reforma psiquiàtrica, la música, l’arquitectura, la cultura psicodèl·lica, el moviment okupa i un estil de viure ‘hippie’. 

Per als que vam tractar l’alcalde de Palafolls abans de conèixer la seva trajectòria i sense haver pogut descobrir-lo personalment a fons per la prudència que els electes havien de mantenir aleshores amb els periodistes, ‘Los años ácidos’ és una obra clau per entendre-ho tot. La novel·la biogràfica i la crònica d’una època que és ‘Los años ácidos’ està ben escrita, és divertida, esdevé un testimoni històric a nivell social i cultural, resulta altament interessant i sacseja el lector des del punt de vista intel·lectural i polític. Aquest llibre confirma que Valentí Agustí i Bassa és envejable, en el bon sentit, perquè tots d’una manera o altra hauríem volgut viure els anys del jove de l’època o haver estat o gaudit una part del que es desprèn de la seva trajectòria. 

La novel·la comença amb una carta escrita a bord d'un avió amb destinació a Londres al desembre de 1973, on el protagonista reflexiona sobre les seves recents experiències a Barcelona, incloent la seva lluita per acabar la seva carrera de medicina. La carta revela detalls íntims de la seva vida, incloent relacions personals i la seva frustració amb el sistema educatiu i polític de l'època.

La novel·la biogràfica i la crònica d’una època que és ‘Los años ácidos’ està ben escrita, és divertida, esdevé un testimoni històric a nivell social i cultural, resulta altament interessant i sacseja el lector des del punt de vista intel·lectural i polític.

A mesura que la història avança, el protagonista es troba a Londres, involucrat en situacions complexes que inclouen viure amb ‘squatters’ i treballar en restaurants vegetarians. Les seves experiències a Londres són riques en anècdotes que descriuen la cultura i l'ambient social de l'època. A més, el llibre detalla les seves trobades amb figures i moviments contraculturals, incloent el moviment antipsiquiàtric de R. D. Laing i David Cooper.

Les vivències i anècdotes, així com els personatges que l’acompanyen, en el cas d’Àmsterdam encara superen en interès i intensitat les londinenques. El to de la novel·la és sovint introspectiu, amb Valentí Agustí reflexionant sobre la seva identitat, les seves aspiracions i els desafiaments vitals que afronta. La narrativa s'enriqueix amb descripcions detallades dels llocs, personatges i esdeveniments culturals que van definir aquest període històric dels anys 70 i 80.

‘Los años ácidos’ és una exploració profunda de la recerca d'identitat i propòsit en un temps d'agitació política i social. Agustí utilitza la seva experiència personal per oferir una perspectiva única sobre els canvis culturals i personals, presentant una narrativa que és tant personal com universalment ressonant. La publicació d’aquesta història articulada per jugades del destí que acaben marcant la seva vida ha coincidit en el temps amb l’edició de ‘L’aranya tranquil·la de Can Zariquiey’, un volum molt gràfic de l’última intervenció arquitectònica a la clínica que la Comunitat Terapèutica del Maresme té a Arenys de Munt.

Aquest segon llibre, signat pel propi Valentí Agustí i l’arquitecte Josep Miàs, profunditza en la devoció que el metge psiquiatra té per l’arquitectura, i que va saber impregnar a Palafolls en la seva etapa d’alcalde amb intervencions urbanes i arquitectòniques com el famós Palauet d’Arata Isozaki, l’obra de l’arquitecta Aiko Miyawaki i la biblioteca Enric Miralles, projecte seu que va concloure l’arquitecta Benedetta Tagliabue. 

‘Los años ácidos’ era la peça més personal que necessitàvem per completar altres edicions i materials tant de la Comunitat Terapèutica del Maresme com de l’Ajuntament de Palafolls, però per acabar de tancar el cercle caldria animar Valentí Agustí a escriure la seva crònica dels 36 anys d’alcalde com a continuïtat de les peripècies de jove i com a reivindicació d’una manera de fer política transformadora ara que l’administració local ofereix símptomes d’esgotament generalitzats i manca de lideratges referencials com els que simbolitzaven els batlles dels primers ajuntaments democràtics. Una segona part de ‘Los años ácidos’ igualment personal, però que comenci el primer dia que Valentí Agustí va obrir la consulta que el seu amic Oriol Gaspar Farreras —a qui dedica el llibre— li va deixar a la masia de Can Florit de Palafolls després de fer-li el seu full de ruta: has de ser metge i alcalde.