Nou repte professional a El Periódico
El Periódico de Catalunya és el primer diari del país en treure edició doble en castellà i català, un fet sense precedents fins aleshores. Des del 28 d'octubre de 1997 surt al quiosc i també a la xarxa en les dues llengües. També és el primer rotatiu de l'Estat, després de l'Avui, que se li va avançar dos mesos, que va fer el salt a Internet. El seu web és de l'abril de 1995, com explico en aquest apunt. Aquest mateix mes fa cinc anys que la versió digital catalana apareix amb el domini .cat. L'aposta per la innovació (Internet) i per la normalització lingüística (català al quiosc i al web, i domini propi sense complexes) és exemplar. No hi ha capçalera nacional que no sigui d'àmbit comarcal i que provingui de la transició democràtica que hagi predicat amb aquest exemple. A més, és un diari de pagament exitós al quiosc, amb una proposta que històricament ha demostrat una enorme capacitat d'atraure lectors molt abans de la irrupció i popularització de les capçaleres gratuïtes als entorns metropolitans de Catalunya.
El seu director, Enric Hernàndez, està fermament decidit a mantenir l'aposta per la innovació. A la versió en línia, se li afegeix un nou producte, inèdit en els quioscos virtuals del nostre entorn, com és l'e-Periódico, del qual us en parlaré en futurs apunts. És un suport digital que combina el contingut de la versió impresa, però amb recursos audiovisuals i una textura multimèdia que ofereix enormes possibilitats en aquesta etapa vital per al periodisme que es reivindica de qualitat. Enric Hernàndez és un director que ha interpretat perfectament el repte que els mitjans tenen avui plantejat: connectar amb la seva audiència, amb la seva comunitat lectora, en l'obertura de la redacció i l'establiment d'un diàleg permanent a l'hora d'oferir un producte periodístic rigorós que ja no té un període de 24 hores com a l'era Gutenberg, sinó que és al minut les 24 hores del dia i en tots els suports disponibles.
Com sabeu, el passat abril vaig tancar una etapa de quatre anys com a director de l'agència pública de notícies del país (ACN). L'escalf d'aquell comiat l'he percebut avui a Twitter i Facebook [sobretot al meu perfil] amb l'anunci del meu fixatge com a consultor d'El Periódico de Catalunya en matèria de social media, autor del bloc El Periódico en xarxa i articulista setmanal d'opinió a la secció de Política. Serà un honor treballar a les ordres d'un periodista que he admirat durant anys, el subdirector Joan Manuel Perdigó, i el seu equip de la redacció en línia, del qual n'estic segur que aprendré molt. De fet, ja ho estic fent.
Després de dues dècades com a periodista en plantilla (primer a El Punt i després a l'agència), en aquesta nova etapa treballaré com a professional freelance. La dedicació principal i prioritària amb El Periódico la compatibilitzaré amb l'article setmanal d'opinió a El Punt Avui (gràcies Xevi Xirgo per mantenir-me la col·laboració), la connexió setmanal amb l'Extraradi d'Olga Vallejo a COMRàdio per parlar de #paisenxarxa, la tertúlia quinzennal a Directe 4.0 de Xantal Llavina a Ràdio 4 RNE, la píndola d'opinió al programa El món a RAC1 de Jordi Basté, la tertúlia mensual a L'oracle de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, també mensualment L'internauta de l'amic Vicent Partal a Vilaweb i el debat televisiu 59 Segons presentat per Cristina Puig i dirigit per Francesc Cruanyes a TVE Catalunya.
Hi ha més col·laboracions i algun que altre projecte entre mans, sense oblidar l'activisme digital en aquest bloc amb els rànquings de mitjans i de periodistes a Twitter o mapes de pactes municipals curiosos i de polèmiques amb els sous dels alcaldes, entre d'altres. Serà una tardor productiva. Gràcies als companys dels mitjans que hi confien i a vosaltres per llegir-me. Seguim!
El seu director, Enric Hernàndez, està fermament decidit a mantenir l'aposta per la innovació. A la versió en línia, se li afegeix un nou producte, inèdit en els quioscos virtuals del nostre entorn, com és l'e-Periódico, del qual us en parlaré en futurs apunts. És un suport digital que combina el contingut de la versió impresa, però amb recursos audiovisuals i una textura multimèdia que ofereix enormes possibilitats en aquesta etapa vital per al periodisme que es reivindica de qualitat. Enric Hernàndez és un director que ha interpretat perfectament el repte que els mitjans tenen avui plantejat: connectar amb la seva audiència, amb la seva comunitat lectora, en l'obertura de la redacció i l'establiment d'un diàleg permanent a l'hora d'oferir un producte periodístic rigorós que ja no té un període de 24 hores com a l'era Gutenberg, sinó que és al minut les 24 hores del dia i en tots els suports disponibles.
Com sabeu, el passat abril vaig tancar una etapa de quatre anys com a director de l'agència pública de notícies del país (ACN). L'escalf d'aquell comiat l'he percebut avui a Twitter i Facebook [sobretot al meu perfil] amb l'anunci del meu fixatge com a consultor d'El Periódico de Catalunya en matèria de social media, autor del bloc El Periódico en xarxa i articulista setmanal d'opinió a la secció de Política. Serà un honor treballar a les ordres d'un periodista que he admirat durant anys, el subdirector Joan Manuel Perdigó, i el seu equip de la redacció en línia, del qual n'estic segur que aprendré molt. De fet, ja ho estic fent.
Després de dues dècades com a periodista en plantilla (primer a El Punt i després a l'agència), en aquesta nova etapa treballaré com a professional freelance. La dedicació principal i prioritària amb El Periódico la compatibilitzaré amb l'article setmanal d'opinió a El Punt Avui (gràcies Xevi Xirgo per mantenir-me la col·laboració), la connexió setmanal amb l'Extraradi d'Olga Vallejo a COMRàdio per parlar de #paisenxarxa, la tertúlia quinzennal a Directe 4.0 de Xantal Llavina a Ràdio 4 RNE, la píndola d'opinió al programa El món a RAC1 de Jordi Basté, la tertúlia mensual a L'oracle de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, també mensualment L'internauta de l'amic Vicent Partal a Vilaweb i el debat televisiu 59 Segons presentat per Cristina Puig i dirigit per Francesc Cruanyes a TVE Catalunya.
Hi ha més col·laboracions i algun que altre projecte entre mans, sense oblidar l'activisme digital en aquest bloc amb els rànquings de mitjans i de periodistes a Twitter o mapes de pactes municipals curiosos i de polèmiques amb els sous dels alcaldes, entre d'altres. Serà una tardor productiva. Gràcies als companys dels mitjans que hi confien i a vosaltres per llegir-me. Seguim!