Director de mitjans públics

—Catalunya Ràdio. Des de l’arribada a la direcció del grup d’emissores de Catalunya Ràdio el gener de 2016 un dels objectius era aconseguir el retorn de l’emissora iCat a l’FM després d’anys de reivindicació del sector musical i cultural. L’emissora iCat va tornar a sonar per les ones hertzianes el 2017 i això va suposar un punt d’inflexió en la direcció de la ràdio pública i la moral dels seus treballadors. La recuperació de l’amor propi i de l’orgull dels professionals ha permès afavorir una renovació de l’oferta de continguts i de la graella de Catalunya Ràdio, fent-la més competitiva i moderna. L’aposta per la ràdio visual i una oferta genuïna digital amb podcasts de referència, com les sèries de no-ficció Tor, tretze cases i tres morts i El segrest, aquest últim la primera sèrie amb so binaural o immersiu de la ràdio catalana, són fites inqüestionables i d’una notable repercussió. Millora de la cobertura dels repetidors d’FM al territori (l’Estartit, Sort, Soriguera i Rialp, i el Perelló), reforma dels estudis 1 i 2 a Diagonal, 614, de Barcelona, amb càmeres robotitzades i millora tecnològica per emetre per Internet, noves aplicacions mòbils i renovació de la web, skills pròpies de les quatre emissores a l’assistent de veu Alexa d’Amazon, i la creació del canal de Telegram són algunes de les millores

Durant aquests anys Catalunya Ràdio ha assolit els millors resultats d’audiència a l’EGM de la seva història, arribant el 2019 a la xifra mai aconseguida per la ràdio pública de 716.000 oients diaris

tècniques i innovadores aconseguides des del 2016. Catalunya Ràdio amplia l’abast dels seus informatius amb convenis amb emissores locals i d’altres d’àmbit nacional, com Ràdio Tele-taxi o Ràdio Arrels a la Catalunya Nord, que amplifiquen l’emissió dels butlletins, de tal manera que la ràdio pública reforça l’impacte informatiu entre la ciutadania a més del lideratge d’audiència a l’EGM aconseguit pels programes diaris Catalunya migdia —l’informatiu més escoltat a Catalunya des de la reformulació en espai de dues hores— i Catalunya nit. Programes nous, com Crims, El búnquer i Adolescents XL són un autèntic fenomen radiofònic en l’entorn digital, i els dos primers han esdevinguts líders a l’EGM amb registres històrics i una molt bona acollida entre l’audiència. Programes nous, com Popapi Revolució 4.0han estat pioners pel seu contingut i format, han creat comunitat pròpia i, en el cas del segon, ha fet el salt a TV3. Nous programes com Ciutat Maragda, Les dones i els dies, Kids XS o el podcast Ja m’entens, entre d’altres, han contribuït a incrementar la missió de servei públic ampliant el ventall i oferint temàtiques fins aleshores desateses. La renovació d’El matí de Catalunya Ràdio, El suplement i LaTdT han estat un èxit, tal com demostren els resultats d’audiència digital i analògica. L’aposta per les xarxes socials i la participació del conjunt de programes de Catalunya Ràdio, iCat i Catalunya Música han capgirat la manera de fer ràdio i han incrementat el vincle amb l’audiència. El nou format del Dia Mundial de la Ràdio, impulsat per Catalunya Ràdio, ha estat innovador i ha fet realitat l’etiqueta #CatRàdioEsMou amb tots els programes de la graella emetent en directe des dels domicilis dels oients o en espais inèdits proposats per ells, arreu del territori i amb una gran complexitat tècnica. Durant aquesta etapa s’han incrementat les sortides de programes i l’emissió de continguts des de l’exterior, començant per la presentació de la temporada 2016-2017 feta en un vaixell navegant pel litoral de Barcelona. Durant aquests anys Catalunya Ràdio ha assolit els millors resultats d’audiència a l’EGM de la seva història, arribant el 2019 a la xifra mai aconseguida per la ràdio pública de 716.000 oients diaris. La tensió informativa durant la tardor del 2017, així com la defensa dels mitjans públics davant l’amenaça d’intervenció amb l’article 155 de la Constitució i les manifestacions i atacs a l’emissora, van marcar una etapa que, posteriorment, seguiria amb la primera cobertura digital first del judici al Tribunal Suprem i les reaccions a la sentència, que van aconseguir resultats sense precedents d’audiència digital. L’excepcionalitat de la pandèmia del coronavirus va obligar a fer ràdio d’una manera inèdita, i la reacció dels professionals va permetre fer fins a mig centenar de programes de les quatre emissores en el format confinat, és a dir, des de fora dels estudis i en la majoria dels casos als domicilis dels treballadors, realitzadors externs i col·laboradors. Catalunya Ràdio va alterar la graella i va crear programes nous, com Popap escolar, adreçat als estudiants que no podien anar a classe pel confinament escolar, i va posar el servei públic al capdavant en un context de màxim interès de l’audiència per la declaració de l’estat d’alarma, les mesures sanitàries decretades per l’Administració i l’impacte sobre la vida i l’economia dels ciutadans durant gairebé tot l’any 2020.

—Mitjans digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Espectacular creixement d’audiència digital de TV3 i Catalunya Ràdio coincidint amb l’actualitat del procés polític, però sostinguda i incrementada posteriorment amb contingut nadiu digital, major presència a xarxes socials dels canals i els programes dels mitjans públics i millores en l’arquitectura de l’oferta, la distribució i el SEO, així com la renovació de les aplicacions mòbils i els webs. Irrupció de TV3 i Catalunya Ràdio en xarxes socials de públic juvenil, com Tik-Tok, entrada del 324.cat a Instagram amb un gran impacte i èxit dels seus vídeos de temàtica social, millora de l’impacte de TV3 i Catalunya Ràdio a Twitter i Facebook, i primeres cobertures digital first a les redaccions d’informatius amb el judici als líders del procés al Tribunal Suprem, i continguts exclusius pensats per a l’entorn digital durant la pandèmia de la covid-19, una etapa que també va fer disparar els usuaris únics per l’increment generalitzat del consum digital. Catalunya Ràdio i TV3 lideren l’entrada del català als assistents de veu intel·ligents amb skills pròpies a Alexa d’Amazon. La direcció de Mitjans Digitals de la CCMA també ha impulsat el projecte de reordenació i reposicionament de marques en l’entorn digital per prioritzar TV3, Catalunya Ràdio i Super3 en la distribució dels continguts entre l’audiència en web, aplicacions mòbils, smart TV, smart speakers i xarxes socials. L’estratègia digital de TV3 i Catalunya Ràdio i el manteniment i millora de la seva presència a les plataformes pròpies i externes, fixada per la direcció de Mitjans Digitals, ha estat cabdal per entendre el creixement d’audiència malgrat les restriccions pressupostàries de la CCMA en aquest àmbit.

—Agència Catalana de Notícies. Entre març de 2007 i abril de 2011 vaig dirigir l’agència pública catalana, que es va fer un lloc no només a l’espai comunicatiu de Catalunya, amb una nova redacció a Barcelona dotada d’estudi de televisió i sala per a rodes de premsa, sinó també com a proveïdora de continguts a mitjans i empreses de tot l’Estat. El salt de l’ACN com a referent del model de periodisme multimèdia a Catalunya

El salt de l’ACN com a referent del model de periodisme multimèdia amb 250 mitjans abonats va acompanyat d’una expansió al País Valencià i les Illes Balears, i obertura de les delegacions de París, Berlín, Londres i Nova York

amb dos-cents cinquanta mitjans abonats (diaris, revistes, ràdios, televisions, portals digitals, institucions públiques i empreses privades) va acompanyat d’una expansió territorial amb delegacions al País Valencià i les Illes Balears, potenciació de les seus ja existents de Madrid i Brussel·les i obertura, en un ambiciós projecte d’internacionalització de l’any 2010, de les delegacions de París, Berlín, Londres i Nova York. L’expansió territorial i la internacionalització van acompanyades del llançament del projecte Catalan News Agency, el servei per explicar al món la realitat de Catalunya en anglès, així com la publicació del primer Llibre d’estil de l’Agència Catalana de Notícies, una referència en el sector i entre els acadèmics per la seva peculiaritat, rigor i eficiència en l’assumpció del model multimèdia per als professionals de l’agència. Textos, àudios, vídeos, formats editats, presència en xarxes socials i les primeres rodes de premsa en streaming a les plataformes 2.0 per part de l’ACN —de les primeres agències de notícies europees filles de l’era d’Internet— van marcar una etapa innovadora clarament reconeguda en el sector, a les facultats del país i al prestigiós volum News Agencies in the Turbulent Era of the Internet, coordinat i editat el 2010 per Oliver Boyd-Barret amb motiu del desè aniversari de l’agència pública catalana. El lideratge de l’agència catalana, amb un 70% d’accionariat de la Generalitat i el 30 % restant de la CCMA, va afavorir durant l’etapa del president de l’empresa pública Carles Mundó (2008-2011) l’adopció de convenis de col·laboració amb l’agència pública espanyola EFE i amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. L’evolució de la forta penetració del model de l’ACN a les universitats del país va culminar amb el postgrau virtual en producció periodística multimèdia —el primer d’aquestes característiques a Catalunya— impulsat conjuntament amb l’UOC i la implicació de la professora i consultora Eva Domínguez. L’equip de direcció d’aquella època de l’ACN presidida per Carles Mundó, que era secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, i amb el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el formàvem, amb el gerent Emili Mata, les subdirectores Anna Nogué i Pepa Bouis, el subdirector Jaume Clotet, el redactor en cap Salvador Cargol, el cap d’informàtica Jordi Valls, la directora de comunicació i cap de gabinet de direcció Gemma Ustrell, els caps de secció Albert Segura, Oriol Burgada, Marta Sierra i Violeta Gumà, el responsable de Catalan News Gaspar Pericay, la responsable de gestió de la informació Anna Oms i la responsable d’ACN TV i departament comercial, Laura Padilla, entre d’altres. Vaig accedir a la direcció de l’ACN el març del 2007 a proposta del seu president d’aquell any, el periodista Albert Sàez, en qualitat de secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat.