Sumus Monteplaya, l’hotel de Malgrat que explica moltes coses
Dirigit per Òscar Caballé i Ivette Aymerich, l’establiment ofereix serveix i prestacions fruit d’una reinversió i estima que molts no són capaços de reconèixer al sector turístic de la Costa del Maresme

L’Ajuntament de Barcelona ha nomenat recentment José Antonio Donaire com a comissionat per al turisme de la ciutat, ara que tothom conclou que s’ha anat de les mans. Fa molts anys, des de Barcelona es criticaven les destinacions turístiques de la Costa del Maresme i la Costa Brava, especialment els mitjans de comunicació, que caricaturitzaven determinats municipis. Han passat els anys i ara és la capital, Barcelona, la que sembla un parc temàtic a l’engròs, i si el gran Donaire no ajuda, difícil s’hi trobarà solució. En canvi, a la Costa del Maresme sembla com si la història hagués anat a la inversa. Ara trepitjar les zones hoteles de Calella, Santa Susanna o Malgrat de Mar no té res a veure amb els inicis del turisme o, millor dit, de quan el turisme i la convivència veïnal entraven en conflicte. S’han millorat les instal·lacions, s’han fet regulacions, s’ha potenciat l’oferta, s’ha controlat com mai, i això sembla que ha donat els seus fruïts.
Tota aquesta reflexió ve a tomb d’una visita la setmana passada al passeig marítim de Malgrat de Mar, on feia anys que no hi anava. Vaig tenir el privilegi de visitar l’establiment que dirigeixen Òscar Caballé, director, i Ivette Aymerich, gerent, la segona generació d’hotelers d’una nissaga reconeguda al Maresme. Els seus pares, els socis Xavier Caballé i Ester Buch, van agafar les regnes d’un hotel a primera línia del passeig marítim de Malgrat, el Sumus Monteplaya & Spa, on han anat reinvertint i millorant instal·lacions i serveis fins convertir-lo en un hotel només per a adults, amb gimnàs i spa, entre d’altres. L’amic Xavier Caballé em va fer un tour per tot l’establiment, i al marge del reportatge fotogràfic que acompanya aquest escrit, vaig poder copsar com d’equivocats estem, o millor dit estan, alguns quan pensen en el turisme com una indústria devaluada. Tot el contrari. L’hotel per dins, cuines, bugaderia, maquinària, és modern i avançat, res a veure amb els tòpics de fa dècades. La zona de gimnàs, spa, piscina, jacuzzi, sauna, etc, mostra fins a quin punt ha canviat el perfil del client, més exigent amb la salut, així com amb habitacions de primer nivell. Les fotos expliquen molt bé de què estem parlant.
Feia temps que tenia ganes de conèixer el Sumus Monteplaya de Malgrat de Mar arran de mil converses sobre la feina d’hoteler, sobre els orígens del sector i sobre el futur d’aquesta indústria sense la qual s’entendria la Catalunya moderna que he anat mantenint amb en Xavier Caballé últimament. Volia posar-hi cara a l’equip humà i a les instal·lacions. També volia veure quin ambient hi havia, quin tipus de client, o turista, si els de Barcelona em permeten la paraula, allotjat aquests dies, pràcticament en l’sprint final de la temporada. Molt a prop, hi ha hotels que s’estan reconstruint pràcticament de nou, i d’altres que s’amplien. L’urbanisme dels entorns, amb avingudes i equipaments, poc tenen a veure amb el de fa unes dècades.
Vull dir amb tot això que a molts maresmencs i catalans ens caldria anar un dia a Barcelona amb unes ulleres crítiques sobre l’overbooking de la ciutat i el seu estat de neteja. I l’endemà, anar a un Malgrat de Mar o Santa Susanna i entrar a tafanejar en un hotel com el Monteplaya, o gaudir dels pintxos del restaurant Txikipintxo que té l'hotel a peu de passeig marítim, amb l’equip encapçalat per Guillem Hernàndez servint unes delícies sense excessives pretensions però que cada cop costa més de trobar a la gran Barcelona. Hi vam ser un grup d’amics i la veritat és que experiències com aquesta ajuden a trencar prejudicis i a tenir més consideració per famílies com la d’en Xavier Caballé o l’Ester Buch. Felicitats i enhorabona!










