Justo Molinero, el fill adoptiu de la ciutat de Mataró imitable però irrepetible

Mataró atorga la màxima distinció al locutor i empresari Justo Molinero, nascut a Villanueva de Córdoba el 1949, arribat a Catalunya el 1967 i, dues dècades després i havent fet de mecànic i de taxista, es va instal·lar a la capital del Maresme, on va adquirir l’emissora Ràdio Mataró. Molinero va remodelar els estudis del carrer Cooperativa, va construir un nou centre emissor de RM Ràdio, i va aconseguir convertir-la en la referència radiofònica a la comarca i la seva capital.

RM Ràdio es va traslladar al Camí Ral el 1998 i Molinero va bastir una xarxa d’emissores amb cobertura a tot Catalunya i Andorra, el Grup Tele Taxi, que arribaria a tenir un canal de Televisió Digital Terrestre (TDT). Ràdio Tele Taxi conserva els estudis del camí Ral de Mataró i també té instal·lacions a Santa Coloma de Gramenet, on hi ha els estudis centrals, i Tarragona. La implicació de Molinero amb Mataró ha estat intensa des de la seva arribada el 1987, i tots els alcaldes de la ciutat hi han mantingut bones relacions. La capacitat de mobilització de Molinero ha estat (i encara és) espectacular, gràcies a una audiència vinguda de fora de Catalunya i que s’ha sentit identificada amb ell i amb el progrés i èxit que ell representa.

El mataroní que el 2023 va rebre l’última Medalla de la ciutat a títol pòstum, l’escriptor i periodista Manuel Cuyàs, va deixar molt ben retratada la capacitat de mobilització del locutor i empresari en una crònica del setembre del 2017 titulada Justo del Gran Poder, i que ajuda a entendre la personalitat d’aquest català d’origen andalús triomfador i influent. Molinero ha explotat la força de la seva emissora, el poder de la seva característica veu i la inimitable manera de fer ràdio amb una habilitat exemplar. A nivell local, mataroní, ho ha tingut relativament fàcil, perquè sempre s’ha entès amb els alcaldes des de l’època de Manuel Mas fins a l’actualitat, amb David Bote, ambdós del PSC, passant pel també socialista Joan Antoni Baron i pel convergent Joan Mora.

A nivell nacional, en canvi, Molinero ha hagut de tenir molta més cintura, i diria que el seu és un cas digne d’estudi perquè mentre a les ciutats s’entenia amb els alcaldes de tots els colors, a Catalunya era pujolista en època de Jordi Pujol i, dècades després, més proper a Oriol Junqueras en el postpujolisme fruit del poc tacte que van tenir amb ell Artur Mas i el seu entorn, especialment Quico Homs. Molinero és el català integrat del pujolisme, és el de l’ascensor social del president José Montilla i també és el del dret a decidir del sobiranisme no identitari. És el que ell vol ser i com ell vol ser-ho. 

Triomfar com a empresari de comunicació fet a si mateix i lluny de capelletes en la Catalunya dual o bipartidista tenia mèrit, però haver resistit i superat el procés i haver preservat Grup Tele Taxi malgrat el xoc del 2017 i la ressaca posterior és el que demostra que de Justo Molinero només n’hi ha un. Va ser capaç d’entendre’s amb PSC, CiU i ERC, i d’evitar que un projecte tan delicat i específic com Ràdio Tele Taxi es trenqués pel conflicte Catalunya-Espanya dels últims anys. Ho ha fet conservant l’audiència —l’últim EGM li ha sortit molt bo, amb més de 100.000 oients diaris molt fidels—, mantenint la seva independència i marge de maniobra i, sobretot, conservant la propietat d’una de les xarxes i cobertures d’FM més valuosa de Catalunya.

Als seus 74 anys, Justo Molinero rebrà la setmana vinent la distinció de Fill Adoptiu de Mataró després d’haver acumulat els prestigiosos Premio Ondas a la trajectòria (2006), Premi Nacional de Comunicació (2013) i Creu de Sant Jordi (2021), entre molts d’altres. Té els premis de gran professional de la ràdio com a maratonià locutor de ‘El jaroteo’, el seu magacín matinal incombustible i que tanta publicitat i participació congrega.

Té el poder de les ones hertzianes, i també el de conservar la propietat d’una xarxa d’emissores i d’un grup de comunicació que ha superat crisis econòmiques i canvis d’hàbits de consum. La seva parròquia és fidel no, el següent. Perquè de la mateixa manera que Manuel Vázquez Montalbán va escriure que el Barça és l’exèrcit no armat de Catalunya, Justo Molinero és el locutor i la referència comunicativa de la Catalunya vinguda de la immigració i, en funció del territori, de la Catalunya ‘de tota la vida’.

Probablement tot això és fruit d’una època molt concreta i irrepetible. Avui seria impensable un nou Justo Molinero perquè ni els mitjans de comunicació ni la societat funcionen com ho feien els anys vuitanta, noranta i primera dècada dels 2000. Tampoc Catalunya és com era aleshores i ja no hi ha Justos que ajudin a integrar-se al país a les persones que acaben d’arribar o porten anys aquí sense renunciar a les seves arrels ni als seus sentiments.

Que Mataró concedeixi a Molinero la distinció de Fill Adoptiu té tot el sentit del món, és un missatge molt potent i, de retruc, és un homenatge a un model d’èxit d’integració i cohesió social, malgrat tots els malgrats. Mataró no s’entendria sense el centre, però tampoc no s’entendria sense els barris. Els barris no s’entendrien sense la gent vinguda a Catalunya de la resta de l’Estat, però tampoc per la ‘nova’ (que ja no és tan nova) immigració d’arreu del món. Als patis de l’escola on Remigi Herrero i Joan Antoni Baron feien de mestres ja no es parla català i castellà, sinó que s’hi parlen desenes de llengües diferents i dels llocs més impensables del planeta.

Aquest Mataró tan divers, i complex, és el que aquest 2024 farà Fill Adoptiu a Justo Molinero Calero (Villanueva de Córdoba, 1949). El mecànic, taxista, locutor i empresari que és capaç de fer ràdio, publicitat, televisió, teatre i el que se li posi per davant. Molinero és el rei més longeu de les ones hertzianes catalanes, i ara se celebren els 100 anys de la ràdio a Catalunya. (Per cert, el tindran en compte en aquest aniversari?).

Només ell té Ondas, Premi Nacional i Creu de Sant Jordi. Només ell, que viu a Premià de Dalt, a prop del parc aquàtic Illa Fantasia, un dels anunciants de la seva emissora i escenari de grans actes multitudinaris amb la seva audiència, igual que Can Zam, és Fill Adoptiu de Mataró. En Justo és com el flautista d’Hamelín per a la Catalunya immigrada en les onades dels anys seixanta i setanta. Quan ell convoca sempre obté una resposta espaterrant, i això explica que per la seva emissora hagin passat els artistes i els polítics més importants de l’Estat espanyol i de Catalunya.

Vols vendre discos? Vols guanyar vots? Llavors has de passar per l’estudi que Justo Molinero ocupa al matí, punxant música, llegint titulars, donant entrada a les trucades dels oients —en rep prop d’un centenar cada dia— i locutant falques publicitàries de tota mena de productes i empreses. Què es pot dir de les falques de Justo Molinero? D’aquella entonació, d’aquell estil genuí de fer publicitat de pernils o del que convingui? El seu personatge al programa humorístic de TV3 Polònia o als programes de RAC1 son una caricatura carinyosa del presentador d’El Jaroteo, un continu de la seva veu amb locució en directe i falques publicitàries enregistrades. Un estil particular que penetra per l’aparell de ràdio i certifica la fidelitat d’una audiència entregada.

L’adolescent de Villanueva que va venir a Catalunya amb disset anys, l’home que va muntar una emissora pirata a Barcelona abans del Mundial de Futbol del 1982, l’emprenedor que ha aixecat un grup de comunicació, aquest pencaire fet a si mateix, veu com aquest 2024 segueix rebent premis i distincions. Han passat 57 anys des que va arribar a Catalunya, i el dia 8 l’Ajuntament de Mataró ‘adoptarà’ aquest personatge imitable però irrepetible.