Lletres codificades: Jorge Carrión i la nova era de la narrativa IA

En un món on la intel·ligència artificial (IA) s'ha infiltrat en cada aspecte de la nostra vida quotidiana, no és sorprenent que l'àmbit literari també estigui experimentant una transformació digital. Jorge Carrión, un visionari de la literatura contemporània, ha abraçat aquesta onada de canvi amb la seva obra Los campos electromagnéticos, un homenatge i reimaginació de la clàssica peça surrealista d'André Breton i Philippe Soupault. Però, què significa realment quan les màquines no només processen paraules, sinó que col·laboren en la creació d'art?

Publicada en col·laboració amb el col·lectiu Taller Estampa, l'obra de Jorge Carrión és un fita: la primera col·laboració en espanyol entre humans i sistemes d'IA, específicament GPT-2 i GPT-3, per a la creació d'un text literari. Aquest experiment d'escriptura especulativa, que oscil·la entre el surreal i l'hipnòtic, desafia les nostres nocions preconcebudes sobre la creativitat i l'autoria.

La introducció i l'epíleg del llibre no són menys fascinants, ja que Carrión teixeix un assaig reflexiu sobre l'escriptura artificial, contemplant el passat, present i futur de l'estètica i l'automatització. L'obra no només és una exploració de la creativitat literària, sinó també un comentari sobre la col·laboració entre humans i màquines, i el futur de l'escriptura en l'era de la IA.

Jorge Carrión no està sol en aquesta aventura literària. Autors com Robin Sloan, amb la seva novel·la 'Sourdough' (2017), han utilitzat algoritmes per influir en el procés d'escriptura, mentre que altres, com Ross Goodwin, han anat més enllà, permetent que la IA prengui les regnes en la creació d'obres com 1 the Road (2018), escrita durant un viatge en cotxe pels Estats Units amb un sistema d'IA que processava dades en temps real per generar text.

Aquests exemples són només la punta de l'iceberg en un mar de possibilitats literàries que la IA està obrint. La pregunta que sorgeix és: estem presenciant el naixement d'un nou gènere literari, un on la IA no només assisteix sinó que col·labora en la creació?

L'obra de Carrión i els seus contemporanis planteja preguntes profundes sobre la naturalesa de la creativitat. Pot una màquina ser creativa, o és simplement una eina en mans de l'artista? Com canvia la narrativa quan part del seu teixit és generat per algoritmes que aprenen de la vasta literatura humana?

La resposta pot no ser senzilla, però el que és clar és que la IA està aquí per quedar-se en el món literari. Amb cada llibre escrit en col·laboració amb la IA, autors com Jorge Carrión estan redefinint el que significa ser un creador al segle XXI. Estan establint un diàleg entre la humanitat i la màquina, un que podria, en última instància, ampliar l'abast de la imaginació humana.

El futur de l'escriptura amb IA és incert i emocionant. Mentre alguns temen la pèrdua de l'essència humana en la literatura, altres veuen una oportunitat per expandir els límits de la narrativa. El que és indubtable és que la col·laboració entre Jorge Carrión i la IA en ‘Los campos electromagnéticos’ és un testimoni del potencial sense explotar d'aquesta simbiosi creativa.

En última instància, la IA no reemplaça a l'escriptor, sinó que es converteix en un mirall que reflecteix i amplia la seva creativitat. L'obra de Carrión és un recordatori que, fins i tot en l'era digital, la literatura segueix sent una exploració profundament humana, una que ara s'estén cap a horitzons digitals desconeguts.

[Article escrit usant GPT-4 a l’estil dels autors citats]