Sam Altman i Pedro Sanchez: Intel·ligència humana amb la intel·ligència artificial?

Sam Altman, CEO i cofundador d’OpenAI, empresa creadora de ChatGPT, s’ha posat la corbata i ha canviat l’americana per la dessuadora per visitar aquest dilluns La Moncloa en la seva gira per 17 ciutats de tot el món, entre les quals hi ha les europees Madrid, Brussel·les, Munic, Londres i París. Després d’haver-se reunit a la Casa Blanca amb la vicepresidenta Kamala Harris, amb una breu trobada prèvia a peu dret del president Joe Biden, Sam Altman va comparèixer al Senat dels Estats Units, on va demanar una regulació per a la intel·ligència artificial i per a la seva empresa, amb un discurs hiperresponsable que cal interpretar en termes de prudència i complicitat amb els reguladors, però també com una manera de formar part de les noves regles que, a dia d’avui, agafen OpenAI amb aventatge i a la resta de competidors i als petits potencials competidors a una certa distància. 

El mateix dia que OpenAI publicava això al seu blog, Altman visitava Pedro Sánchez a La Moncloa, acompanyat aquest últim per la vicepresidenta Nadia Calviño. Ambdós han coincidit a dir que la intel·ligència artificial té un potencial espectacular, però que cal vetllar per una regulació que garanteixi que no hi hagi incompliments amb transparència ni esdevingui cap amenaça per a la democràcia. La visita del CEO d’OpenAI arriba en una gira d’Altman per calmar les aigües i aturar certs discursos catastrofistes que s’estan apoderant del relat mediàtic i del pensament de la majoria de mandataris europeus. Sánchez és, campanya electoral local a banda, a les portes d’assumir la presidència de torn de la Unió Europea, i si Europa ja és una illa garantista i conservadora en aquesta matèria en el context global, el cas espanyol encara ho és més.

És per aquest motiu que la trobada d’aquest dilluns Altman-Sánchez sembla rellevant, si és que la posició espanyola pot influir en la regulació de la IA a nivell europeu coincidint amb el semestre de presidència comunitària. No obstant això, a Espanya ChatGPT ha funcionat des del primer dia, mentre que ha hagut de ser Itàlia qui, temporalment i per motius de protecció de dades, bàsicament, hagi prohibit els xats conversacionals d’OpenAI que ara, de cop i volta, tant preocupen determinats sectors i referents.

Cal tenir en compte que Altman venia del Senat nordamericà amb els deures fets, amb un to i posada en escena i un discurs que en una lògica capitalista i competitiva com la dels Estats Units suposa un missatge de cautela i responsabilitat. Per tant, tot sembla indicar que veurem un Sam Altman que mantindrà el discurs davant de mandataris, empresaris i universitats, ja que aquest dilluns després de ser a La Moncloa a assistint a un acte a Madrid on ha advertit que el perill de la intel·ligència artificial és equiparable amb el de les armes nuclears (sic). Venim del manifest d’un miler de personalitats demanant, ingènuament, una aturada de 6 mesos al desenvolupament de la IA, venim de la prohibició italiana, d’una allau informativa alarmista sense precedents —ho recorden vostès això, amb Internet o la irrupció de les xarxes socials?— i venim d’una rèplica de Google en la competició amb la IA en què el monstre de la xarxa ha desenvolupat un munt d’eines i serveis amb intel·ligència artificial arreu del món menys a tots els països de la Unió Europea, i la lectura que n’han fet és ‘nosaltres sí que som responsables i volem complir la legislació europea i no com OpenAI’.

Així les coses, m’agradaria pensar que aquesta versió cívica i responsable de Sam Altman davant de Pedro Sánchez hagi servit per rebaixar desconfiances i apropar posicions, i que hagi existit el ‘feeling’ imprescindible perquè l’Estat i la Unió Europea afrontin la regulació de la IA i tota la política al seu entorn que això representa amb una visió estratègica, grandesa i la mirada llarga que aquest repte històric per a la humanitat suposa. Responsabilitat, ètica, transparència, garanties i prudència, tota la del món. Però que els reaccionaris i els miops, o pitjor encara, els pessimistes, imposin un fre europeu al desplegament global d’una IA que pot oferir grans beneficis a la humanitat, segur que tampoc. 

Llegirem amb atenció les cròniques i les informacions de la trobada d’aquest dilluns i de la gira dels propers dies. Esperem un mínim d’objectivitat per part d’uns mitjans tradicionals que, majoritàriament, porten setmanes decantats en el bàndol de l’apocalíptic futur que ens espera si prospera la IA.