Piqué i la política

Recordarem la tarda d'aquest dijous. Què fèiem i com ens vam assebentar de la retirada de Gerard Piqué. On i com vam veure el vídeo sorpresa. Més que una tarda trista, la recordarem com una tarda emotiva perquè el seu vídeo ens desperta les emocions i ens dispara la nostàlgia. Punt i final elegant i tocant la fibra del Piqué futbolista. Tret de sortida d'una llarga cursa electoral del Piqué president? Retirar-se abans del previst, quan veus que si exhaureixes el contracte vigent quedarà un pitjor record teu com a jugador, és una bona decisió que amb el temps esborrarà algun error comès últimament. La barreja de futbolista i empresari, el protagonisme a les notícies del cor i altres aspectes extraesportius quedaran en un no-res amb una retirada calculada, oportuna i colpidora. El vídeo és el missatge, i quin vídeo!

Piqué ens ha fet sentir orgullosos de ser culers. Recordarem la maneta al Bernabéu. Recordarem com plantava cara i defensava la samarreta i el club quan fer-ho tenia mèrit. El central que sabia comunicar i usar les xarxes. El futbolista que sabia aparèixer als mitjans i que últimament ja se'ls saltava perquè havia entès que la comunicació directa i per plataformes alternatives era més efectiva. Víctima d'un club amb sotragades, excessivament espavilat quan li convenia i enxampat amb uns àudios en l'època de la claveguera-podcast, el Piqué que ha sabut llegir el moment ha vist que una retirada a temps és una victòria.

I si Piqué és una lliçó per als polítics catalans? Piqué pot ser a aquest Barça que pateix en la seva reconstrucció el que els dirigents del procés poden ser a la política i al país? El millor central del Barça podria apuntar el camí blaugrana als líders independentistes? El Barça de Laporta és com el Govern d'Aragonès, institucions que pateixen per superar entrebancs, adaptar-se als nous temps, combatre enemics molt poderosos i recuperar el prestigi perdut un per la gestió i la covid, i l'altre per la factura d'una dolça derrota o d'una amarga victòria com la del 2017.

Piqué és el futbolista que ho ha donat tot i ho ha disfrutat tot. Laporta és el president acostumat a disfrutar i que ara pateix per reconstruir. La ciutadania decidirà qui és el Piqué enretirant-se de la política catalana, si Aragonès tindrà marge per emular els reptes de Laporta al Barça, i si la Generalitat, les institucions i els dirigents sobiranistes tenen marge per recuperar l'ànim i arribar a fer algun dia la maneta a Madrid.

(Article de Saül Gordillo publicat a Principal.)