L’1x1 dels nous consellers

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha enviat molts missatges amb la tria dels relleus dels consellers de Junts que acaben d'abandonar el Govern. Estem davant del primer executiu en solitari d'una formació política des del restabliment democràtic, exceptuant els pocs mesos del 2015 en què Convergència va expulsar Unió del Govern abans de convocar eleccions i concórrer dins de la candidatura de Junts pel sí.

Aragonès aposta per un executiu amb veterans provinents de Convergència, el Partit dels Socialistes, una exdirigent de Podem, i amb càrrecs d'ERC que havien estat anteriorment al Govern (2006) o que ho estaven actualment. El president pretén llançar el missatge que es passa del govern del 52% (independentista) al govern del 80% (autodeterminista).

També s'envolta de perfils que incomodaran els dirigents dels espais amb els quals ERC hi té frontera electoral: Junts, PSC i Comuns. (Caldrà veure com ho acull l'electorat.) Això últim li comportarà, només d'entrada, malestar amb les forces d'una oposició que mai en la història del Parlament restablert havia tingut tants diputats com a partir d'ara. Twitter serà encara més irrespirable per a ERC.

El nou Govern desprèn fortalesa, solvència, experiència i ganes d'entomar els problemes i reptes que té el país i els efectes de la crisi. Però no ho tindrà gens fàcil. S'hi trobarà des del primer minut amb una hostilitat parlamentària evident. La primera meta seran els pressupostos, o la pròrroga, i la segona, les municipals del maig del 2023.

L'1x1 dels nous consellers del primer govern monocolor d'ERC

• Meritxell Serret, Acció Exterior. Restitució després de l'1-O. La cara de la repressió. Pendent de judici al Tribunal Suprem. El retorn al Govern cinc anys després reconeix l'estratègia de l'exili republicà. És el pes més pesant d'ERC d'entre els 7 nous consellers. Una dona de Marta Rovira i Oriol Junqueras.
• Quim Nadal, Universitats i Recerca. Gironí relleva gironina, amb implicació local de cara a les municipals, on l'exalcalde socialista pot ajudar l'aspirat republicà Quim Ayats, que a dia d'avui no té encara rival de Junts, però sí de la CUP. És un cop al PSC a nivell nacional, ja que Nadal havia estat cap de llista al Paralament i dirigent del partit en l'època del tripartit i va distanciar-s'hi precisament pel procés. És clarament la cara que representa 'el govern del 80%' perquè és partidari del dret a decidir. Juntament amb Joan Ignasi Elena, és l'opa als socialistes del nou executiu. També és una pessigada a Carles Puigdemont en clau nacional i gironina.
• Carles Campuzano, Drets Socials. Exdiputat de Convergència durant més de 20 anys al Parlament i al Congrés, representant de l'ala socialdemòcrata del partit desaparegut i víctima del fracàs del PDeCAT. Els últims temps s'ha dedicat professionalment al tercer sector. Suposa l'intent d'una opa al que pugui quedar a Junts de l'esperit moderat de la postconvergència. També és un cop al PSC perquè en els últims temps Campuzano formava part dels exconvergents que se sentien atrets per la moderació de Salvador Illa. 
• Manel Balcells, Salut. Tot i que havia circulat el nom de Marc Ramentol, finalment ha sorprès l'elecció d'un efímer conseller d'ERC durant el tripartit de Pasqual Maragall, víctima del Dragon Khan. El seu perfil és tècnic i molt preparat, imprescindible per un departament de la importància de Salut, però alhora és un gest en clau interna perquè havia pertangut al sector carodista en l'època de l'ERC de Carod i Puigcercós. Juntament amb Nadal, recorda els anys del tripartit. Però amb les tornes canviades, perquè ara la presidència és d'ERC i perquè és un govern en solitari.
• Gemma Ubasart, Justícia, Drets i Memòria. Exdirigent de Podem de l'època de Catalunya sí que es pot, la postiniciativa. El seu fitxatge és un cop d'ullet a l'electorat que ERC es disputa amb els comuns, i suposa una incorporació en clau de 'govern del 80%' més cap a l'esquerra i autodeterminista. Ella i Quim Nadal són els únics consellers d'Aragonès que (encara) no son independentistes. Evolucionaran com ho ha fet Joan Ignasi Elena?
• Juli Fernández, Territori. L'exalcalde republicà de Sabadell durant el govern d'esquerres postbustisme, actual delegat de la Generalitat a la demarcació de Barcelona, és un home proper a Oriol Junqueras i representa l'esperit municipal que tot Govern ha de recollir. No tindrà Polítiques Digitals, que passarà majoritàriament a Presidència. És la peça que més pot ajudar els alcaldes, candidats i els interessos d'ERC pensant en les properes municipals, especialment a l'àrea metropolitana.
• Natàlia Mas, Economia i Hisenda. Sintetitza l'equilibri perfecte entre Oriol Junqueras i Pere Aragonès. De fet, ha estat al Departament d'Economia amb tots dos quan eren consellers i vicepresidents del Govern. Extreballadora del Banc Central Europeu (2004-2015), era directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Treball amb Roger Torrent. Finalment, Balcells ha desplaçat Ramentol de la travessa de Salut, i ella ho ha fet amb Albert Castellanos a la travessa d'Economia. El seu nomenament té especial interès perquè haurà de presentar els pressupostos per al 2023 que deixa mig encarrilats Jaume Giró, a qui la carrera meteòrica se li estronca dins de Junts havent perdut en la votació interna.

(Article de Saül Gordillo publicat a Principal.)