Govern d’esquerres

Degoteig d'exconsellers de Junts cap al món municipalista com a refugi. Gemma Geis albira la vacant de l'alcaldable de Girona. Meritxell Budó, que ha passat d'aspirar a rellevar Josep Maria Argimon com a conseller de Salut a perdre la feina al Departament, s'ofereix per tornar a optar a l'alcaldia de La Garriga. No es descarta que Jordi Puigneró acabi de candidat a l'alcaldia de Sant Cugat. I, a tot això, Xavier Trias encara no ha donat símptomes que tiri la tovallola de la candidatura de Barcelona. Tot el contrari, perquè va donar suport des del moment que es va conèixer el resultat de la consulta interna de Junts, i les enquestes semblaria que li somriuen. Les municipals seran la primera prova de foc per a Junts després d'una decisió històrica, i caldrà mesurar si l'opa juntaire al 'món pedecat' s'atura en sec o, fins i tot, si involuciona com semblaria que està passant a Ponent.

Mentrestant, Oriol Junqueras centra l'atenció l'endemà de la ruptura del Govern per part de Junts i deixa que els focus no enlluernin un discret president Pere Aragonès que fa la feina a Palau configurant el seu segon govern, 500 dies després d'haver rebut el suport de Junts i CUP per iniciar la legislatura. Aragonès a Palau amb la consellera Laura Vilagrà, que ja era vicepresidenta in péctore i ara potser ho serà formalment, i amb Sergi Sabrià, l'home fort a la Presidència, acaba d'encaixar peces per a un govern monocolor que tindrà molts matisos, amb tècnics, independents i fidels escuders republicans com podrien ser Marc Ramentol, Natàlia Mas i Albert Castellanos.

Els de la seva generació i amb els que hi ha treballat poden omplir vacants juntaires en un Consell Executiu que tindrà perfum esquerrà, que no de tripartit. Gent a l'esquerra d'ERC i gent a la frontera entre independentisme i sobiranisme. Potser algun record maragallista, un aire a Pacte del Tinell però sense tres partits, sinó només amb un.

Deia que Junqueras ha centrat l'atenció aquest dissabte per tallar de soca-rel qualsevol intent de Junts d'instal·lar el frame que torna el tripartit. A diferència de l'època d'Artur Mas i David Madí, aquesta postconvergència vençuda per l'ànima més transgressora ho tindrà difícil per atiar el fantasma d'un tripartit PSC-ERC-Comuns quan resulta que Junqueras ha obert aquest dissabte la porta a una pròrroga pressupostària a la Generalitat per al 2023 en cas que Junts es tanqui en banda i per evitar haver de dependre dels socialistes.

Novament, Junqueras talla qualsevol protagonisme a Salvador Illa, que, més serè que mai, assegura que la seva mà segueix estesa per continuar la negociació pressupostària que, suposadament, havia començat amb el Departament d'Economia en mans de Junts. ERC té clar que no vol cap tripartit a pocs mesos de les municipals. També té clar que no hi haurà eleccions catalanes abans de les municipals del maig del 2023, per molt que els seus exsocis independentistes li reclamin dia sí dia també. La taula de diàleg entre catalans que exigeix Illa no hi serà formalment, però inevitablement la negociació interna, a Catalunya, tindrà més valor ara i serà una major necessitat per a la bona salut del Govern que tindrem a partir de dimarts.

(Article de Saül Gordillo publicat a Principal.)